Lex Manciana
La lex Manciana és un reglament contractual d'època imperial romana, conegut només a la província de l'Àfrica Proconsular, per a l'explotació de terres agrícoles mitjançant un sistema d'amitges. Segons aquest reglament, l'amitger o colon parcer pagava una part de la collita directament al propietari de la terra o bé a un intermediari (conductor). Tot i que els textos més importants que l'esmenten fan referència a terres de propietat imperial, es creu que en origen va ser un contracte establert per un propietari privat del segle I d. C., Titus Curtilius Mancia, que posseïa grans propietats al nord d'Àfrica. Posteriorment, aquest contracte esdevingué un model que fou adaptat per a les terres de l'emperador.[1]
Fonts escrites[modifica]
Es desconeix el contingut precís de la lex Manciana. Tot el que se sap es dedueix gràcies a tres inscripcions epigràfiques d'època imperial i a una tauleta de fusta d'època vàndala. La inscripció principal compren les quatre cares de l'altar dit d'Henchir Mettich (CIL, VIII, 25902),[2] jaciment proper d'Aïn Tounga, al centre-nord de Tunísia. Es conserva al Museu del Bardo i fou erigit entre l'any 116 i el 117 d.C,[3] a les acaballes del regnat de l'emperador Trajà. El text d'aquesta inscripció és una adaptació de la lex Manciana per a l'explotació de terres no centuriades (subseciua) de la propietat imperial de la Villa Magna Variana. S'hi esmenten els drets dels amitgers sobre les terres que treballen, les parts proporcionals de la collita que han de pagar per cada cultiu en particular, a més a més del pagament per fer pastar el bestiari altres aspectes.
La segona inscripció que esmenta la lex Manciana és el bloc d'Aïn Jammala (CIL, VIII, 25943),[4] llogaret també proper d'Aïn Tounga. Aquesta inscripció, erigida en temps de l'emperador Hadrià, de la qual només se'n conserva la meitat,[5] conté, entre altres documents importants com ara el sermo procuratorum, una petició a l'emperador de la part d'amitgers per treballar les terres segons els preceptes de la lex Manciana.
La tercera inscripció (AE, 1938, 72), més tardana, és una dedicatòria a l'emperador Septimi Sever i a la seva família de part d'un agricultor, Caius Aufidius Vtilis, que es defineix com a cultor Manciane.
Més de dos segles més tard que aquesta darrera inscripció, en època vàndala, un contracte de venda de terres sobre una tauleta de fusta del conjunt conegut com a Tablettes Albertini[6] esmenta les culturae Mancianae.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Kehoe, Dennis «Private and Imperial Management of Roman Estates in North Africa». Law and History Review, 2, 2, 23/1984, pàg. 241. DOI: 10.2307/743733.
- ↑ Cagnat, René «Inscription d'Henchir-Mettich» (en francès). Comptes-rendus des séances de l année - Académie des inscriptions et belles-lettres, 41, 2, 1897, pàg. 146–153. DOI: 10.3406/crai.1897.70938. ISSN: 0065-0536.
- ↑ Kehoe, Dennis P. The Economics of Agriculture on Roman Imperial Estates in North Africa, 12-03-1988. DOI: 10.13109/9783666251887.
- ↑ Carcopino, Jérôme «L'inscription d'Aïn-el-Djemala. Contribution à l'histoire des saltus africains et du colonat partiaire» (en francès). Mélanges d'archéologie et d'histoire, 26, 1, 1906, pàg. 365–481. DOI: 10.3406/mefr.1906.6934. ISSN: 0223-4874.
- ↑ González Bordas, Hernán «Un nouveau regard sur le dossier des grandes inscriptions agraires d'Afrique contenant le sermo procuratorum». Cahiers du Centre Gustave Glotz, 2017, 28, 2017, pàg. 213-229.
- ↑ Saumagne, Charles; Courtois, Christian; Leschi, Louis; Miniconi, Pierre-Jean; Perrat, Charles. Tablettes Albertini: actes privés de l'époque vandale, fin du ve siècle, édités et commentés par Christian Courtois, ... Louis Leschi, ... Charles Perrat, ... Charles Saumagne, ... [Avec la collaboration de P.-J. Miniconi. (en francès). París: Editions Arts et métiers graphiques (impr. de J. Dumoulin), 1952.