Limes saxoniae

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Limes saxoniae
Limes.saxoniae.wmt.png
Traçat hipotètic del limes
Dades
Tipus frontera
Ubicació geogràfica
EstatAlemanya
Estat federatSlesvig-Holstein
Kulturdenkmal
Modifica les dades a Wikidata

El limes saxoniae, llatí per a «la frontera de saxònia» hauria sigut des de l'any 809 la frontera entre el regne franc i les terres dels obotrites. Segons recerques històriques modernes, el limes saxoniae com a institució carolingia mai no hauria existit. Es tractaria d'una falsificació de l'arquebisbe Adalbert de Bremen (1000-1072) i el seu cronista Adam.[1] Hauria servit sobretot objectius polítics i territorials: augmentar el territori i el delme del bisbat Hamburg-Bremen en detriment del bisbat de Ratzeburg.[2][3]

Pedra commemorativa moderna a Hornbek

Segons la tradició, Carlemany hauria pactat amb els obodrites durant el seu darrere viatge al nord d'Alemanya el 809, quan també es va fixar el riu Eider com a frontera septentrional del regne, quan Carlemany va anexionar les terres que amb el tractat del 804 encara hauria deixat als obodrites.[4] No era una frontera ben fixada ni defensa, sinó una línia teorètica en una zona poc practibable de maresme, aiguamolls i boscs impenetrables. No s'han trobat traces de landwehrs o altres defenses doncs si hagués existit, el limes mai no hauria servit de protecció. La seva ineficàcia –o inexistència– va provar-se entre d'altres els any 1066 i el 1072 quan els obrodites van saquejar el Hammaburg, aleshores un petit burg a la confluència de l'Alster i Elba que més tard va esdevenir la ciutat d'Hamburg. La delineació força vaga qu'en dona –o inventa– Adam de Bremen als Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum no té res a veure amb els limites romani fortificats amb les seves típiques torres de vigilància i castra, dels quals sí que queden traces arqueológiques en altres llocs.

Segons Adam de Bremen, el limes començaria a la riba dreta de l'Elba a la confluència amb el riu Mescenreiza (el Boize?), després creua el bosc de Delvenau i segueix el riu del mateix nom, fins al Hornbek i la font del Bille, continua cap a Liudwinestein, Weisebirk i el riu Barnitz, els aiguamolls del Beste fins al bosc del Trave i la vall del Blunk. Enllà segueix el bosc Agrmeshou i el riu Agrimeswidl, continua amunt fins al llac Colse (Stocksee), els camps del Schwentine fins al llac dels escites (Kieler Förde) i el mar bàltic.[5] Les moltes ambigüetats d'Adam i l'absència de vestigis arqueològics no permeten delinear-ne amb seguretat el traçat.

Referències[modifica]

  1. Auge, Oliver. «Ostseeraum». A: Migrationen im Mittelalter : ein Handbuch (en alemany). Berlin: De Gruyter, 2014, p. 193-208. ISBN 9783050064741. 
  2. Blase, Rolf «Jahrbuch: Geschichte neu schreiben» (en alemany). Stormarner Tageblatt, 15-11-2012.
  3. Bock, Günther «Der "Limes Saxoniae": keine karolingische Grenze!» (en alemany). Jahrbuch Stormarn, XXI, 2013, pàg. 13-30.
  4. Jenkis, Arno «Die Eingliederung "Nordalbingiens" in das Frankenreich» (en alemany). Zeitschrift der Gesellschaft für Schleswig-Holsteinische Geschichte, 79, 1955, pàg. 17-80.
  5. Schmeidler, Bernhard (ed.). Magistri Adam Bremensis Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum Edition Tertia (en llatí). 3a. Hannover i Leipzig: Bibliopolium Hahnianium, 1917, p. 354 (Scriptores Rerum Gemrancarum in usum Scholarum ex Monumentis Germaniae Historicis).