Limes saxoniae
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Frontera  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Slesvig-Holstein (Alemanya) | |||
| ||||
| Monument cultural | ||||
El limes saxoniae, llatí per a «la frontera de Saxònia» hauria sigut des de l'any 809 la frontera entre el regne franc i les terres dels obotrites. Segons recerques històriques modernes, el limes saxoniae com a institució carolíngia mai no hauria existit. Es tractaria d'una falsificació de l'arquebisbe Adalbert de Bremen (1000-1072) i el seu cronista Adam.[1] Hauria servit sobretot objectius polítics i territorials: augmentar el territori i el delme del bisbat Hamburg-Bremen en detriment del bisbat de Ratzeburg.[2][3]
Segons la tradició, Carlemany hauria pactat amb els obodrites durant el seu darrere viatge al nord d'Alemanya el 809, quan també es va fixar el riu Eider com a frontera septentrional del regne, quan Carlemany va annexionar les terres que amb el tractat del 804 encara hauria deixat als obodrites.[4] No era una frontera ben fixada ni defensa, sinó una línia teòrica en una zona poc practicable de maresme, aiguamolls i boscs impenetrables. No s'han trobat traces de landwehrs o altres defenses doncs si hagués existit, el limes mai no hauria servit de protecció. La seva ineficàcia –o inexistència– va provar-se entre d'altres els anys 1066 i el 1072 quan els obrodites van saquejar l'Hammaburg, aleshores un petit burg a la confluència de l'Alster i Elba que més tard va esdevenir la ciutat d'Hamburg. La delineació força vaga que en dona –o inventa– Adam de Bremen als Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum no té res a veure amb els limites romani fortificats amb les seves típiques torres de vigilància i castra, dels quals sí que queden traces arqueològiques en altres llocs.
Segons Adam de Bremen, el limes començaria a la riba dreta de l'Elba a la confluència amb el riu Mescenreiza (el Boize?), després creua el bosc de Delvenau i segueix el riu del mateix nom, fins al Hornbek i la font del Bille, continua cap a Liudwinestein, Weisebirk i el riu Barnitz, els aiguamolls del Beste fins al bosc del Trave i la vall del Blunk. Enllà segueix el bosc Agrmeshou i el riu Agrimeswidl, continua amunt fins al llac Colse (Stocksee), els camps del Schwentine fins al llac dels escites (Kieler Förde) i el mar bàltic.[5] Les moltes ambigüitats d'Adam i l'absència de vestigis arqueològics no permeten delinear-ne amb seguretat el traçat.
Referències[modifica]
- ↑ Auge, Oliver. «Ostseeraum». A: Migrationen im Mittelalter : ein Handbuch (en alemany). Berlin: De Gruyter, 2014, p. 193-208. ISBN 9783050064741.
- ↑ Blase, Rolf «Jahrbuch: Geschichte neu schreiben» (en alemany). Stormarner Tageblatt, 15-11-2012.
- ↑ Bock, Günther «Der "Limes Saxoniae": keine karolingische Grenze!» (en alemany). Jahrbuch Stormarn, XXI, 2013, pàg. 13-30.
- ↑ Jenkis, Arno «Die Eingliederung "Nordalbingiens" in das Frankenreich» (en alemany). Zeitschrift der Gesellschaft für Schleswig-Holsteinische Geschichte, 79, 1955, pàg. 17-80.
- ↑ Schmeidler, Bernhard (ed.). Magistri Adam Bremensis Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum Edition Tertia (en llatí). 3a. Hannover i Leipzig: Bibliopolium Hahnianium, 1917, p. 354 (Scriptores Rerum Gemrancarum in usum Scholarum ex Monumentis Germaniae Historicis). Arxivat 2018-04-04 a Wayback Machine.