Lina Poletti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLina Poletti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Cordula Poletti Modifica el valor a Wikidata
27 agost 1885 Modifica el valor a Wikidata
Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Sanremo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaSibilla Aleramo
Eleonora Duse
Eugenia Rasponi Modifica el valor a Wikidata

Lina Poletti (Ravenna, 27 d'agost de 1885 - Sanremo, 12 de desembre de 1971) nascuda com Cordula Poletti, fou una escriptora, poeta, dramaturga i feminista italiana.[1] Li agradava vestir-se amb roba d'home i és una de les primeres italianes a declarar obertament el seu lesbianisme.[cal citació]

Biografia[modifica]

Poletti va nàixer a Ravenna, de família acomodada, fou la tercera de les quatre filles que tingueren Rosina Donati i Francesco Poletti.[1] Va estudiar amb Giovanni Pascoli a la Universitat de Bolonya i va completar la seua educació amb una tesi, llegida el 1907, que analitzava la poesia de Giosuè Carducci.[2][3]

Carrera i activisme[modifica]

En 1908 va assistir al Primer Congrés Nacional de Dones (Primo Congresso Femminile Nazionale) organitzat pel Consiglio Nazionale delle Donne Italiane (Consell Nacional de Dones Italianes, CNDI) a Roma, on va conèixer l'escriptora Sibilla Aleramo.[2] El congrés va marcar un abans i un després en el moviment de dones a Itàlia, que va passar d'un enfocament basat en projectes humanitaris a un compromís amb el sufragi femení i el ple reconeixement dels drets legals i cívics de les dones.[cal citació]

Després de la conferència, Poletti i Aleramo van treballar en un projecte per facilitar l'educació del món rural de Calàbria i Sicília després del terratrèmol de desembre de 1908,[1] i aviat es van viure una relació força apassionada, a pesar que Aleramo vivia amb Giovanni Cena, un conegut poeta de Torí des de 1902.[1][4] En les seues cartes a Poletti Aleramo comenta que mai no es va sentir culpable d'haver-los estimat a tots dos alhora,[5] tot i que tant Poletti com Cena no ho acabaven d'acceptar.[6] Poletti no va aconseguir persuadir a Aleramo que deixàs Cena i a finals de 1910 trencaren.[1] L'any següent, Poletti es va casar amb Santi Muratori, el director de la Biblioteca Classense de Ravenna, encara que no mai van viure junts.[1] Poc després de contraure matrimoni, Poletti va conéixer Eleonora Duse, una popular actriu de teatre, amb la qual va iniciar una relació i se n'anaren a viure juntes a Florència, on Poletti començà a treballar en diverses obres per a Duse, i després a Venècia. Al cap d'uns dos anys, Poletti trencà la relació[1] i tornà a Ravenna, on començà a escriure. De 1918 a 1958, Poletti va mantindre una duradora i apassionada relació amb la comtessa Eugenia Rasponi, una noble i ardent companya feminista.[2] Poletti i Rasponi inicialment van viure al Palazzo Rasponi Murat i després van mudar-se a Roma,[7] a la Via Giovanni Battista Morgagni, on van patrocinar diversos salons intel·lectuals. Van viatjar per Europa i Àsia, i van organitzar seminaris per a Jiddu Krishnamurti, un filòsof antifeixista, que va ser una de les primeres persones a introduir el budisme a Itàlia.[1] Poletti no va poder escriure durant els vint anys de la Itàlia feixista, ja que ella i Rasponi estaven sota l'escrutini de les autoritats i la seua llar estava vigilada.[8]

Mort i llegat[modifica]

Poletti va morir el 12 de desembre de 1971 a Sanremo, a la regió costanera del nord de Ligúria. En l'Archivio Aleramo della Fondazione Gramsci (Arxiu Aleramo de la Fundació Gramsci) a Roma, els diaris i cartes de Aleramo van traure a la llum la seua relació amb Poletti. Es poden trobar extractes dels temes que els interessaven en Lettere d'amore a Lina (Cartes d'amor a Lina) de Aleramo.[2][9][9]

Treballs seleccionats[modifica]

  • 1918: Il poema della Guerra.[1]
  • 1919: Il cipressetto della rocca un Santarcangelo di Romagna.[1]
  • 1921: La fabbrica dei mobili Rasponi un Santarcangelo di Romagna
  • 1934: Il XXXIII Canto del Paradiso letto nella sala di Dante en Ravenna.[1]
  • 1934: Stazio nella Divina Commedia.[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]