Llacuna de Curlàndia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaLlacuna de Curlàndia
Curonian Lagoon.jpg
Foto landsat
Tipus Llacuna d'aigua salobre
Part de mar Bàltica
Ubicació
País Lituània Lituània - Rússia Rússia
Comarca Comtat de Klaipėda
Província de Kaliningrad
55° 07′ 22″ N, 21° 00′ 38″ E / 55.122778°N,21.010556°E / 55.122778; 21.010556
Ciutats riberenques Dreverna, Juodkrantė, Kintai, Klaipėda, Lūžgaliai, Nida, Pervalka, Preila, Šturmai i Ventė
Afluents Riu Neman (937 km)
Conca hidrogràfica Mar Bàltic
Característiques
Altitud 0 m
Profunditat mitjana 3,8 m
Profunditat màxima 5,8 m
Dimensions 45 km (Amplada) × 85 km[1]  (Llargada) m
Creua Lituània i Rússia
Superfície 1.619 km²
Mesures i indicadors
Capacitat 100.450 m³
Modifica les dades a Wikidata

La Llacuna de Curlàndia també badia o golf de Curlàndia (en rus: Kуршский залив; en lituà: Kuršių marios; en polonès: Zalew Kuroński; en alemany: Kurisches Haff) és una llacuna costanera o lagoon d'Europa del Nord, separada de la mar Bàltica per l'istme de Curlàndia. La seva superfície és de 1.619 quilòmetres quadrats.[2] El riu Neman aporta prop del 90% de la seva entrada d'aigua; la seva conca hidrogràfica està formada pel voltant de 100.450 quilòmetres quadrats a Lituània, Bielorússia i la província de Kaliningrad.[3]

Història[modifica]

Al segle xiii, la zona prop de la llacuna formava part de les terres ancestrals dels curonians i els antics prussians. Més tard va ser la frontera amb la regió històrica de la Lituània Menor. A l'extrem septentrional de l'istme, hi ha un pas a la mar Bàltica, i el lloc va ser escollit pels Cavallers Teutònics el 1252 per fundar el castell de Memelburg i la ciutat de Memel. La ciutat és anomenada oficialment Klaipėda des de 1923 quan el territori de Memel va ser separat de l'Imperi alemany.

Com nova frontera delperíode d'entreguerres va ser escollit el riu que flueix a la llacuna de Curlàndia a prop de Rusnė. Els 120 km inferiors del riu a Alemanya [es diuen die Memel pels alemanys, mentre que la part superior situada a Lituània era coneguda com a riu Nemunas. La frontera també separava la península a prop del petit centre d'estiueig de Nida, la part meridional de l'istme i la llacuna van continuar en poder alemany fins a l'any 1945.

Aquesta frontera roman encara, perquè després de la Segona Guerra Mundial, l'extrem meridional de l'istme i la zona alemanya del sud del riu, la part de Prússia Oriental amb la ciutat de Königsberg situada en Sambia, va esdevenir part d'un enclavament rus anomenat província de Kaliningrad.

Història natural i ecològica[modifica]

La llacuna, formada prop del VII mil·lenni aC està classificada com salina.[4] La profunditat mitjana de l'aigua és de 3,8 metres.[5] Té una gran biodiversitat, encara que està afectada per la contaminació de l'aigua.[4] La proliferació d'algues va ser confirmada en els anys 2000.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llacuna de Curlàndia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Dades amb l'eina de mesurament de distàncies de Google Maps.
  2. «Curonian Lagoon». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 16 novembre 2013].
  3. I. Ethem Gönenç, Angheluta Vadineanu. Sustainable Use and Development of Watersheds. Springer, 2008. ISBN 9781402085574. 
  4. 4,0 4,1 «Site name:Lithuanian coastal site». Instituto Ecológico de la Universidad de Vílnius. [Consulta: 16 novembre 2013].
  5. 5,0 5,1 «Toxic cyanobacteria blooms in the Lithuanian part of the Curonian Lagoon». Instituto de Oceanología de la Academia de Ciencias Polaca. [Consulta: 16 novembre 2013].