Llei Àuria
| |||
| Tipus | Estatut  | ||
|---|---|---|---|
| Data de publicació | 13 maig 1888 | ||
| Tema | abolició de l'esclavitud | ||
| Estat | Imperi del Brasil | ||
| Jurisdicció | Imperi del Brasil | ||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | portuguès | ||
| Efectes | abolició de l'esclavitud | ||
| Mitjà de comunicació | |||
La Llei Àuria (en portuguès, Lei Áurea) del 13 de maig de 1888 (llei 3353/1888) va ser la llei per la qual es va abolir l'esclavitud al Brasil.
Va ser instaurada per la princesa imperial Isabel I, filla de l'emperador Pere II del Brasil -el monarca no es trobava al país i ella actuava en qualitat de regent-, després que el Senat aprovés el nou decret.
Història[modifica]
La Llei Àuria va ser precedida per la Llei Eusébio de Queirós, del 4 de setembre de 1850, que prohibia l'arribada de vaixells negrers als ports brasilers;[1] per la Llei del Ventre Lliure, del 28 de setembre de 1871, que va alliberar a tots els fills d'esclaus nascuts al Brasil;[2] i per la Llei dels Sexagenaris, del 28 de setembre de 1885, que alliberava tots aquells esclaus amb 60 anys o més.[3]
L'ambient polític de l'Imperi del Brasil ja s'inclinava en favor de l'abolició de l'esclavitud per part de les elits intel·lectuals i comercials (assentades en els grans centres urbans), tot i que encara afrontava l'oposició dels grans terratinents, que només es plantejaven erradicar l'esclavitud si comportava el cobrament de sucoses indemnitzacions per part del govern.[4]
Les pressions internacionals també eren visibles, en tant el Brasil era l'únic país d'Amèrica que encara permetia legalment la possessió d'esclaus. El Regne Unit esperava que els sud-americans es convertissin en un important client per a la indústria britànica un cop hagués de prescindir de la mà d'obra esclava, i va fer valdre la seva influència diplomàtica (i el poder naval) per aconseguir-ho.[5][6]
El text de la Llei Àuria era succint:[7]
| « | Article 1: És declarada extinta, des de la data d'aquesta llei, l'esclavitud al Brasil.
Article 2: Es revoquen totes les disposicions en contra. |
» |
La brevetat de la norma exigia, doncs, una abolició immediata i incondicional de l'esclavitud, sense preveure cap indemnització, i sense establir mesures pràctiques per incorporar milers de persones com a membres de ple dret de la societat brasilera, aspecte que només va ser considerat anys després.[8][9]
La signatura de la Llei Àuria, el papa Lleó XIII va atorgar la Rosa d'Or a la Princesa.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Needell, Jeffrey D. «The Abolition of the Brazilian Slave Trade in 1850: Historiography, Slave Agency and Statesmanship». Journal of Latin American Studies, 33, 4, 2001, pàg. 681–711. ISSN: 0022-216X.
- ↑ Miranda, Bruno «A Lei do Ventre Livre e a administração do tempo histórico no Império do Brasil» (en portuguès). Anais do Museu Paulista: História e Cultura Material, 31, 22-05-2023, pàg. e8. DOI: 10.1590/1982-02672023v31e8. ISSN: 0101-4714.
- ↑ Borges Góes Bakaj, Branca «Lei do Ventre Livre, lei dos Sexagenários e lei Áurea : a grande trilogia abolicionista» (en portuguès brasiler). Revista de informação legislativa, 25, 98, 1988-04, pàg. 399–459.
- ↑ Bethell, Leslie. The decline and fall of slavery in Brazil (1850–88). University of London Press, 2018, p. 113–144. ISBN 978-1-908857-54-5.
- ↑ Antunes Cardoso do Lago Carvalho, João Daniel «O tráfico de escravos, a pressão inglesa e a Lei de 1831» (en portuguès brasiler). Revista HEERA, vol. 7, núm. 13, 2012-07, pàg. 96-114.
- ↑ Mendes Catani, Afrânio «A abolição do tráfico de escravos no Brasil: a Grã-Bretanha, o Brasil e a questão do tráfico de escravos, 1807-1869» (en portuguès). Revista de Administração de Empresas, 16, 1976-08, pàg. 72–74. DOI: 10.1590/S0034-75901976000400007. ISSN: 0034-7590.
- ↑ «Confira a íntegra da Lei Áurea» (en portuguès brasiler). Cambra de Diputats del Brasil, 13-05-2005. [Consulta: 2 novembre 2023].
- ↑ Ribeiro, Tayguara. «Entenda o fim da escravidão no Brasil e as consequências do 13 de maio de 1888» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 12-05-2021. [Consulta: 2 novembre 2023].
- ↑ Maringoni, Gilberto «O destino dos negros após a Abolição» (en portuguès brasiler). Desafíos do desenvolvimento, núm. 70, 29-12-2011 [Consulta: 2 novembre 2023].
- ↑ Aquino, Felipe. «Quem ganhou a primeira Rosa de Ouro no Brasil?» (en portuguès brasiler). Cléofas, 11-10-2017. [Consulta: 2 novembre 2023].