Llei Celáa

De Viquipèdia
Article principal: Llei Orgànica d'Educació
Plantilla:Infotaula esdevenimentLlei Celáa
LOMLOE Modifica el valor a Wikidata
TipusLlei Orgànica espanyola Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació30 desembre 2020 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

La llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE; Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació), també coneguda com a Llei Celaá, pel cognom de la ministra d'Educació, Isabel Celaá, és la nova llei orgànica que regeix el sistema educatiu espanyol en substitució de la LOMCE de 2013.[1] Va ser aprovada en primera instància pel Congrés dels Diputats el 19 de novembre de 2020 amb 177 vots a favor (es necessitaven 176 com a llei orgànica), 148 en contra i 17 abstencions, passant a continuació al Senat.[2] La majoria dels partits independentistes (JxCat, PDeCat, CUP, Bildu i BNG) es van abstenir principalment perquè no blindava la immersió lingüística o perquè no suposava una millora del model d’escola pública ni un canvi a favor de la seva laïcitat.[3][4] El Senat la va votar favorablement el 23 de desembre sense introduir cap modificació per 142 vots a favor, 112 en contra i 9 abstencions pel que va quedar aprovada definitivament.[5]

La LOMLOE va ser impulsada per les dues forces polítiques d'esquerres sòcies de govern (PSOE i Unides Podem) i va rebre el suport de partits independentistes, regionalistes i d'esquerres, i va ser rebutjada de manera contundent per la dreta i ultradreta espanyola (PP, Cs i Vox) que van anunciar que la portarien davant el Tribunal Constitucional per considerar que violava la Constitució espanyola de 1978.[1][3][6] Un recurs d'inconstitucionalitat al qual ha mostrat el seu suport la Conferència Episcopal Espanyola que s'ha queixat de la manca de consens polític i pel tracte residual de la l'assignatura de religió.[7]

El 29 de març de 2021, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va considerar en dues sentències que la llei Celaá no blinda pas el català com a llengua vehicular a Catalunya ja que van interpretar que el «caràcter de llengua vehicular del castellà en el model educatiu català deriva directament de la Constitució espanyola».[8]

Referències[modifica]