Llengües karèniques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de família lingüísticaLlengües karèniques
Tipusfamília lingüística modifica
Nadius3.000.000 modifica
Classificació lingüística
llengües humanes
Sino-Austronesian languages (en) Tradueix
llengües sinotibetanes modifica
Codis
ISO 639-2kar modifica
Codi Glottologkare1337 modifica

Les llengües karèniques formen un dels grans grup de les llengües tibetobirmanes però les relacions amb els altres membres de la família són controvertides entre els lingüistes.[1] Parlades a la zona birmana, aquestes llengües es poden classificar en quatre grans branques: central, septentrional, perifèrica i meridional,[2] i s'escriuen usant el mateix alfabet del birmà.

A diferència de la majoria de veïns de la família, prefereixen un ordre de la frase SVO (subjecte-verb-objecte), probablement per influència del mon, idioma proper geogràficament. Es tracta de llengües tonals i aïllants. El substantiu és invariable i el verb no té conjugació, sinó que expressa els matisos temporals amb partícules externes o amb la concatenació de verbs diferents.

Fonèticament, presenten consonants aspirades amb caràcter de fonema i un ampli ventall de vocals. Gran part de les paraules patrimonials no derivades presenten només una o dues síl·labes d'estructura CV (consonant + vocal).

Algunes llengües karèniques destacades són el pwo, el kayah, el manu i el lekeh. Els seus parlants ronden els 2 milions, si bé les estadístiques oficials no són considerades fiables pel caràcter dispers dels llogarrets on habita la majoria dels nadius d'aquestes idiomes i l'alt grau d'assimilació cultural que pateixen.

Referències[modifica]

  1. Graham Thurgood, Randy J. LaPolla (2003). The Sino-Tibetan Languages. Routledge. ISBN 0-7007-1129-5.
  2. «Ethnologue». [Consulta: 9 març 2014].