Miquel Sbert Garau
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1952 (71/72 anys) Llucmajor (Mallorca) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de les Illes Balears |
| Tesi acadèmica | La poesia de tradició oral: aportació al catàleg de glosadors de Mallorca (els glosadors de Llucmajor i de la seva comarca) (1992) |
| Director de tesi | Gabriel Janer Manila |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, pedagog |
Miquel Sbert i Garau (Llucmajor, Mallorca, 1952) és un filòleg i pedagog mallorquí especialitzat en etnopoètica.
Vida[modifica]
Sbert acabà els estudis de magisteri el 1972 i després es llicencià en Filologia Hispànica, doctorant-se el 1992 en Filologia Catalana amb la tesi La poesia de tradició oral: aportació al catàleg de glosadors de Mallorca (els glosadors de Llucmajor i de la seva comarca)[1] dirigida per Gabriel Janer Manila.[2] Ha exercit com a mestre (1972-1985) i a partir de 1985 com a professor de Llengua i Literatura Catalanes d'educació secundària. Des del 1992 fou Inspector d'Educació fins que es jubilà el 2012. Fou director de centres d'educació primària i també de secundària, com ara l'institut Maria Antònia Salvà, actualment IES Llucmajor. Professor associat durant alguns anys a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i assessor de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UIB en matèria de formació del professorat, les seves línies de treball s'han adreçat a la investigació i a la divulgació sobre poesia de tradició oral i a la normalització lingüística en el camp educatiu.[3]
Ocupà diversos càrrecs de responsabilitat dins l'administració educativa (director general d'Ordenació i Innovació Educativa, cap del Departament d'Inspecció Educativa, director de l'Institut d'Avaluació Qualitat del Sistema Educatiu de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears). Fou col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Publicà a la revista Lluc articles relacionats amb l'etnopoètica a la secció Pedra solta. Des del 2014 fins al 2016 publicà al diari Última Hora la secció Illes etnopoètiques. És col·laborador de la revista Llucmajor de Pinte en Ample i dirigeix la col·lecció d'etnografia i folklorista Blat Cabot de Lleonard Muntaner Editor. És membre del Consell Assessor de l'Obra Cultural Balear, del Consell Assessor de Cultura de l'Ajuntament de Palma i del Consell Assessor de Cultura Popular del Consell Insular de Mallorca, entre d'altres.[3]
Obra[modifica]
Ha dictat, d'una banda, nombroses conferències i cursos de formació del professorat en matèries d'ensenyament i de didàctica de la llengua catalana, de normalització lingüística i, de l'altra, sobre etnopoètica (principalment sobre el cançoner tradicional), cultura popular i tradicional, etc. a molts indrets de les Illes Balears i dels Països Catalans i al País Basc.[3]
Ha publicat en revistes especialitzades, en revistes de difusió cultural, de la premsa forana i en la premsa diària molts treballs i articles relacionats amb la didàctica de la llengua, amb la normalització lingüística de l'ensenyament, amb l'obra de la poetessa Maria Antònia Salvà i amb la literatura de tradició oral. És coautor de quinze llibres de text per a l'ensenyament de la llengua catalana i ha publicat molts estudis i pròlegs en llibres relacionats amb la cultura catalana i balear.[3]
Obres[modifica]
- Maria A. Salvà i Ripoll. Apunts per a una cronologia mínima (1990);
- “Unions i desunions” de mestre Lleó: acotacions per a una teoria de valors (1991);
- La cinta de plata (1992), narració;
- Oh mar blava que ets de trista… L'emigració a Amèrica al cançoner popular de Mallorca (2001);
- Els perfums meravellosos. La cuina de Maria Esteva Ferrer (edició i pròleg, 2004 i 2009);
- La cuina conventual a Mallorca. Espais, costumari i receptes (coautor, 2006);
- La fusió de cultura popular i poesia a l'obra de Maria Antònia Salvà (2008);
- Llengua de glosador. Notes sobre poesia de tradició oral (desembre 2008); selecció d'uns tres-cents articles dels publicats setmanalment al diari Última Hora, a la secció Llengua de glosador, des del 2004 al 2009, i reflecteixen les seves reflexions després de molts anys d'investigació i d'estudis relacionats amb la poesia de tradició oral.
- S'Arenal, penombra als (meus) paradisos perduts (2009).
- Cala Gentil i l'Allapassa. Dos poetes, dos paisatges (2010);
- El fornet de la soca. Filosofia i receptari, amb Tomeu Arbona (2015);[3]
- Aguiar amb el Cançoner de Mallorca, en col·laboració amb Miquel Vicens Calent (2017);
- Dimonis del Cançoner popular de Mallorca (2017).
- El crim, novel·la (2017);[4]
- Llibre de les calitges, recull de catorze relats (2018).[5]
Premis[modifica]
- Premi de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca (1984).
- Premi Baldiri Reixac (1985).
- Premi Ciutat de Palma d'Investigació (1986).
- XVI Premi Alexandre Ballester d'Assaig (2016).[3]
- Finalista del Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom (2017).[4]
- Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom (2018).[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Miquel Sbert». Lleonard Muntaner Editor.
- ↑ Monserrat, Joan Miralles i. Onomàstica i literatura. L'Abadia de Montserrat, 1996. ISBN 9788478267132.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Departament de Cultura - Miquel Sbert i Garau». [Consulta: 14 octubre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Llibres de Miquel Sbert». Lleonard Muntaner Editor.
- ↑ 5,0 5,1 Frau, J. «El Ayuntamiento entrega los premios literarios Pare Colom». Diario de Mallorca, 30-07-2018.
Enllaços externs[modifica]
- Morey, C «Miquel Sbert Garau versus Miquel Sbert Garau». L'Arc: quadern informatiu de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears, 7, 1998, pàg. 18-21.