Miquel Sbert Garau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Sbert Garau
Miquel Sbert setembre 2017.1.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1952 (64/65 anys)
Llucmajor
Alma mater Universitat de les Illes Balears
Tesi La poesia de tradició oral: aportació al catàleg de glosadors de Mallorca (els glosadors de Llucmajor i de la seva comarca) (1992)
Director de tesi Gabriel Janer Manila
Activitat professional
Ocupació Filòleg i pedagog
Modifica dades a Wikidata

Miquel Sbert i Garau (Llucmajor, Mallorca, 1952) és un filòleg i pedagog mallorquí especialitzat en etnopoètica.

Vida[modifica]

Sbert acabà els estudis de magisteri el 1972 i després es llicencià en Filologia Hispànica, doctorant-se el 1992 en Filologia Catalana amb la tesi La poesia de tradició oral: aportació al catàleg de glosadors de Mallorca (els glosadors de Llucmajor i de la seva comarca)[1] dirigida per Gabriel Janer Manila.[2] Ha exercit com a mestre (1972-1985) i a partir de 1985 com a professor de Llengua i Literatura Catalanes d’educació secundària. Des del 1992 fou Inspector d’Educació fins que se jubilà el 2012. Fou director de centres d’educació primària i també de secundària, com ara l’institut Maria Antònia Salvà, actualment IES Llucmajor. Professor associat durant alguns anys a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i assessor de l’Institut de Ciències de l'Educació de la UIB en matèria de formació del professorat, les seves línies de treball s’han adreçat a la investigació i a la divulgació sobre poesia de tradició oral i a la normalització lingüística en el camp educatiu.[3]

Ocupà diversos càrrecs de responsabilitat dins l’administració educativa (director general d’Ordenació i Innovació Educativa, cap del Departament d’Inspecció Educativa, director de l’Institut d’Avaluació Qualitat del Sistema Educatiu de la Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears). Fou col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Publicà a la revista Lluc articles relacionats amb l’etnopoètica a la secció Pedra solta. Des del 2014 fins al 2016 publicà al diari Última Hora la secció Illes etnopoètiques. És col·laborador de la revista Llucmajor de Pinte en Ample i dirigeix la col·lecció d'etnografia i folklorista Blat Cabot de Lleonard Muntaner Editor. És membre del Consell Assessor de l’Obra Cultural Balear, del Consell Assessor de Cultura de l’Ajuntament de Palma i del Consell Assessor de Cultura Popular del Consell Insular de Mallorca, entre d'altres.[3]

Obra[modifica]

Ha dictat, d'una banda, nombroses conferències i cursos de formació del professorat en matèries d'ensenyament i de didàctica de la llengua catalana, de normalització lingüística i, de l'altra, sobre etnopoètica (principalment sobre el cançoner tradicional), cultura popular i tradicional, etc. a molts indrets de les Illes Balears i dels Països Catalans i al País Basc.[3]

Ha publicat en revistes especialitzades, en revistes de difusió cultural, de la premsa forana i en la premsa diària molts treballs i articles relacionats amb la didàctica de la llengua, amb la normalització lingüística de l'ensenyament, amb l’obra de la poetessa Maria Antònia Salvà i amb la literatura de tradició oral. És coautor de quinze llibres de text per a l'ensenyament de la llengua catalana i ha publicat molts estudis i pròlegs en llibres relacionats amb la cultura catalana i balear.[3]

Miquel Sbert i Garau

Obres[modifica]

  • Maria A. Salvà i Ripoll. Apunts per a una cronologia mínima (1990);
  • “Unions i desunions” de mestre Lleó: acotacions per a una teoria de valors (1991);
  • La cinta de plata (1992), narració;
  • Oh mar blava que ets de tristaL’emigració a Amèrica al cançoner popular de Mallorca (2001);
  • Els perfums meravellosos. La cuina de Maria Esteva Ferrer (edició i pròleg, 2004 i 2009);
  • La cuina conventual a Mallorca. Espais, costumari i receptes (coautor, 2006);
  • La fusió de cultura popular i poesia a l’obra de Maria Antònia Salvà (2008);
  • Llengua de glosador. Notes sobre poesia de tradició oral (desembre 2008); selecció d’uns tres-cents articles dels publicats setmanalment al diari Última Hora, a la secció Llengua de glosador, des del 2004 al 2009, i reflecteixen les seves reflexions després de molts anys d’investigació i d’estudis relacionats amb la poesia de tradició oral.
  • S’Arenal, penombra als (meus) paradisos perduts (2009).
  • Cala Gentil i l’Allapassa. Dos poetes, dos paisatges (2010);
  • El fornet de la soca. Filosofia i receptari, amb Tomeu Arbona (2015);[3]
  • Aguiar amb el Cançoner de Mallorca, en col·laboració amb Miquel Vicens Calent (2017);
  • Dimonis del Cançoner popular de Mallorca (2017).[4]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Miquel Sbert» (en ca-es). Lleonard Muntaner Editor.
  2. Monserrat, Joan Miralles i. Onomàstica i literatura (en ca). L'Abadia de Montserrat, 1996. ISBN 9788478267132. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Departament de Cultura - Miquel Sbert i Garau» (en ca). [Consulta: 14 octubre 2017].
  4. «Llibres de Miquel Sbert» (en ca-es). Lleonard Muntaner Editor.

Enllaços externs[modifica]