Lliga espanyola de bàsquet femenina
![]() ![]() | |
Tipus | lliga ![]() |
---|---|
Esport | basquetbol ![]() |
Organització | Federació Espanyola de Basquetbol ![]() |
Lliga inferior | Lliga Femenina Challenge ![]() |
Nombre participants | 14 ![]() |
Lloc i data | |
Estat | Espanya ![]() |
Dates | 1964 ![]() |
Classificació | |
Guanyador | València Basket (2023) ![]() |
Més informació | |
Lloc web | ligafemenina.es ![]() |
La Lliga espanyola de bàsquet femení, denominada Liga Femenina Endesa degut al patrocini d'Endesa, és una competició esportiva de clubs femenins de basquetbol, creada la temporada 1963-64.
De caràcter anual, està organitzada per la Federació Espanyola de Bàsquet. Hi participen setze equips,[1] que disputen una primera fase en format lligueta a doble partit. Els vuit primers classificats accedeixen a la fase final que es disputa en format de playoffs. L'equip guanyador és considerat el campió de la competició i li dóna dret, juntament amb el subcampió, a participar l'Eurolliga i Supercopa d'Espanya de la temporada següent. Així mateix, els set primers classificats de la primera volta de la competició més l'amfitrió disputen la Copa espanyola de bàsquet femenina.[2]
Històricament, la competició ha estat dominada pels clubs madrilenys i de l'àmbit catalanoparlant, destacant els set primers títols del CREF Madrid (1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1968-69, 1969-70, 1970-71), el domini dels equips catalans durant la dècada del 1970 i 1980, l'auge del Dorna Godella i del Ros Casares Valencia aconseguint setze títols entre 1991 i 2012. En els darrers anys el Perfumerias Avenida ha sigut el gran dominador de la competició amb vuit títols (2005-06, 2010-11, 2012-13, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2020-21, 2021-22).
Clubs participants[modifica]
A la temporada 2022-23 hi participen setze equips a la Lliga femenina:[3]
Barça CBS
Cadí la Seu
Casademont Zaragoza
Durán Maquinaria Ensino
Embutidos Pajariel Bembire PDM
Hozono Global Jairis
IDK Euskotren
Innova-TSN Leganés
KutxaBank Araski
Lointek Gernika Bizkaia
Movistar Estudiantes
Perfumerías Avenida
Spar Girona
Spar Gran Canaria
Tenerife
València Basket Club
Historial[modifica]
En negreta = Equip guanyador |
Palmarès[modifica]
Equip | Campió | Subcampió | Finals | Anys campió | Anys subcampió |
---|---|---|---|---|---|
![]() |
8 | 10 | 18 | 2005-06, 2010-11, 2012-13, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2020-21, 2021-22 | 1995-96, 1998-99, 2006-07, 2007-08, 2008-09, 2009-10, 2011-12, 2013-14, 2014-15, 2018-19 |
![]() |
8 | 2 | 10 | 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2006-07, 2007-08, 2008-09, 2009-10, 2011-12 | 2002-03, 2004-05 |
![]() |
7 | 1 | 8 | 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1968-69, 1969-70, 1970-71 | 1965-66 |
![]() |
6 | 5 | 11 | 1974-75, 1975-76, 1977-78, 1979-80, 1980-81, 1982-83 | 1971-72, 1972-73, 1976-77, 1978-79, 1981-82 |
![]() |
6 | 0 | 6 | 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1994-95, 1995-96 | — |
![]() |
5 | 7 | 12 | 1976-77, 1978-79, 1981-82, 1998-99, 1999-2000 | 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1980-81, 1983-84, 1990-91, 1997-98 |
![]() |
3 | 4 | 7 | 1971-72, 1972-73, 1973-74 | 1967-68, 1970-71, 1974-75, 1975-76 |
![]() |
3 | 2 | 5 | 1983-84, 1984-85, 1985-86 | 1982-83, 1996-97 |
![]() |
3 | 1 | 4 | 1986-87, 1987-88, 1988-89 | 1984-85 |
![]() |
2 | 4 | 6 | 2002-03, 2004-05 | 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2005-06 |
![]() |
2 | 3 | 5 | 2014-15, 2018-19 | 2015-16, 2016-17, 2017-18 |
![]() |
2 | 0 | 2 | 1996-97, 1997-98 | — |
![]() |
1 | 3 | 4 | 1965-66 | 1966-67, 1968-69, 1969-70 |
![]() |
1 | 2 | 3 | 2013-14 | 2010-11, 2012-13 |
![]() |
1 | 2 | 3 | 2022-23 | 2020-21, 2021-22 |
![]() |
1 | 1 | 2 | 1989-90 | 1984-85 |
![]() |
0 | 3 | 3 | — | 1993-94, 1994-95, 1999-00 |
![]() |
0 | 2 | 2 | — | 1986-87, 1988-89 |
![]() |
0 | 2 | 2 | — | 1987-88, 1989-90 |
![]() |
0 | 1 | 1 | — | 1963-64 |
![]() |
0 | 1 | 1 | — | 1964-65 |
![]() |
0 | 1 | 1 | — | 1991-92 |
![]() |
0 | 1 | 1 | — | 1992-93 |
Referències[modifica]
- ↑ «La Liga Femenina Dia se presenta por todo lo alto a rebufo del éxito del Mundial». Mundo Deportivo, 12-10-2018. [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ Martínez, José Luis. «La Liga Día copiará el formato de la Copa del Rey» (en castellà). Marca, 02-06-2018. [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ «Equipos». Liga Femenina Endesa, 2021. [Consulta: 18 gener 2022].
- ↑ Hernández, Mari Carmen «El Medina de La Coruña campeón de la III Edición, Creff de Madrid subcampeón». Mundo Deportivo, 27-04-1966 [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ Sánchez Gil. «El Creff de Madrid, campeón nacional femenino». Mundo Deportivo, 26-04-1970. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ González, José Antonio. «¡Comansi, campeón femenino!». Mundo Deportivo, 21-03-1983. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «El Perfumerías Avenida guanya a la pista del Ros Casares (85-90) i es proclama campió de la Lliga Femenina», 28 abril del 2011.
- ↑ «El Perfumerías Avenida, campeón por cuarta vez (60-57)» (en castellà). Liga Femenina, 23-04-2016. [Consulta: 26 abril 2019].
- ↑ «Perfumerías Avenida gana la Liga pasando por encima de Spar Citylift Girona» (en castellà). acb.com, 02-05-2017. Arxivat de l'original el 19 de juny 2017. [Consulta: 26 abril 2019].
- ↑ «L'Uni Girona esclata d'eufòria amb el seu segon títol de la lliga femenina». L'Esportiu, 05-05-2019. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ Simon, Lluís. «La FEB dona per acabada la Lliga Femenina i declara el títol desert». L'Esportiu, 27-04-2020. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ Agustí, Xavier. «L’Avenida supera el València (76-61) i obté el seu setè títol de lliga». L'Esportiu, 06-05-2021. [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ «¡Perfumerías Avenida se proclama campeón de la Liga Femenina Endesa! La octava en su historia». Gigantes, 12-05-2022. [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ Agustí, Xavier. «El València també venç a Salamanca (69-81) i obté el seu primer títol de la Lliga femenina». L'Esportiu, 07-05-2023. [Consulta: 8 maig 2023].