Vés al contingut

Llinatge Besora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Llinatge Besora. Llinatge nobiliari de l'alta Edat Mitjana sorgit d'una branca del Vescomtat de Barcelona, que foren per al comtat de Besalú castlans i senyors del Castell de Besora,[1] de Torelló, de Manlleu i d'Orís, del qual deriven els llinatges Santmartí i Orís.

El primer senyor de Besora-[2] conegut és Ermemir de Besora, primer senyor de Besora i casat amb Ingilberga, amb qui va tenir com a fills Oliba de Besora, bisbe d'Elna (1009-1013), Gombau de Besora, segon senyor de Besora, i Ingilberga de Besora, darrera abadessa benedictína del monestir de Sant Joan de les Abadesses. En morir Gombau de Besora la herència va passar a Gombau II de Besora, fill de Mir Geribert d'Olèrdola i Guisla de Besora, filla de Gombau I.[3] La línia s'extingí al segle XIV, i l’herència recaigué en els Descatllar, que foren creats marquesos de Besora.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Besora». GEC. [Consulta: 21 octubre 2023].
  2. Fluvià i Escorsa, Armand de. "Nobiliari General Català. Vol. I: Llinatges comtals i vescomtals", Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, Barcelona 2017, p. 114 i 116.
  3. «Catalan Nobility» (en anglès), 2015. [Consulta: 6 febrer 2015].