Llista de presidents de Síria
.svg)
El President de la República Àrab de la Síria és el cap d'estat de Síria. Hi ha hagut 20 caps d'Estat a Síria, i 13 persones més que han actuat en aquesta qualitat, des de 1922. Des del 29 de gener de 2025 Ahmed al-Sharaa actua com a president del país.
Aquesta és una llista dels presidents i caps d'estat de Síria.
Presidents
[modifica]
Estat de Síria, part de Mandat Francès (1922–1930)[modifica] | |||||||
| No. | Retrat |
Nom (Naixement-Mort) |
Assumpcio del càrrec | Final del càrrec | Partit polític | Nota(es) | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 
|
Subhi Barakat (1883–1939) |
28 de juny de 1922 | 21 de desembre de 1925 | polític independent | ||
| — | 
|
François Pierre-Alype (1853–1932) |
9 de febrer de 1926 | 28 d'abril de 1926 | polític independent | ||
| 2 | 
|
Ahmad Nami (1840–1928) |
28 d'abril de 1926 | 15 de febrer de 1928 | polític independent | ||
| — | 
|
Tadj al-Din al-Hasani (1885–1943) |
15 de febrer de 1928 | 14 de maig de 1930 | polític independent | ||
República Siriana, part del Mandat Francès (1930–1946)[modifica] | |||||||
| No. | Retrat |
Nom
(Naixement-Mort) |
Assumpció del càrrec | Final del càrrec | Partit polític | Nota(es) | |
| — |
|
Tadj al-Din al-Hasani (1885–1943) |
14 de maig de 1930 | 19 de novembre de 1931 | polític independent | ||
| — | Léon Solomiac (1873–1960) |
19 de novembre de 1931 | 11 de juny de 1932 | polític independent | |||
| 3 | 
|
Muhammad Ali al-Abid (1867–1939) |
11 de juny de 1932 | 21 de desembre de 1936 | polític independent | ||
| 4 | 
|
Hashim al-Atassi (1875–1960) |
21 de desembre de 1936 | 7 de juliol de 1939 | Bloc Nacional | ||
| 5 | 
|
Bahij al-Khatib (1895–1981) |
10 de juliol de 1939 | 4 d'abril de 1941 | polític independent | ||
| — | 
|
Khalid al-Azm (1903–1965) |
4 d'abril de 1941 | 16 de setembre de 1941 | polític independent | ||
| 6 |
|
Tadj al-Din al-Hasani (1885–1943) |
16 de setembre de 1941 | 17 de gener de 1943 | polític independent | Al-Hasani va morir durant el seu mandat.[1] | |
| — | 
|
Jamil al-Ulshi (1883–1951) |
17 de gener de 1943 | 25 de març de 1943 | polític independent | ||
| 7 | 
|
Ata al-Ayyubi (1877–1951) |
25 de març de 1943 | 17 d'agost de 1943 | polític independent | ||
| 8 | 
|
Shukri al-Quwatli (1891–1967) |
17 d'agost de 1943 | 17 d'abril de 1946 | Bloc Nacional | ||
República de Síria (1946–1958)[modifica] | |||||||
| No. | Retrat |
Nom
(Naixement-Mort) |
Assumpció del càrrec | Final del càrrec | Partit polític | Nota(es) | |
| 8 |
|
Shukri al-Quwatli (1891–1967) |
17 d'abril de 1946 | 29 de març de 1949 | Bloc Nacional / Partit Nacional | Quwatli fou destituït del poder el 29 de març de 1949 per Husni al-Za'im, el seu Cap de Gabinet.[2] | |
| 9 | 
|
Husni al-Za'im (1897–1949) |
30 de març de 1949 | 14 d'agost de 1949 | Partit Social Nacionalista Sirià | Za'im fou deposat per un cop militar el 1949, liderat por Adib Shishakli, i més tard fou executat per ordre del nou govern.[3] | |
| 10 | 
|
Sami al-Hinnawi (1898–1950) |
14 d'agost de 1949 | 2 de desembre de 1951 | Partit Social Nacionalista Sirià | Cap de la Junta Militar (equivalent parcialment a president de la República). | |
| 4 |
|
Hashim al-Atassi (1875–1960) |
15 d'agost de 1949 | 2 de desembre de 1951 | Partit Nacional Sirià | Cap d'Estat (no president de la república). | |
| — | 
|
Adib Shishakli (1909–1964) |
2 de desembre de 1951 | 11 de juliol de 1951 | Partit Social Nacionalista Sirià | Cap de la Junta Militar (equivalent parcialment a president de la República). | |
| 11 | 
|
Fawzi Selu (1905–1972) |
3 de desembre de 1951 | 11 de juliol de 1953 | Militar (Partit Social Nacionalista Sirià) | Cap d'estat i primer ministre. | |
| 12 |
|
Adib Shishakli (1909–1964) |
11 de juliol de 1953 | 25 de febrer de 1954 | Moviment d'Alliberament Àrab | Shishakli va renunciar al càrrec per les amenaces d'un cop d'estat el 1954.[4][4] Va fugir del país al·legant que no volia que Síria caigués en una guerra civil.[4][4] | |
| — | Maamun al-Kuzbari (1914–1998) |
25 de febrer de 1954 | 28 de febrer de 1954 | polític independent | |||
| 4 |
|
Hashim al-Atassi (1875–1960) |
28 de febrer de 1954 | 6 de setembre de 1955 | Partit Nacional Sirià | ||
| 6 |
|
Shukri al-Quwatli (1891–1967) |
6 de setembre de 1955 | 22 de febrer de 1958 | Partit Nacional Sirià | ||
República Árabe Unida (1958–1961)[modifica] | |||||||
| No. | Retrat |
Nom
(Naixement-Mort) |
Assumpció del càrrec | Final del càrrec | Partit polític | Nota(es) | |
| 13 | 
|
Gamal Abdel Nasser (1918–1970) |
22 de febrer de 1958 | 29 de setembre de 1961 | Unió Nacional | ||
República Àrab Siriana (1961–2024)[modifica] | |||||||
| No. | Retrat | Nom
(Naixement-Mort) |
Assumpció del càrrec | Final del càrrec | Partit polític | Nota(es) | |
| — | Maamun al-Kuzbari (1914–1998) |
29 de setembre de 1961 | 20 de novembre de 1961 | polític independent | |||
| — | 
|
Izzat al-Nuss (1900–1972) |
20 de novembre de 1961 | 14 de desembre de 1961 | Militar | ||
| 14 | 
|
Nazim al-Kudsi (1906–1998) |
14 de desembre de 1961 | 8 de març de 1963 | Partit Popular Sirià | El cop d'estat de 1963, un esdeveniment conegut com Revolució del 8 de març, va enderrocar a Nazim al-Kudsi i va instaurar el Consell Nacional de Comandament Revolucionari (CNCR) al governo, tot i que el verdader poder estava a mans del Comitè Militar Baathista, que va organitzar el cop.[5][5] | |
| 15 | 
|
Lu'ay al-Atassi (1926–2003) |
9 de març de 1963 | 27 de juliol de 1963 | polític independent | Lu'ay al-Atassi fou nomenat president pel CNCR porquè no representava cap amenaça al poder del Comitè Militar.[6][6] Va renunciar després que els oficials no baasistes d'alt rang foren purgats de l'exèrcit.[7][7] | |
| 16 | 
|
Amin al-Hafiz (1921–2009) |
27 de juliol de 1963 | 23 de febrer de 1966 | Partit Baas | Amin al-Hafiz fou deposat pel Comitè Militar a causa de seu suport a Michel Aflaq i al Comandament Nacional del Partit Socialista Àrab Baas.[8][8] | |
| 17 | 
|
Nureddin al-Atassi (1929–1992) |
25 de febrer de 1966 | 18 de novembre de 1970 | Partit Baas (Facció siriana) |
Nureddin al-Atassi fou deposat quan es va produir un enfrontament entre Salah Jadid, el veritable governant de Síria de 1966 a 1970, i Hafez al-Assad, el ministro de Defesa.[9][9] Assad va començar un cop d'Estat el 1970.[10][10] | |
| — | 
|
Ahmad al-Khatib (1933–1982) |
18 de novembre de 1970 | 22 de febrer de 1971 | Partit Baas (Facció siriana) | ||
| 18 | 
|
Hafez al-Àssad (1930–2000) |
22 de febrer de 1971 | 10 de juny de 2000 | Partit Baas (Facció siriana) |
Assad va morir durant el seu mandat.[11][11] | |
| — | .png)
|
Abdul Halim Khaddam (1932-2020) |
10 de juny del 2000 | 17 de juliol del 2000 | Partit Baas (Facció siriana) |
||
| 19 | 
|
Baixar al-Àssad (1965-) |
17 de juliol del 2000 | 8 de desembre del 2024 |
Partit Baas (Facció siriana) |
Al-Àssad va ser deposat després de la presa de Damasc durant la guerra civil siriana, i es va exiliar a Rússia.[12] | |
Període de transició (2024-actualitat)[modifica] | |||||||
| No. | Retrat | Nom
(Naixement-Mort) |
Assumpció del càrrec | Final del càrrec | Partit polític | Nota(es) | |
| Vacant (8 de desembre de 2024 – 29 de gener 2025) | |||||||
| 20 | 
|
Ahmed al-Sharaa (1982-) |
29 de gener de 2025 | actualitat | polític independent | Al-Sharaa ha actuat com a cap del país de facto des de la caiguda del règim de Baixar al-Àssad[13][14][15][16][17][18] fins al seu nomenament com a president pel Comandament General Sirià durant el període transicional obertper la Conferència de la Victòria de la Revolució Siriana.[19] | |
Referències
[modifica]- ↑ Moubayed, 2006, p. 345.
- ↑ Moubayed, 2006, p. 311.
- ↑ Moubayed, 2006, p. 610.
- ↑ 4,0 4,1 Moubayed, 2006, p. 339.
- ↑ Moubayed, 2006, p. 133.
- ↑ Moubayed, 2006, p. 175.
- ↑ Rabinovich, 1972.
- ↑ Seale, 1990, p. 99-101.
- ↑ Seale, 1990, p. 142-144.
- ↑ Seale, 1990, p. 162-163.
- ↑ Moubayed, 2006, p. 154-155.
- ↑ «Syrian rebels topple President Assad, prime minister calls for free elections». Reuters, 08-12-2024.
- ↑ Salame, Richard. «Syrian elections may not be held for 4 years, says de facto leader». Financial Times, 29-12-2024. Arxivat de l'original el 29 December 2024.
- ↑ Sarkar, Alisha Rahaman. «Syria's de facto new leader says it is not a threat to the West». The Independent, 19-12-2024. Arxivat de l'original el 20 December 2024.
- ↑ Jewers, Chris. «Syrian rebel leader says women's education will continue – but refuses to be drawn on alcohol». The Telegraph, 19-12-2024. Arxivat de l'original el 20 December 2024. «Ahmed al-Sharaa, Syria's de facto leader, said he believed in education for women as he denied the new government would be another version of the Taliban.»
- ↑ Bowen, Jeremy. «Syria not a threat to world, rebel leader Ahmed al-Sharaa tells BBC». BBC News, 18-12-2024. Arxivat de l'original el 18 December 2024. «The de facto leader of Syria, Ahmed al-Sharaa, has said the country is exhausted by war and is not a threat to its neighbours or to the West.»
- ↑ Griswold, Eliza (17 December 2024). «Reasons to Leave Syria—and to Return». The New Yorker. Arxivat de l'original el 17 December 2024. «He wanted to see how Abu Mohammed al-Jolani, the head of Hay’at Tahrir al-Sham—an Islamist group formerly linked to the Islamic State and Al Qaeda—and now the de-facto leader of Syria, behaved.»
- ↑ Maher, Hatem. «Syria's de facto leader not interested in new conflicts despite Israeli attacks». Reuters, 14-12-2024. Arxivat de l'original el 14 December 2024.
- ↑ «General Command appoints Ahmed al-Sharaa as President of Syria». Enab Baladi, 29-01-2025. [Consulta: 15 febrer 2025].
Bibliografia
[modifica]- Moubayed, Sami M. Steel & Silk: Men and Women who shaped Syria 1900-2000 (en anglès). s.l.: Cune Press, 2006. ISBN 1-885942-40-0.
- Rabinovich, Itamar. Syria under the Baʻth, 1963-66 (en anglès), 1972. ISBN 0-7065-1266-9.
- Seale, Patrick. Asad of Syria: The Struggle sigui the Middle East (en anglès). s.l.: University of California Press, 1990. ISBN 978-0520069763.