Vés al contingut

Llista de presidents de Síria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estendard del president.

El President de la República Àrab de la Síria és el cap d'estat de Síria. Hi ha hagut 20 caps d'Estat a Síria, i 13 persones més que han actuat en aquesta qualitat, des de 1922. Des del 29 de gener de 2025 Ahmed al-Sharaa actua com a president del país.

Aquesta és una llista dels presidents i caps d'estat de Síria.

Presidents

[modifica]

Estat de Síria, part de Mandat Francès (1922–1930)

[modifica]
No. Retrat
Nom

(Naixement-Mort)

Assumpcio del càrrec Final del càrrec Partit polític Nota(es)
1 Subhi Barakat

(1883–1939)

28 de juny de 1922 21 de desembre de 1925 polític independent
François Pierre-Alype

(1853–1932)

9 de febrer de 1926 28 d'abril de 1926 polític independent
2 Ahmad Nami

(1840–1928)

28 d'abril de 1926 15 de febrer de 1928 polític independent
Tadj al-Din al-Hasani

(1885–1943)

15 de febrer de 1928 14 de maig de 1930 polític independent

República Siriana, part del Mandat Francès (1930–1946)

[modifica]
No. Retrat
Nom

(Naixement-Mort)

Assumpció del càrrec Final del càrrec Partit polític Nota(es)
Tadj al-Din al-Hasani

(1885–1943)

14 de maig de 1930 19 de novembre de 1931 polític independent
Léon Solomiac

(1873–1960)

19 de novembre de 1931 11 de juny de 1932 polític independent
3 Muhammad Ali al-Abid

(1867–1939)

11 de juny de 1932 21 de desembre de 1936 polític independent
4 Hashim al-Atassi

(1875–1960)

21 de desembre de 1936 7 de juliol de 1939 Bloc Nacional
5 Bahij al-Khatib

(1895–1981)

10 de juliol de 1939 4 d'abril de 1941 polític independent
Khalid al-Azm

(1903–1965)

4 d'abril de 1941 16 de setembre de 1941 polític independent
6 Tadj al-Din al-Hasani

(1885–1943)

16 de setembre de 1941 17 de gener de 1943 polític independent Al-Hasani va morir durant el seu mandat.[1]
Jamil al-Ulshi

(1883–1951)

17 de gener de 1943 25 de març de 1943 polític independent
7 Ata al-Ayyubi

(1877–1951)

25 de març de 1943 17 d'agost de 1943 polític independent
8 Shukri al-Quwatli

(1891–1967)

17 d'agost de 1943 17 d'abril de 1946 Bloc Nacional

República de Síria (1946–1958)

[modifica]
No. Retrat
Nom

(Naixement-Mort)

Assumpció del càrrec Final del càrrec Partit polític Nota(es)
8 Shukri al-Quwatli

(1891–1967)

17 d'abril de 1946 29 de març de 1949 Bloc Nacional / Partit Nacional Quwatli fou destituït del poder el 29 de març de 1949 per Husni al-Za'im, el seu Cap de Gabinet.[2]
9 Husni al-Za'im

(1897–1949)

30 de març de 1949 14 d'agost de 1949 Partit Social Nacionalista Sirià Za'im fou deposat per un cop militar el 1949, liderat por Adib Shishakli, i més tard fou executat per ordre del nou govern.[3]
10 Sami al-Hinnawi

(1898–1950)

14 d'agost de 1949 2 de desembre de 1951 Partit Social Nacionalista Sirià Cap de la Junta Militar (equivalent parcialment a president de la República).
4 Hashim al-Atassi

(1875–1960)

15 d'agost de 1949 2 de desembre de 1951 Partit Nacional Sirià Cap d'Estat (no president de la república).
Adib Shishakli

(1909–1964)

2 de desembre de 1951 11 de juliol de 1951 Partit Social Nacionalista Sirià Cap de la Junta Militar (equivalent parcialment a president de la República).
11 Fawzi Selu

(1905–1972)

3 de desembre de 1951 11 de juliol de 1953 Militar (Partit Social Nacionalista Sirià) Cap d'estat i primer ministre.
12 Adib Shishakli

(1909–1964)

11 de juliol de 1953 25 de febrer de 1954 Moviment d'Alliberament Àrab Shishakli va renunciar al càrrec per les amenaces d'un cop d'estat el 1954.[4][4] Va fugir del país al·legant que no volia que Síria caigués en una guerra civil.[4][4]
Maamun al-Kuzbari

(1914–1998)

25 de febrer de 1954 28 de febrer de 1954 polític independent
4 Hashim al-Atassi

(1875–1960)

28 de febrer de 1954 6 de setembre de 1955 Partit Nacional Sirià
6 Shukri al-Quwatli

(1891–1967)

6 de setembre de 1955 22 de febrer de 1958 Partit Nacional Sirià

República Árabe Unida (1958–1961)

[modifica]
No. Retrat
Nom

(Naixement-Mort)

Assumpció del càrrec Final del càrrec Partit polític Nota(es)
13 Gamal Abdel Nasser

(1918–1970)

22 de febrer de 1958 29 de setembre de 1961 Unió Nacional

República Àrab Siriana (1961–2024)

[modifica]
No. Retrat Nom

(Naixement-Mort)

Assumpció del càrrec Final del càrrec Partit polític Nota(es)
Maamun al-Kuzbari

(1914–1998)

29 de setembre de 1961 20 de novembre de 1961 polític independent
Izzat al-Nuss

(1900–1972)

20 de novembre de 1961 14 de desembre de 1961 Militar
14 Nazim al-Kudsi

(1906–1998)

14 de desembre de 1961 8 de març de 1963 Partit Popular Sirià El cop d'estat de 1963, un esdeveniment conegut com Revolució del 8 de març, va enderrocar a Nazim al-Kudsi i va instaurar el Consell Nacional de Comandament Revolucionari (CNCR) al governo, tot i que el verdader poder estava a mans del Comitè Militar Baathista, que va organitzar el cop.[5][5]
15 Lu'ay al-Atassi

(1926–2003)

9 de març de 1963 27 de juliol de 1963 polític independent Lu'ay al-Atassi fou nomenat president pel CNCR porquè no representava cap amenaça al poder del Comitè Militar.[6][6] Va renunciar després que els oficials no baasistes d'alt rang foren purgats de l'exèrcit.[7][7]
16 Amin al-Hafiz

(1921–2009)

27 de juliol de 1963 23 de febrer de 1966 Partit Baas Amin al-Hafiz fou deposat pel Comitè Militar a causa de seu suport a Michel Aflaq i al Comandament Nacional del Partit Socialista Àrab Baas.[8][8]
17 Nureddin al-Atassi

(1929–1992)

25 de febrer de 1966 18 de novembre de 1970 Partit Baas

(Facció siriana)

Nureddin al-Atassi fou deposat quan es va produir un enfrontament entre Salah Jadid, el veritable governant de Síria de 1966 a 1970, i Hafez al-Assad, el ministro de Defesa.[9][9] Assad va començar un cop d'Estat el 1970.[10][10]
Ahmad al-Khatib

(1933–1982)

18 de novembre de 1970 22 de febrer de 1971 Partit Baas

(Facció siriana)

18 Hafez al-Àssad

(1930–2000)

22 de febrer de 1971 10 de juny de 2000 Partit Baas

(Facció siriana)

Assad va morir durant el seu mandat.[11][11]
Abdul Halim Khaddam

(1932-2020)

10 de juny del 2000 17 de juliol del 2000 Partit Baas

(Facció siriana)

19 Baixar al-Àssad

(1965-)

17 de juliol del 2000 8 de desembre del 2024
Partit Baas

(Facció siriana)

Al-Àssad va ser deposat després de la presa de Damasc durant la guerra civil siriana, i es va exiliar a Rússia.[12]

Període de transició (2024-actualitat)

[modifica]
No. Retrat Nom

(Naixement-Mort)

Assumpció del càrrec Final del càrrec Partit polític Nota(es)
Vacant (8 de desembre de 2024 – 29 de gener 2025)
20 Ahmed al-Sharaa

(1982-)

29 de gener de 2025 actualitat polític independent Al-Sharaa ha actuat com a cap del país de facto des de la caiguda del règim de Baixar al-Àssad[13][14][15][16][17][18] fins al seu nomenament com a president pel Comandament General Sirià durant el període transicional obertper la Conferència de la Victòria de la Revolució Siriana.[19]

Referències

[modifica]
  1. Moubayed, 2006, p. 345.
  2. Moubayed, 2006, p. 311.
  3. Moubayed, 2006, p. 610.
  4. 4,0 4,1 Moubayed, 2006, p. 339.
  5. Moubayed, 2006, p. 133.
  6. Moubayed, 2006, p. 175.
  7. Rabinovich, 1972.
  8. Seale, 1990, p. 99-101.
  9. Seale, 1990, p. 142-144.
  10. Seale, 1990, p. 162-163.
  11. Moubayed, 2006, p. 154-155.
  12. «Syrian rebels topple President Assad, prime minister calls for free elections». Reuters, 08-12-2024.
  13. Salame, Richard. «Syrian elections may not be held for 4 years, says de facto leader». Financial Times, 29-12-2024. Arxivat de l'original el 29 December 2024.
  14. Sarkar, Alisha Rahaman. «Syria's de facto new leader says it is not a threat to the West». The Independent, 19-12-2024. Arxivat de l'original el 20 December 2024.
  15. Jewers, Chris. «Syrian rebel leader says women's education will continue – but refuses to be drawn on alcohol». The Telegraph, 19-12-2024. Arxivat de l'original el 20 December 2024. «Ahmed al-Sharaa, Syria's de facto leader, said he believed in education for women as he denied the new government would be another version of the Taliban.»
  16. Bowen, Jeremy. «Syria not a threat to world, rebel leader Ahmed al-Sharaa tells BBC». BBC News, 18-12-2024. Arxivat de l'original el 18 December 2024. «The de facto leader of Syria, Ahmed al-Sharaa, has said the country is exhausted by war and is not a threat to its neighbours or to the West.»
  17. Griswold, Eliza (17 December 2024). «Reasons to Leave Syria—and to Return». The New Yorker. Arxivat de l'original el 17 December 2024. «He wanted to see how Abu Mohammed al-Jolani, the head of Hay’at Tahrir al-Sham—an Islamist group formerly linked to the Islamic State and Al Qaeda—and now the de-facto leader of Syria, behaved.» 
  18. Maher, Hatem. «Syria's de facto leader not interested in new conflicts despite Israeli attacks». Reuters, 14-12-2024. Arxivat de l'original el 14 December 2024.
  19. «General Command appoints Ahmed al-Sharaa as President of Syria». Enab Baladi, 29-01-2025. [Consulta: 15 febrer 2025].

Bibliografia

[modifica]
  • Moubayed, Sami M. Steel & Silk: Men and Women who shaped Syria 1900-2000 (en anglès). s.l.: Cune Press, 2006. ISBN 1-885942-40-0. 
  • Rabinovich, Itamar. Syria under the Baʻth, 1963-66 (en anglès), 1972. ISBN 0-7065-1266-9. 
  • Seale, Patrick. Asad of Syria: The Struggle sigui the Middle East (en anglès). s.l.: University of California Press, 1990. ISBN 978-0520069763.