Llitera (vehicle)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Portadors amb llitera.

Llitera era una mena de cadira de mans perllongada i tancada amb finestres i portella ("a manera de caixa de cotxe ", segons el DRAE) en què es transportava a una o dues persones.[1] Constava de dues vares que es col·locaven sobre dues cavalleries situades una davant i una altra darrere o bé eren agafades per portadors que la sostenien a pols. La llitera s'utilitzava per al transport de persones per vies i camins, especialment els muntanyencs.

També s'anomenava així el transport de forma allargada en què es podia anar estès.

Palanquí[modifica]

Una altra denominació és la de " palanquí ", que el Termcat defineix, com a "espècie de civera [2] usades a Orient per portar-hi a les persones importants" [3] (no han de confondre's cap d'aquestes dues accepcions amb el concepte nàutic de palanquí ).

Rickshaw japonès a finals del segle xix .

Mitjans de transport similars es denominen kiệu [轎] al Vietnam, jiao a la Xina wo (วอ) o kiao (เกี้ยว) a Tailàndia, gamma a Corea, koshi, ren o kago [駕籠] al Japó, a Gran Bretanya.

L'addició de rodes a aquest mitjà de transport permet que un sol portador l'impulsi, cosa que va generar el rickshaw, al que posteriorment es van afegir els mecanismes de la bicicleta (bicirickshaw ) i de la motocicleta (autorickshaw ). Actualment s'utilitzen principalment a països del sud-est asiàtic.

Amb el nom de howdah es coneix la llitera adossada al llom d'un elefant o camell.

Lectica o llitera a l'Antiga Roma[modifica]

Lèctica romana.

A l' Antiga Roma, la lectica o llitera era un mitjà de transport habitual, tant urbà com interurbà, per a aquelles persones que els ho podien permetre. Per al transport urbà s'usaven normalment lliteres amb vuit portadors, en què la persona o persones (normalment fins a dues) que eren transportades jeien sobre un matalàs dur i disposaven d'uns coixins. Existia també un servei públic de lliteres que comptava fins i tot amb llocs per prendre-les, parades (castra lecticariorum ). Les persones menys acabalades es feien transportar en cadira de mans (segella ) portada per dues persones.[4]

Per al transport interurbà s'usaven lliteres de viatge (basterna ), portades per dos muls.[5]

L'ús d'aquests vehicles a la ciutat de Roma va arribar a ser un problema moltes vegades, cosa que va fer que fos regulat. Julio César en va limitar l'ús, encara que la normativa no va aconseguir imposar-se. Segles després, Domiciano va prohibir el seu ús a les prostitutes, si bé tampoc no es va aconseguir que la norma es complís.[6]

Cadira gestatòria[modifica]

Article principal: Cadira gestatòria

Cadira gestatòria o cadira fertòria era un tipus de cadira de l'antiga Roma usada a la capital i a províncies tant per homes com per dones. Expressament es distingeix de la lectica, una espècie de sofà portable en el que les persones eren traslladades ajagudes; a la gestatòria encara que eren tanmateix traslladats, estaven asseguts en posició vertical. La cadira podia ser oberta o tancada. Aquesta mena de cadira va aparèixer al temps de l'Imperi Romà i no està documentada anteriorment. Derivada de l'anterior i també anomenada cadira gestatòria, un vehicle semblant ha estat emprat pels papes[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ «litera». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
  2. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». [Consulta: 31 gener 2024].
  3. ↑ «palanquín». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
  4. ↑ Roma de los césares. Planeta, 1989. ISBN 978-8432049064. 
  5. ↑ Roma de los césares. Planeta, 1989. ISBN 978-8432049064. 
  6. ↑ Roma de los césares. Planeta, 1989. ISBN 978-8432049064. 
  7. ↑ «Sedia Gestatoria». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llitera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llitera_(vehicle)&oldid=33188130»