Autorickshaw

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tuk tuks front al carrer Maha Rat, Bangkok, Tailàndia.

Un autorickshaw (en llenguatge col·loquial també conegut com a auto ricksha, auto, tuk-tuk, tuctuc, mototaxi i una gran quantitat de variants regionals) és un vehicle tricicle motoritzat. És una versió motoritzada del tradicional rickshaw (petit carro de dues rodes tirat per una persona) i del velotaxi (vehicle de tres rodes impulsat a pedal).

D'ús estès en diferents regions d'Àsia, els tuk-tuk lentament van anar popularitzant-se a tot el món. S'utilitzen freqüentment com a taxi i vehicle de repartiment de mercaderies, encara que en alguns llocs té una funció gairebé exclusivament turística.[1][2][3] Existeix una variant anomenada motocarro (o tricicle motoritzat de transport lleuger), amb la part posterior condicionada com a vehicle de càrrega, encara que a Colòmbia anomenen motocarro els autorickshaw de transport públic.[4][5]

Els primers models van sorgir en la dècada de 1960 combinant rickshaws i motocicletes, produïts al Japó i pocs anys més tard exportats a nombrosos països d'Àsia. Ràpidament van aconseguir gran penetració i acceptació en països com Índia i Tailàndia.[6][7][1][3] No obstant això, els motocarros de càrrega ja circulaven a Itàlia des de 1948, coneguts com ape (fabricats per la marca Piaggio Ape) i eventualment utilitzats per al transport de passatgers.[8][9]

Tenen diferents denominacions en diferents parts del món, i en alguns llocs se'ls sol anomenar amb el mateix nom de la marca que els comercialitza, com l'empresa índia Bajaj, l'extinta empresa alemanya Tempo (que construïa unitats de major grandària) o la marca Jinan Qingqi (d'on deriva el nom popular que se'ls dóna a Pakistan, chingchi). En el videojoc Burnout 3: Takedown d'EA Games se'ls observa a les ciutats de la regió "Orient".

Distribució i variants[modifica]

S'utilitza sota diferents denominacions a:

Àsia[modifica]

Un auto ricksha a Nova Delhi. És un dels mitjans de transport més populars a les ciutats de l'Índia.
  Bangladesh: són anomenats baby taxi o CNG, pel combustible que utilitza. Si bé compten amb un taxímetre, hi ha conductors que estipulen la tarifa per endavant.[10][11][12]
  Cambodja: denominat tuk-tuk (en khmer: ទុកទុក) rep per extensió el mateix nom la variant remorque, que consisteix en un carro de dues rodes arrossegat per una moto.[13][14]
  Xina: al costat de les parades de tren i òmnibus de ciutats i grans poblacions solen congregar-s'hi auto rickshaws anomenats sānlún mótuōchē, encara que també és habitual el pedicab o sānlúnchē (en xinès: 三轮车), un tricicle sense motor utilitzat com a taxi.[15]
  Filipines: anomenat en espanyol de Filipines tricicleta (anglès: tricycle; tagal: traysikel; cebuà: traysikol). Hi ha més de tres milions de tricicles a gasolina, mentre el govern promou els models elèctrics, més sostenibles.[16][17]
  Índia: són coneguts amb el nom de autorickshaw (hindi: ऑटो रिक्शा) i són molt populars en gairebé totes les ciutats. No estan permesos al centre de Bombai.[18]
  Indonèsia: rep el nom de bajaj. També hi ha un model anomenat bentor o becak, que només es troba a la regió de Gorontalo, en el qual el conductor viatja darrere de la cabina dels passatgers o a un costat.[19][20][21][22]
  Laos: solen ser més llargs, amb dos seients enfrontats (a la manera dels songthaew) i són anomenats tuk-tuk, jąmbǫh (jumbo), ­sakai‑làep (skylab) o simplement thaek-sii (taxi). Els denominats sǎam-lâaw (samlor) són una variant similar al sidecar.[23][24][25]
  Nepal: els vells auto-rickshaw amb motors dièsel van ser prohibits pel govern l'any 2000, encara que van continuar utilitzant-se (en molt menor nombre) els models propulsats a bateria, anomenats safa tempo. Amb la prohibició es van retirar de circulació uns 600 vehicles dels carrers de Kàtmandu.[26][27]
  Pakistan: denominats rickshaw, chand gari, taxi rickshaw o chingchi rickshaw (en referència als models de la companyia xinesa Jinan Qingqi Motorcycle), el govern intenta des de 2008 reemplaçar les antigues unitats amb motor a gasolina per models a GNC de quatre temps. En algunes ciutats ha crescut desmesuradament la quantitat de rickshaws, la majoria treballant de manera il·legal.[28][29][30]
  Palestina: cap a finals de la primera dècada del segle XXI, a Gaza van reemplaçar mules i rucs amb tuk-tuk per al transport intern. Els tuk-tuk van entrar al país de contraban però ràpidament van ser adoptats com a mitjà de transport habitual.[31]
  Sri Lanka: anomenat habitualment three-wheeler (tres rodes) o en ocasions tuk-tuk. En 2013 hi havia uns 800.000 three-wheelers al país, dels quals 300.000 operaven a Colombo, encara que és habitual trobar-los en la majoria de les ciutats. Els nombres oficials revelen que més de la meitat dels accidents del transport públic són protagonitzats per three-wheelers. Les tarifes s'estipulen per endavant i no hi ha regulacions sobre aquest tema, encara que a Colombo es poden trobar els que utilitzen taxímetre.[32][33][34]
  Tailàndia: denominats tuk-tuk (tailandès: รถตุ๊กตุ๊ก o รถสามล้อเครื่อง), són un dels mitjans de transport més habituals principalment en grans ciutats amb congestions de trànsit com Bangkok i Chiang Mai. Els primers tuk-tuk van arribar al país des del Japó a mitjan dècada de 1950, reemplaçant al samlor (สามล้อ en tailandès, literalment tres rodes, a tracció humana), i a principi de la dècada de 1960 van començar a produir-se a Tailàndia. La seva popularitat entre els turistes els va convertir en una de les icones nacionals. Hi ha uns 35.000 tuk-tuk en tot el territori tailandès.[35][36][2][37]
  Vietnam: se'ls coneix localment com xe lam o lambretta (per la marca italiana Lambretta). Va ser un dels principals mitjans de transport públic al país fins a 1975. Més habituals que els models de doble seient són aquells que s'assemblen més al songthaew, de dues files de seients enfrontades que permeten situar còmodament fins a vuit passatgers.[38][39][40]

Amèrica[modifica]

Mototaxi marca Bajaj a El Salvador.
  Cuba: els anomenats cocotaxis comparteixen amb els auto rickshaw les tres rodes però amb una carrosseria arrodonida, d'on en deriva el nom. Va ser concebut per al turisme però adoptat pels propis cubans a l'Havana.[41]
  Colòmbia: es coneixen com motocarros. El seu ús es limita a la presència de tres marques: Piaggio (amb el seu model Ape), Muravei (que fins i tot va tenir ensambladora pròpia a Colòmbia) i Bajaj RE (que intenta col·locar Auteco amb el suport del govern, que va autoritzar el seu ús per a servei públic en ciutats de menys de 50.000 habitants).[4][5]
  Equador: Es coneixen com mototaxi o taximoto. En el cantó Puerto López s'utilitzen com a transport públic i turístic abastant la majoria del poble. Tenen un preu inicial de 25 centaus de dòlar americà per persona, pujant el preu segons la distància.
  El Salvador: Mototaxi o tuk-tuk, són utilitzats gairebé exclusivament com una alternativa més econòmica als taxis tradicionals. Són molt poc habituals a San Salvador, la capital, sent més aviat comunes a l'interior del país i en els encreuaments fronterers. Circulen amb matrícules de motocicleta i el seu ús com a taxi no està regulat per la llei.
  Guatemala: tuk-tuk.
  Mèxic: En el sud-est mexicà són coneguts com pochi-movil. Des d'inicis de la dècada de 1990, els bicitaxis van començar a donar serveis de transport, primer al centre històric i més endavant per tota la ciutat de Mèxic. Actualment, a ciutat de Mèxic, hi ha més de 20.000 conductors de motos i bicitaxis que viuen en condicions laborals precàries, amb baixos ingressos (59,18 dòlars per setmana), llargues jornades laborals (11,3 hores) i sense cap protecció social. El 6.3% diu que pateix alguna malaltia, 49.5% tenen patiment osteomuscular i només 11.6% estan afiliats amb algun sistema de salut.[42]
  Nicaragua: es coneixen com mototaxi o caponera. Segons estimacions oficials, en 2010 hi havia 1.180 mototaxis a Managua i prop d'un miler que funcionaven de manera il·legal.[43][44]
  Perú: s'utilitza una espècie de autorickshaw creada amb la part davantera i el motor d'una moto enganxats a un carretó de dues rodes. També existeixen models produïts comercialment, com els de l'empresa índia Bajaj.

Europa[modifica]

Un tuk-tuk estacionat a Tunbridge Wells, Anglaterra.
  França: en 2011 van ser estrenats a París recorreguts amb tuk-tuk elèctrics, que visiten les príncipales atraccions turístiques. Alguns són gratuïts, finançats amb publicitat a la carrosseria.[45][46][47]
  Regne Unit: els tuk-tuk es poden adquirir en el Regne Unit des de 2003 per a ús privat. En 2005 sindicats de taxistes es van manifestar en contra dels anuncis d'adquirir una flota per al transport públic de Londres. En 2006 un empresari va introduir vint unitats a Brighton per utilitzar-los com a transport públic, però a causa de les exigències de la legislació del país va abandonar l'empresa a principis de 2008.[48][49]
  Itàlia: se'ls coneix com ape (pel model Piaggio Ape) i són produïts des de 1948 per la marca italiana. Si bé va ser creat com a vehicle de càrrega, eventualment també se l'utilitza per al transport de passatgers.
  Portugal: des de la dècada de 2010 es van implementar recorreguts en moderns tuk tuk turístics en ciutats com Lisboa o Coïmbra.[50][51][52]


Àfrica[modifica]

  Madagascar: en moltes ciutats són molt habituals els pousse-pousse (que podria traduir-se del francès com empeny-empeny, un rickshaw de dues rodes i sense motor), però també es poden veure alguns autorickshaw.[53]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Tuk Tuk (Thailand). «The history of Tuk-Tuk in thailand» (en anglès). Thailandtuktuk.net, 2005. [Consulta: 30 juliol 2013].
  2. 2,0 2,1 Trek Thailand Team. «The History and Worldwide acceptance of the Tuk Tuk» (en anglès). Trek Thailand, 06-05-2003. [Consulta: 30 juliol 2013].
  3. 3,0 3,1 Tuktuknorthamerica.com. «Tuk tuk history» (en anglès). Tuktuknorthamerica.com. [Consulta: 30 juliol 2013].
  4. 4,0 4,1 Auteco. «El Motocarro RE es el único reglamentado en Colombia» (en español). Auteco, 15-03-2012. [Consulta: 30 juliol 2013].
  5. 5,0 5,1 «Motocarros siguen causando estragos». El Heraldo de Colombia. El Heraldo, 05-03-2012 [Consulta: 30 juliol 2013].
  6. Rosenthal, Elisabeth «Designing a Cleaner ‘Tuk Tuk’». Green blog, The New York Times. The New York Times Company, 13-07-2009 [Consulta: 30 juliol 2013].
  7. Le Fevre, John «Thailand’s never-die tuk-tuks now a global export». CNN Travel. CNN, 14-10-2010 [Consulta: 30 juliol 2013].
  8. Elvis Paine. «Piaggio» (en anglès). 3-Wheelers.com. [Consulta: 30 juliol 2013].
  9. «Piaggio Ape: Not quite planet of the Apes». independent.co.uk. The Independent, 10-01-2006 [Consulta: 30 juliol 2013].
  10. Mahmud Ali. «CNG baby-taxi fare» (en anglès). The Financial Express (Bangladesh), 19-01-2013. [Consulta: 6 juliol 2013].
  11. United Nations Development Programme/World Bank Energy Sector Management Assistance Programme. «Bangladesh: Reducing Emissions from Baby-Taxis in Dhaka» (en anglès). Energy Sector Management Assistance Programme (Esmap.org), enero 2002. [Consulta: 6 juliol 2013].
  12. Alastair Lawson. «Dhaka bans polluting 'baby taxis'» (en anglès). BBC News World Edition, 01-01-2003. [Consulta: 6 juliol 2013].
  13. Andrew J Booth. «Traditional vehicles in SE Asia» (en anglès). About Asia Travel. [Consulta: 20 abril 2013].
  14. Yong Yen Nie. «Cambodia Tuk-Tuk Drivers Hit a Bump» (en anglès). Voice of America, 14-11-2011. [Consulta: 20 abril 2013].
  15. Lonely Planet. «China - Getting around» (en anglès). Lonelyplanet.com. [Consulta: 6 juliol 2013].
  16. EFE. «Filipinas fabricará más triciclos-taxi eléctricos» (en español). La Razón (Bolivia), 16-12-2012. [Consulta: 6 juliol 2013].
  17. B5Media. «Philippine tricycles-small but terrible» (en anglès). Filipina Soul, Marzo 2007. [Consulta: 6 juliol 2013].
  18. de Bruyn, Pippa; Bain, Keith; Allardice, David; Joshi, Shonar. Frommer's India (en anglès). John Wiley and Sons, p. 15, 57, 156. ISBN 0470645806. 
  19. Lonely Planet. «Indonesia - Getting around» (en anglès). Lonelyplanet.com. [Consulta: 6 juliol 2013].
  20. Garuda Magazine. «The warm land of the bentor» (en anglès). Garuda Magazine, 2006-2012. [Consulta: 6 juliol 2013].
  21. Enric CS. «Gorontalo, Bentor» (en anglès). Virtourist. [Consulta: 6 juliol 2013].
  22. Perempuan Mencatat. «Bentor - A Unique Vehicle in Medan, Indonesia» (en anglès). Traveldudes.org. [Consulta: 6 juliol 2013].
  23. Lonely Planet. «Laos - Getting around» (en anglès). Lonely Planet. [Consulta: 29 juliol 2013].
  24. Burke, Andrew; Vaisutis, Justine. «Vientiane & around». A: Lonely Planet. Laos (en anglès). 6ª. Lonely Planet, 2007, p. 372. ISBN 1741045681 [Consulta: 29 juliol 2013]. 
  25. LaoBooking.com. «Travel tips» (en anglès). LaoBooking.com, 2010. [Consulta: 29 juliol 2013].
  26. Sharma, Sushil «Nepal lifts rickshaw ban». BBC News. BBC, 08-06-2000 [Consulta: 29 juliol 2013].
  27. Columbus Travel Media. «Getting around Kathmandu» (en anglès). World Travel Guide. [Consulta: 29 juliol 2013].
  28. Kal, Aaj «300,000 rickshaw drivers fear unemployment». Daily Times. Daily Times, 31-08-2008 [Consulta: 29 juliol 2013].
  29. Ali, Akhtar «Rickshaw boon and bane for Peshawarites». Daily Times. Daily Times, 10-05-2010 [Consulta: 29 juliol 2013].
  30. Insight Pakistan. «Rise of Chinchi (Qingqi) Rickshaw in Pakistan» (en anglès). Insight Pakistan, 26-05-2012. [Consulta: 29 juliol 2013].
  31. Ma´an News Agency. «Tuk Tuks replace mules on Gaza streets» (en anglès). Ma´an News Agency, 12-09-2010. [Consulta: 5 juliol 2013].
  32. Fazlulhaq, Nadia «Three-wheelers: Indispensable death traps». The Sunday Times. The Sunday Times, 21-07-2013 [Consulta: 30 juliol 2013].
  33. Sankara Subramanian. «The Famous Tuk Tuk of Sri Lanka» (en anglès). www.beontheroad.com, mayo 2011. [Consulta: 30 juliol 2013].
  34. Lonely Planet. «Sri Lanka - Getting around» (en anglès). Lonely Planet. [Consulta: 30 juliol 2013].
  35. Greg Rodgers. «An Introduction to the Famous Tuk-Tuks in Thailand» (en anglès). About.com Asia Travel. [Consulta: 20 abril 2013].
  36. Tuk Tuk (Thailand). «Thailand Tuk Tuk» (en anglès). Thailandtuktuk.net, 2005. [Consulta: 30 juliol 2013].
  37. Elvis Payne. «Tuk tuk» (en anglès). 3-Wheelers. [Consulta: 30 juliol 2013].
  38. Vinh Dang. «Transportation: How Do You Go About In Vietnam?» (en anglès). OneVietnam, 07-04-2010. [Consulta: 30 juliol 2013].
  39. Freen Trail Tours. «Xe Lam in Ho Chi Minh city» (en anglès). Green Trail Tours. [Consulta: 30 juliol 2013].
  40. Communist Party of Vietnam. «Communist Party of Vietnam Online Newspaper» (en anglès). Communist Party of Vietnam Online Newspaper, 17-09-2012. [Consulta: 30 juliol 2013].
  41. EFE. «El éxito del "cocotaxi" cubano» (en español). Univisión Noticias, 02-02-2006. [Consulta: 20 abril 2013].
  42. Berrones-Sanz, Luis David «The working conditions of motorcycle taxi drivers in Tláhuac, Mexico City». Journal of Transport & Health. DOI: 10.1016/j.jth.2017.04.008 [Consulta: 3 agost 2017].
  43. Yaosca Reyes. «Vida caponera» (en español). Periódico Hoy (Nicaragua), 27-06-2013. [Consulta: 6 juliol 2013].
  44. Amalia Morales. «Caponeras adentro» (en español). La Prensa (Nicaragua), 2010. [Consulta: 6 juliol 2013].
  45. Daniel Terrasa. «Recorriendo París en tuk-tuk» (en español). Dónde viajar, 01-06-2012. [Consulta: 6 juliol 2013].
  46. Hanif-Cab. «Hanif Cab» (en español). Hanif Cab, 2009-2011. [Consulta: 6 juliol 2013].
  47. TukTuk Parisiens. «TukTuk Parisiens» (en francès). TukTuk Parisiens.fr. [Consulta: 6 juliol 2013].
  48. Pai, Hsiao-Hung «Taxis fight back as tuk-tuks aim for UK». The Guardian. Guardian News and Media Limited, 23-08-2005 [Consulta: 31 juliol 2013].
  49. «Tuk-tuks to be taken off the road». BBC News. BBC, 19-01-2008 [Consulta: 31 juliol 2013].
  50. Lonely Planet. «Tuk Tuk City Tour» (en anglès). LonelyPlanet.com, 2010. [Consulta: 26 octubre 2013].
  51. ABREU DMC Portugal. «Xperiences: Tuk-Tuk?» (en anglès). ABREU DMC Portugal. [Consulta: 26 octubre 2013].
  52. Vogue Portugal. «Tuk Tuk Lisboa» (en portugués). Vogue.pt, 30-08-2012. [Consulta: 26 octubre 2013].
  53. Lonely Planet. «Madagascar - Getting around» (en anglès). Lonelyplanet.com. [Consulta: 6 juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Autorickshaw Modifica l'enllaç a Wikidata