Llorenç Soler i de los Mártires

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llorenç Soler)
Infotaula de personaLlorenç Soler i de los Mártires
Biografia
Naixement19 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, director de fotografia, guionista Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAnna Turbau Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblorenzosoler.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0812962 TMDB.org: 1483174 Modifica el valor a Wikidata

Llorenç Soler i de los Mártires (València, 19 d'agost de 1936 - Barcelona, 8 de novembre de 2022), també conegut com Lorenzo Soler, fou un director i guionista de cinema valencià, especialitzat en documentals i considerat un dels precursors del cinema documental social i independent durant el franquisme i la Transició.[1][2]

Biografia[modifica]

De la mà de Pere Portabella de l'Escola de Barcelona i amb l’objectiu d'iniciar-se en el món de la didàctica del cinema, junts faran a finals del 1972 un curs de cinema a l'Institut del Teatre, on va conèixer a qui serà el seu alumne durant aquells dies però company i amic per la resta de la seva vida: Martí Rom. De 1984 a 1986 va treballar a Televisió de Catalunya col·laborant en programes culturals com Galeria oberta o Trosssos.[3]

Soler feu docència relacionada amb la seva especialitat i fou autor de diversos llibres sobre aquesta temàtica. La seva tasca audiovisual comprèn les facetes de director cinematogràfic, director de fotografia en cinema i vídeo i realitzador de vídeo i televisió.[4] Llorenç Soler va assistir el maig de 2022 en una sessió d'homenatge al Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona. Morí el 8 de novembre de 2022 a Barcelona, als 86 anys.[5]

Filmografia[modifica]

  • 52 domingos (1966)[3]
  • D'un temps, d'un país (1968)
  • El largo viaje hacia la ira (1969)
  • Carnet de identidad (1969)
  • El autoparlante (1970)
  • Filme sin nombre (1970)
  • Seamos obreros (1970)
  • Noticiario RNA (1970)
  • Sobrevivir en Mauthausen (1975)
  • Cantata de Santa Maria Iquique (1975)
  • Gitanos sin romancero (1976)
  • I Seminario de Arquitectura en Compostela (1976)
  • Votad, votad, malditos (1977)
  • Antisalmo (1977)
  • Gitanos sin romancero (1976, documental sobre l'assentament gitano a O Vao, Pontevedra)
  • Autopista, unha navallada a nossa terra (1977)
  • O Monte e noso (1978)
  • Com un adéu (com a director de fotografia, 1982)
  • El viatge a l'última estació (director de fotografia, 1983)
  • Xaus en acción (1988)
  • Cada tarde a las cinco (1989)
  • Gitanos de San Fernando de Henares (1991)
  • Cuba 1991 (1991)
  • Santiago en el camino (1992)
  • El hombre que sonreía a la muerte (1993)
  • L'oblit del passat (1994-1996, sèrie documental que mostra el deteriorament del patrimoni artístic als pobles mediterranis)
  • Saïd (1999)
  • Els Joglars según Dalí (1999)
  • Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno (2000, biografia del fotògraf Francesc Boix)
  • Lola vende cá (2002)
  • La família de Kenia (2005)
  • Del roig al blau (2005)
  • Vida de família (2007)
  • Ser Joan Fuster (2008)
  • Monólogos de un hombre incierto (2010)
  • Los náufragos de la casa quebrada (2011)
  • Memento (2019)

Obra publicada[modifica]

  • Historia crítica y documentada del cine independiente en España (1955-1975, però publicat el 2003, escrit amb Joaquim Romaguera)
  • La televisión, una metodología para su aprendizaje, Barcelona, Gustavo Gili, 1984, ISBN 84-252-1361-4.
  • Los hilos secretos de mis documentales, Barcelona, CIMS 97, 2002, ISBN 84-8411-053-2

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ "El documental" homenatja el documentalista Llorenç Soler amb l'emissió de "Contra el No-Do. Llorenç Soler o la pulsió per l'honestedat", ccma.cat,
  2. ↑ «Mor Llorenç Soler als 86 anys, pioner del cinema documental a l'Estat». Nació Digital, 08-11-2022 [Consulta: 8 novembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Algarra Navarro, Ana. «El llarg viatge. Homenatge a la vida i l’obra de Llorenç Soler». Catarsi Magazín, 15-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
  4. ↑ «Llorenç Soler, mestre i referent del documentari social independent». Vilaweb.cat, 18-11-2019. [Consulta: 9 novembre 2022].
  5. ↑ «S’ha mort el documentalista valencià Llorenç Soler, autor de «Ser Joan Fuster»». DiariLaVeu.cat, 08-11-2022. [Consulta: 9 novembre 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llorenç_Soler_i_de_los_Mártires&oldid=33327893»