Llorenç de Balanzó i Pons
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 maig 1860  Barcelona |
| Mort | 1r març 1927 (66 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, escriptor, traductor |
| Altres | |
| Títol | Marquès (1921–) |
Llorenç de Balanzó i Pons (Barcelona, 4 de maig de 1860 – Barcelona, 1 de març de 1927),[1] fou un empresari i escriptor català, primer marquès de Balanzó.[2]
Biografia[modifica]
Va néixer al carrer de la Palma de Sant Just de Barcelona, segon fill dels nou que van tenir Josep Balanzó i Comas (1827-1889) i la seva esposa Josepa Dominga Minga Pons i Clerch (1829-1900), ambdós naturals de Barcelona.[3]
Va escriure peces teatrals de caràcter apologètic,[2] com Guillem d'Alzinar (1900) i De pescador a sant (1901),[4] Fra Frascesc (1904), Els tres Amors (1904), articles religiosos i llibres de meditació com Guia de l'home lliure (1920), Camí (1926) i el recull de poesies Les quinze roses.[4] És l'autor d'una traducció al català del Parsifal de Wagner, del llibre Les visions de sor Anna Caterina Emmerich i de les tres parts, Infern, Purgatori i Paradís, de la Divina Comèdia, en doble versió en rima i en prosa.[2] El papa Benet XV li concedí el 1921 el marquesat de Balanzó, que va continuar en la seva família i actualment està exhaurit atès que el seu net Llorenç va morir sense descendència, ja que la normativa establia que havia de ser per línia directa.[5]
Es va casar dues vegades, la primera amb Josepa Martí i Escuder (1862-1910) amb qui va tenir set fills (Josep M, Llorenç, Estanislau, Lluís, Joana, Manuel i Ramon) i la segona, després d'enviudar als cinquanta anys, amb Montserrat Escuder i Ferrer cosina de Josepa que tenia una filla, Claudina, que va ser monja.[6] Amb els seus germans Joan i Josep van crear la raó social Balanzó Hnos.[7] Sociedad col·lectiva. Primer amb Joan el 1889; en 1895 s'incorpora Josep i a partir de 1914 Joan segueix l'emprenaduria en el camp de la industria i comerç tèxtil i del gènere de punt mentre que Llorenç i Josep se centren en la importació de colonials i la creació dels Cafès Balanzó empresa que seguiran bàsicament el seu fill Josep M (Pepe) i el seu net Llorenç juntament amb el seu germà Josep M i dos dels seus fills en Francesc i en Jordi de Balanzó Cabot. A finals de la d'ècada del 1960 la marca Cafès Balanzó segueix amb altres propietaris.
Referències[modifica]
- ↑ «El marqués de Balanzó». La Veu de Catalunya, 02-03-1927, pàg. 6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Balanzó i Pons, Llorenç - Diccionari de la Traducció Catalana
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1860, llibre 2n, foli 222, número de registre 2171.
- ↑ 4,0 4,1 «Llorenç de Balanzó i Pons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Repertori de Títols Nobiliaris de Catalunya». Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. Arxivat de l'original el 2018-03-07. [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ «Esquela de defunció». La Vanguardia, 03-03-1927, pàg. 1.
- ↑ «Llibre: Balanzó. Història de la Nissaga- 2016.10.08 .pdf». [Consulta: 2 març 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Balanzó Solà, Iago de; Balanzó Fernàndez, Xavier de; Mijavila de Balanzó, Assumpta. Balanzó. Història de la nissaga. 1616-2016. IV centenari dels Balanzó a Catalunya (en catalana), 2016, p. 201.[Enllaç no actiu]
Bibliografia[modifica]
- Ugarte, Xus; Bacardí, Montserrat (direcció diccionari); Godayol, Pilar (direcció diccionari). «Balanzó i Pons, Llorenç». A: Diccionari de la traducció catalana (html). Vic: Eumo Editorial / Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de les Illes Balears / Universitat Jaume I / Universitat de Vic, 2011, pàgina. ISBN 9788497663960 [Consulta: 7 març 2018].
- Balanzó Solà, Iago de; Balanzó Fernàndez, Xavier de; Mitjavila de Balanzó, Assumpta. Balanzó. Història de la nissaga 1616-2016. IV centenari dels Balanzó a Catalunya. 1616-2016, pàgines 32-34 i 74-80. En format digital a https://drive.google.cat/file/d/0Bw7arS7BcjyyX0xBbGh2Q3pxYkU/view[Enllaç no actiu].