Lloret d'Edwards
Psittaculirostris edwardsii  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Gènere | Psittaculirostris |
| Espècie | Psittaculirostris edwardsii (Oustalet, 1885) Psittaculirostris edwardsii |
.svg){kind=icon}
El lloret d'Edwards[1] (Psittaculirostris edwardsii) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids que habita la selva humida i ciutats del nord-est de Nova Guinea.
Descripció
[modifica]Un lloro de mida mitjana amb una constitució robusta i cua curta, mesura 18 cm de llargada. El mascle adult té les ales, l'esquena i la cua de color verd brillant. Les plomes de les galtes i les cobertores de les orelles són llargues i estretes, donant a la cara un aspecte arrugat. Les plomes de les galtes són vermelles i les cobertores de les orelles de color groc daurat. La gola i el pit són vermells amb una banda blau fosc-negra a la part superior del pit. El bec és d'un color gris fosc-negre i l'iris vermell. Les potes són de color gris fosc. La femella adulta és similar, però té una banda blau fosc més ampla al pit, que, d'altra banda, és verd-groc. Els ocells immadurs s'assemblen a la femella.[2][3]
Els reclams inclouen un screett o zseet agut,[2] i un ks curt i agut, descrit com a "monedes que cauen sobre el formigó".[3][4]
Distribució i hàbitat
[modifica]El lloret d'Edwards està restringit al nord-est de Nova Guinea, on es troba des de la badia Yos Sudarso i Vanimo cap a l'est fins al golf de Huon. Comú dins de l'àrea de distribució, es troba en boscos de terres baixes i zones desforestades.[2][3]
Comportament
[modifica]Els ocells es troben en grups individuals o de parelles, tot i que grups de fins a 35 individus poden reunir-se en arbres fruiters.[3] El plomatge predominantment verd els fa difícils de detectar contra el fullatge. S'ha vist alimentant-se amb llorets dobleull (Cyclopsitta diophthalma), coloms de la fruita (Ptilinopus), menjamels (Meliphagidae) i estornells.[2] Consumeixen fruita, incloses les figues. La nidificació té lloc en petits forats a la part alta dels arbres grossos, tot i que se sap poc sobre aquest aspecte del comportament.[2]
Taxonomia
[modifica]El lloret d'Edwards va ser descrit per primera vegada pel zoòleg francès Émile Oustalet el 1885, i anomenat així en honor del naturalista francès Alphonse Milne-Edwards.[5]
És una espècie monotípica i una de les tres espècies del gènere Psittaculirostris.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Lloret d'Edwards». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 13 agost 2025].(català)
- 1 2 3 4 5 Forshaw, Joseph Michael; Cooper, William T. Parrots of the world. 2nd rev. ed. Melbourne: Lansdowne Editions, 1978, p. 166. ISBN 978-0-7018-0690-3.
- 1 2 3 4 Coates, Brian J. The birds of Papua New Guinea: including the Bismarck Archipelago and Bougainville. Alderley, Qld., Australia: Dove Publications, 1985, p. 329–330. ISBN 978-0-9590257-0-5.
- ↑ Diamond, Jared M. Avifauna of the Eastern Highlands of New Guinea. Cambridge, Mass: [Nuttall Ornithological Club], 1972, p. 151.
- ↑ Beolens, Bo. Whose bird? : men and women commemorated in the common names of birds. London : Christopher Helm, 2003, p. 235-236. ISBN 978-0-7136-6647-2.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Parrots, cockatoos – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 31 juliol 2025].
