Lluís Prous i Jofre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Prous i Jofre
Biografia
Naixement12 de juliol de 1880
Santa Coloma de Queralt
Mort20 de gener de 1951
Badalona
Activitat
Ocupaciómúsic i compositor
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Lluís Prous i Jofre (Santa Coloma de Queralt, 12 de juliol de 1880[1]Badalona, 20 de gener de 1951) va ser un compositor de sardanes català.

Fa els primers passos en el món musical gràcies al seu pare, Ramon, amb qui funden una orquestra a Santa Coloma anomenada “Els Argenters”, en referència a l’ofici que exercia la família. Aprèn a tocar múltiples instruments -fiscorn, trombó, cornetí, violí i piano – i també a compondre cançons de manera autodidàctica.[2]

En el registre del seu matrimoni amb Neus Valls i Lamic (14 de juliol 1902), Prous consta com a sastre.[3] El 1913 impulsa la interpretació de sarsueles a Santa Coloma.[4] Poc després de contraure matrimoni es desplaça a Mollerussa per a treballar-hi com a professor de música. En morir Neus, se’n va a viure a Arbeca, essent contractat com a professor de música del Centre Independent (1914), un grup de sarsueles.[5]

En una data indeterminada es trasllada a Torregrossa (1917), on dirigeix la banda del poble.[6] Des d’allí se'n va a Sants, i posteriorment a Badalona (1927), on fixa la seva residència definitiva. En els primers anys a la ciutat, treballa d’escrivent i en el local Can Rabatxol com a pianista.[7]

A principis dels anys trenta s’implica en la vida cultural badalonina, col·laborant en l’intent de fer una Banda Municipal i també en iniciatives musicals de l’Ateneu Obrer, per qui compon cançons per a orquestra i tres veus: Nadal glaçat, La noia de les trenes i Serenata aragonesa[8]

Vers 1935 aconsegueix consolidar-se professionalment a Badalona com a músic. Imparteix classes de solfeig, violí i piano, i en paral·lel, fa concerts amb la formació Sworp Band, creada el 1929 i integrada per set músics,[9] entre els quals els seus fills Jaume i Modest. Aquest conjunt podia tocar en format orquestra-banda o en format orquestra.[8]

En els anys de postguerra, dirigeix agrupacions corals de Badalona, i les corals de Tiana i Alella. Des dels anys quaranta, toca el fiscorn i el tamborí en la cobla La Principal de Badalona.[8]

Obres[modifica]

  • Tianenca (sardana estrenada el 1931)
  • T’enyoro (sardana)
  • Montserrat (sardana)
  • Mallorca (sardana)
  • La pastoreta (sardana a tres veus)
  • La diada (sardana a tres veus)
  • Badalona (sardana coral a 4 veus)
  • Obdúlia i Cassandra (simfonies)
  • La cacera (per a cor i orquestra)

Referències[modifica]

  1. «AHAT, Parroquials, Santa Coloma de Queralt, batejos (1879 – 1892), f.24», 1880. [Consulta: 26 gener 2022].
  2. Boada, Eduard; Lleonat, Miquel «Lluís Prous i Jofre (compositor badaloní)». Som - Publicació de cultura popular catalana, n. 230, 2003, pàg. 7.
  3. «AHAT, Parroquials, Santa Coloma de Queralt, matrimonis, (1879-1916), f.225», 14-07-1902. [Consulta: 26 gener 2022].
  4. Moix Marimon, Josep. Del meu poble, del temps vell. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Revista La Segarra, 1996, p. 11. 
  5. Boada i Lleonat, 2003, p. 7.
  6. Gallart, Josep; Lladonosa, Vicent; Rodríguez, María «[https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5819735 El Doctor Guillermo Batlle Civit i la seva Topografia Médica y Estadística de Torregrosa]». Mascançà: revista d'estudis del Pla d'Urgell, n.7, 2016, pàg. 85.
  7. Boada i Lleonat, 2003, p. 7 i 8.
  8. 8,0 8,1 8,2 Boada i Lleonat, 2003, p. 8.
  9. «Sworp Band». Josep Loredo Moner, 29-06-2016. [Consulta: 26 gener 2022].