Lluïsa Duran Cama
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1899  Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Mort | 1983 (83/84 anys) la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Catalanisme i anarquisme |
| Activitat | |
| Ocupació | llibretera |
| Família | |
| Pare | Narcis Duran Juera |
Lluïsa Duran Cama (Sant Feliu de Guíxols, 1899 - La Bisbal, 1983) Va ser una llibretera i activista política i cultural catalana represaliada pel franquisme.[1]
Nascuda a Sant Feliu de Guíxols, va ser filla de Narcís Duran Juera i Cristina Cama. El seu pare, pedagog, maçó, anticlerical, federalista, promotor del cooperativisme i de l'escola racionalista, va ser alcalde de Sant Feliu durant el període 1912-1919.[2] El fet de créixer en una família de mentalitat oberta, va permetre a Lluïsa Duran no patir discriminació per raó de sexe i poder adquirir un gran bagatge cultural. Del 1920 al 1927, va exercir de mestra auxiliar a les escoles municipals.[3]
El 1926 es va casar amb el músic Gaietà Hugas Callol, fill de de Juan Hugas Pascual, alcalde de l'Escala. El seu padrí de noces va ser Josep Irla i Bosch. El 1927 va néixer el seu fill Joan Hugas Duran, que el 1981 va esdevenir el primer alcalde democràtic de l'Escala.[4]
El 1931, la parella Hugas-Duran es va traslladar a la Bisbal d'Empordà per fer-se càrrec de la llibreria Bahí, a les voltes, que des de llavors es va anomenar Llibreria Hugas.[5]
Durant la Guerra Civil espanyola, les seves idees federalistes i catalanistes la van portar a col·laborar com a secretària del sindicat CNT.[6]
El 1939, amb la derrota del bàndol republicà, va ser detinguda, rapada, humiliada i passejada, entre dos guàrdies civils, pels carrers de la Bisbal, essent l'única dona d'aquella ciutat que va ser sotmesa a un consell de guerra sumaríssim, acusada de rebel·lió militar i condemnada a presó perpètua. Va estar reclosa a les presons de Girona (Seminari i Adoratrius), a la presó de dones de Les Corts de Barcelona, a la presó de Palma de Mallorca i a la presó d'Amorabieta, coneguda com El cementerio de las vivas.[7] El 1945 li van commutar la pena i va tornar a la Bisbal amb llibertat vigilada fins al 1961.[8]
Durant la dictadura franquista, va tornar a la seva feina de llibretera i malgrat la repressió, la llibreria Hugas va esdevenir com una petita biblioteca on es feien tertúlies culturals i s'hi podien trobar escrits en català.[9]
Abans de morir, el 1983, va deixar escrites unes memòries en català, que es conserven a l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà, on quedava reflectit el seu pensament humanista i les seves vivències a la presó.[10]
El 2017, La Bisbal de l'Empordà la va homenatjar donant el seu nom a la biblioteca.[11][12]
Referències[modifica]
- ↑ Fundació Irla. «Pilar Francès: "Lluïsa Duran va ser durament represaliada pel franquisme"», 22-05-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Bussot i Liñon, Gerard. Gent d'un segle, Sant Feliu de Guixols 1900-2000 (401 apunts biogràfics). Sant Feliu de Guixols: Ajuntament de Sant Feliu de Guixols, Arxiu Municipal, Diputació de Girona. ISBN 9788493859305.
- ↑ Francès, Pilar. Hugas i Duran, dues nissagues republicanes (en català). Barcelona: Fundació Josep Irla - Josep Vall, 2023, p. La Lluïsa vol ser mestra. Capítol 3 - pàg.61-63. ISBN 978-84-09-60664-1.
- ↑ «Presentació de la biografia de les nissagues Hugas i Duran». [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Bartis, Cristina Vilà. «Un llibre rescata la memòria del músic l'escalenc Gaietà Hugas Callol» (en castellà), 30-05-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Francès, Pilar. Hugas i Duran, dues nissagues republicanes (en català). Barcelona: Fundació Irla - Josep Vall, 2023, p. 77-78. ISBN 978-84-09-60664-1.
- ↑ «La prisión de mujeres de Amorebieta» (en castellà), 21-10-2020. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ «LLuïsa Duran Camas - Consell de Guerra sumaríssim 1939 Causa 000033 Ref. 53195 Tribunal Militar Tercer de Barcelona». Gentcat - Arxiu Nacional de Catalunya, última actualització 1-4-24. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Francès, Pilar. Hugas i Duran, dues nissagues republicanes. Barcelona: Fundació Irla - Josep Vall, 2023, p. 137-143. ISBN 978-84-09-60664-1.
- ↑ Linnell, Jordi Camps i. «Lluïsa i Rosi, amistat a les presons de Franco», 02-06-2024. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Biblioteca Lluïsa Duran - La Bisbal d'Empordà». [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Trillas, Joan. «La Bisbal ret homenatge a Lluïsa Duran - 07 nov 2018», 03-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].