Vés al contingut

Lluer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluonet)
Infotaula d'ésser viuLluer
Spinus spinus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,29 g
13,8 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,21 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou12 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22720354 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFringillidae
GènereSpinus
EspècieSpinus spinus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
Carduelis spinus
Chrysomitris spinus Modifica el valor a Wikidata
ProtònimFringilla spinus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El lluer eurasiàtic[1] o senzillament lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet[2] a les Illes, i clèrum, gavatxet, llogueret, joqueret, lloveret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal al País Valencià, és un fringíl·lid de petites proporcions i de distribució paleàrtica, que a Catalunya es comporta bàsicament com a hivernant.

Descripció

[modifica]

Fa 11 cm i pot arribar, a tot estirar, a pesar 14 g.[3][4][5]Quan és observat al camp, destaca el seu reclam inconfusible, que consisteix en un «tsu-it» emès contínuament durant el vol ondulat, però àgil, que deixa veure uns tons generals verds groguencs, amb groc a la cua i al carpó.

Tanmateix, el lluer presenta un marcat dimorfisme sexual pel que fa a la coloració. El mascle mostra coloració negra al cap, la qual sempre és inexistent en la femella. El capell és negre, però no arriba a formar un casquet.[6] A la gola poden presentar una taqueta també negra. La quantitat i extensió de negre és un tret sotmès a la variació individual entre els mascles.[7] Les parts superiors són llistades en negre sobre un fons verd groguenc. En la femella són grises verdoses ratllades de bru fosc.[8] Els mascles tenen el carpó groc verdós uniforme, que esdevé ratllat en les femelles. El pit i els flancs del coll són d'un color groc uniforme o verdós. Els mascles també tenen els flancs grocs, però sempre ratllats de negre.

La forma del bec del lluer ve determinada pels seus hàbits d'alimentació. És fort encara que també és esvelt per recollir les llavors de les quals s'alimenten. Les cames i els peus són de color marró fosc i els ulls són negres.[9] Té un patró de vol ràpid i delimitat que és similar a altres pinsans.[10]

Les plomes de les ales deixen veure, en vol, un dibuix de dues franges grogues estretes i una de terminal més ampla.

Costums

[modifica]

Quan roman, a l'hivern, a Catalunya, hom el veu agrupat en petits esbarts que divaguen entre les comunitats arvenses i ruderals, cercant les llavors i granes de les males herbes, encara que també es nodreix de pinyons de pi blanc o d'altres coníferes, i sent especial predilecció pels fruits del vern. S'alimenta igualment de borrons i brots tendres.[cal citació]

Es barreja amb altres fringíl·lids, formant els tan característics estols mixtos, que deambulen erràticament arreu. Quan mengen, ho fan sovint penjats dels branquillons prims i amb una postura invertida, que resulta realment acrobàtica.[cal citació]

Per tal de fer assequibles els fruits, el lluer s'ajuda sovint de les potes, bo i subjectant-se a les tiges i branques primes. Pel seu caràcter mansoi, sovint és engabiat.[cal citació]

Hàbitat

[modifica]

Ha niat al Pirineu i sembla que ho fa regularment en algunes localitats d'alta muntanya, bé que sempre en boscos de coníferes. També ha criat al Baix Berguedà i al nord del Bages. L'àrea típica de cria n'és al centre i al nord d'Europa. És, doncs, un migrador que sovint apareix en nombre extraordinari, constituint autèntiques invasions o irrupcions de tipus asincrònic.[cal citació]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Lluer». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
  2. També deformat en lleonet https://docplayer.es/83714272-Conreu-de-l-arros-i-l-explotacio-de-l-albufera-de-muro-i-sa-pobla-plecs-de.html
  3. Singleton, David G. «The alder siskin (Spinus spinus), a bird often found in bands». NATUEND Lifestyle Magazine, 11-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-30. [Consulta: 30 agost 2022].
  4. Mullarney, K.. Guía de Campo de las Aves de España y de Europa (en castellà). Editorial Omega, 2003. ISBN 84-282-1218-X. 
  5. «Eurasian Siskin (Carduelis spinus)». Stamps of Israeli Birds. Arxivat de l'original el 17 July 2011. [Consulta: 13 octubre 2008].
  6. Mullarney, K.. Guía de Campo de las Aves de España y de Europa (en castellà). Editorial Omega, 2003. ISBN 84-282-1218-X. 
  7. «Variation in black bib of the Eurasian siskin (Carduelis spinus) and its role as reliable badge of dominance». The Auk, vol. 110, 4, 1993, pàg. 924–927. DOI: 10.2307/4088649. JSTOR: 4088649.
  8. Clement, P. Finches and Sparrows. Princeton University Press, 1999, p. 221. ISBN 9780691048789. 
  9. Clement, P. Finches and Sparrows. Princeton University Press, 1999, p. 221. ISBN 9780691048789. 
  10. Hume, Rob. Guía de Campo de las Aves de España y de Europa (en castellà). Editorial Omega, 2002. ISBN 84-282-1317-8. 

Bibliografia

[modifica]
  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 185.

Enllaços externs

[modifica]