Lluçà (Senterada)
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Senterada | |||
| Població humana | ||||
| Població | 14 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 756,6 m | |||
| Codi INE | 25202000500 | |||
| Codi IDESCAT | 2520220005600 | |||
Lluçà és un poble del municipi de Senterada, al Pallars Jussà. Està situat dos quilòmetres, en línia recta, al sud-sud-est de Senterada, a llevant de la carretera N-260 i del Flamisell. El poble és al nord, a poca distància, de Reguard. S'hi accedeix per una pista asfaltada que hi mena directament des de la carretera esmentada, que comença aproximadament en el punt quilomètric 316,5, i arrenca cap al nord-est per pujar fins a Lluçà en poc més d'un quilòmetre.
El poble podria haver tingut la forma de poble clos. Se'n conserven traces en un portal d'entrada, actualment marginat de les vies d'entrada i sortida del poble, i en la construcció d'algunes de les cases, que semblen haver estat concebudes per a tancar el recinte del poble. L'església de Lluçà està dedicada a sant Sebastià. És un petit edifici d'època moderna amb campanar d'espadanya. És d'una sola nau, i només el mur de migdia sembla tenir traces d'una església més antiga.
Etimologia
[modifica]
Lluçà és dels topònims d'origen clarament llatí: d'un Lucianum, a causa de la colonització romana, que repartí la terra entre els membres de les seves tropes en el moment que es retiraven de l'exèrcit i s'establien en la terra conquerida i incorporada a l'imperi.
Història
[modifica]El 1831 consten a Lluçà, conjuntament amb Puigcerver, 25 habitants, i el senyor del lloc era el Marquès de Pallars.
Ceferí Rocafort (op. cit.) situa a Lluçà, vers el 1900, 10 edificis amb 19 habitants.
El 1981 tenia 10 habitants, que han quedat reduïts a la meitat el 2005.
Bibliografia
[modifica]- Barbal, Maria. «Lluçà». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Llordà", a Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "Senterada", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- COROMINES, Joan. "Lluçà", a Onomasticon Cataloniae, V, L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, després del 1900.
Enllaços externs
[modifica]