Lluís Bassede

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Bassede

Placa al Claustre d'Elna. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Elna (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Montesquiu d'Albera (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaSindicalisme i catalanisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballToponímia de la Catalunya del Nord Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, historiador, arqueòleg, toponomista, director escolar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nostra Terra (fundador) (1936–) Modifica el valor a Wikidata

Lluís Bassede (Elna, 15 d'octubre de 1914 - Montesquiu d'Albera, 27 de setembre de 1981), també anomenat Lluís Basseda o Louis Bassède, va ser un poeta, arqueòleg, historiador i toponimista català. També va exercir de mestre i director escolar,[1][2] va militar com a sindicalista i en destaca la implicació en el moviment catalanista del Rosselló.[3]

Al llarg de la vida, va excavar jaciments iberoromans importants a la ciutat natal i a Vilanova de Raó.[3] Per exemple, en la revista Les Études Roussillonnaises, junt amb Roger Grau i Georges Claustres, va divulgar el resultat del seu treball del 1949 al 1952.[4]

El 1934, va publicar el poemari Les chants d’Illiberis et tous ceux de mes rêves, en francès. En l'àmbit toponímic, el 1964 va esdevenir autor de Toponymie des Pyrénées-Orientales.[3]

El 1936, va cofundar el moviment Nostra Terra amb Alfons Miàs.[5] La revista derivada, de caràcter laic, progressista i catalanista, va abastar un nivell de reflexió històrica, jurídica i lingüística considerable.[6] De fet, el notori lingüista Enric Guiter considera que amb aquesta agrupació i amb els col·laboradors de la revista, d'entre els quals ell mateix, Pere Ponsich i Gumersind Gomila, té lloc la tercera generació de la Renaixença rossellonesa.[7] Bassede era el secretari adjunt del grup.[8] En general, els membres de Nostra Terra eren demòcrates i fins i tot socialdemòcrates, però ell tenia tendències comunistes.[9]

Més tard, el 4 d'agost de 1942, va fundar amb Roger Grau la Société des Amis d’Illibéris,[10] una associació dedicada a l'estudi i la protecció del patrimoni històric, arqueològic i natural d'Elna i dels voltants que encara és activa.[11]

Va morir el 27 de setembre de 1981 durant una telefonada del seu amic Alà Taurinyà.[5]

Obra destacada[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cortade, Eugeni. Retables baroques du Roussillon (en francès). 1. Association pour une meilleure connaissance du Roussillon, 1973, p. 4 (Connaissance du Roussillon) [Consulta: 24 agost 2022]. 
  2. ↑ Histoire de Saint-Michel de Cuxa par les textes (en francès). 2. Imprimerie Centrale de l'Ouest, 1975, p. 4 (Connaissance du Roussillon) [Consulta: 24 agost 2022]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Lluís Bassede». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Institut Diego Velázquez; Institut Espanyol d'Arqueologia. Archivo español de arqueología (en castellà). 26. Institut Espanyol d'Arqueologia, 1953, p. 179 [Consulta: 24 agost 2022]. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Balent, André. «BASSÈDE Louis [BASSÈDE Albert, Robert, Louis]» (en francès). Dictionnaire biographique, mouvement ouvrier, mouvement social, 13-09-2021. [Consulta: 24 agost 2022].
  6. ↑ Valls, Miquela «1930-1945: noves orientacions». Qui som els catalans del nord [Consulta: 24 agost 2022].
  7. ↑ Aguilar Miró, Estel Maria. «Entorn l’associació i la revista Nostra Terra». A: La poesia nord-catalana entre 1883 i mitjan segle xx. El tractament del paisatge i de la natura (PDF) (tesi). Universitat de Perpinyà i Universitat de València, Gener 2022, p. 321 [Consulta: 24 agost 2022]. 
  8. ↑ Histoire du Languedoc (en francès). 2, 1985, p. 434-440 (Actes du Congrès national des sociétés savantes). ISBN 9782735501007 [Consulta: 24 agost 2022]. 
  9. ↑ Col·lectiu. Sylvie Caucanas i Jean Sagnes. Les Français et la guerre d’Espagne (en francès). Presses universitaires de Perpignan, p. 134. ISBN 9782354124144. 
  10. ↑ «Société des Amis d’Illibéris». Diccionari d'historiografia catalana. [Consulta: 24 agost 2022].
  11. ↑ «AMIS D'ILLIBÉRIS (Société des)» (en francès). Ajuntament d'Elna. [Consulta: 24 agost 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Bassede&oldid=32863021»