Lluís Papell i Comas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1891  Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 24 gener 1980 (88 anys) Sabadell |
| Residència | Sabadell |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Periodista i escriptor |
Lluís Papell i Comas (Sabadell, 16 de febrer de 1891 - 24 de gener de 1980) fou un periodista i escriptor català.[1]
Biografia
[modifica]Acabats els estudis bàsics, als catorze anys Lluís Papell començà d'aprenent al ram de la impremta i aviat va fer de caixista a diversos establiments fins que va anar a la impremta del Diari de Sabadell cridat pel director, Josep Castellet i Pont. Finalment, després de passar uns anys pel tèxtil, va establir-se com a impressor, feina que compaginava amb la de periodista i escriptor. Sobretot va escriure poesia, que deixà inèdita, tret de la lletra de la sardana Girona aimada, que musicà Vicenç Bou. Com a periodista va col·laborar en el Diari de Sabadell i el 1928 va participar en l'organització del VI Congrés de la Federació de la Premsa Catalano-Balear, que va tenir lloc a Sabadell. En aquests anys va freqüentar el Círcol Republicà Federal i va fer amistat amb alguns dels militants més significats, com també amb alguns dirigents de la Federació Local de Sindicats.[1]
Durant la guerra va estar a Ràdio Sabadell, com a redactor i locutor. I va ser precisament aquesta la causa que en acabar la Guerra Civil fos empresonat tres anys a la Model de Barcelona i posteriorment desterrat a València. Retornat a Sabadell el 1946, aconseguí de l'alcalde Josep M. Marcet un salconduit per anar a Andorra, on l'esperava el seu fill, que se l'endugué a Beaulieu-sur-Dordogne amb la resta de la família. S'hi estigué fins al 1948. Quan retornà, es reintegrà al nou Diari Sabadell i a la nova Ràdio Sabadell.[1]
El 29 d'abril de 1998 Sabadell li dedicà una plaça.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Nomenclàtor. «Plaça de Lluís Papell». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 1r juliol 2014].