Lo Vialar de Pasdejòus
Viala-du-Pas-de-Jaux (fr)  | |||||
| |||||
| Tipus | comuna de França | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Avairon | ||||
| Districte | districte de Millau | ||||
| Cantó | Cantó de Cornús | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 93 (2021) (4,91 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Sant Africa | ||||
| Superfície | 18,95 km² | ||||
| Altitud | 720 m-879 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12250 | ||||
| Fus horari | |||||
Lo Vialar del Pas de Jòus (en francès Viala-du-Pas-de-Jaux[1]) és un municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.
Lo Vialar del Pas de Jòus antigament Vialar, ja existia a l'època dels Templers. No obstant això, són els Hospitalaris els que desenvoluparan el poble instal·lant construccions d'explotació agrícola dirigides per un germà de l'Ordre i creant una església el 1315. Totes les masies que es trobaven en aquest territori desapareixeran a poc a poc, a excepció de la Masia Baldit i la de La Vialettes, en benefici de Viala, anomenat Lo Vialar del Pas de Jòus a partir de llavors, probablement per diferenciar-la de l'altre Viala situat damunt de Cornus.[2]
És l'arxiver de l'Ordre de Malta a Arles, al segle XVIII, que ens dona les raons de la construcció de l'enorme torre que domina el paisatge.[2]
Cap el 1430, a causa de la gran inseguretat regnant a Larzac en aquestes dates, i la distància relativament llarga que hi ha per arribar de Viala a Sainte Eulalie, els habitants van construir, al costat de la casa, una torre imponent en la qual refugiar-se en cas de perill.
Amb una alçada de 27 m. està dividida en 5 nivells sostinguts pels pisos, amb xemeneies, latrines i petites finestres (per raons de seguretat, la planta baixa està voltada i la porta es troba al primer pis).[2]
La volta construïda al segle XVII es va enfonsar fa uns seixanta anys. I es va restaurar a principis d'aquest segle XXI i avui dia es pot accedir a la terrassa panoràmica instal·lada per damunt. Des d'aquí es descobreix, recolzada a la torre, la casa del segle XIV molt arruïnada però que recuperarà la seva esplendor d'abans.[2]
Demografia
[modifica]| 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 97 | 100 | 80 | 87 | 85 | 74 | 96 |
| Des de 1962: població sense dobles comptes | ||||||
Administració
[modifica]| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1983-2001 | René Gauffre | |
| 2001- | Nicole Chaudesaygues |
Referències
[modifica]- ↑ Toponímia occitana
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Editions du Beffroi, 2010, pàg. 48 (ISBN 978-2-908123-71-5)
.svg){kind=small}