Lo verdader catalá
Lo vertader catalá va ser una publicació quinzenal de la qual en van sortir 6 números, entre el 15 de març i el 31 de maig de 1843. Aquesta capçalera es considera el primer òrgan periodístic de la Renaixença, al tractar-se de la primera revista d'idees i escrita íntegrament en català. L'objectiu de la publicació era desvetllar la dignitat i consciència col·lectiva dels catalans. Els redactors exalten les tesis nacionalistes, sense trencar amb la idea d'Espanya, defensen el proteccionisme econòmic, i donen molta importància a la religió. L'acollida social de “Lo vertader catalá” no va ser bona, va durar menys de tres mesos, i els redactors atribueixen el fracàs a la seva ferma decisió d'escriure-la només en català.
Fitxa tècnica
Títol: Lo verdader catalá
Subtítol: Revista religiosa, política, científica, industrial y literaria
Inici – final: 1843 (del 15 de març al 31 de maig)
Números publicats: 6; corresponents al 15 i 31 de març, 15 i 30 d'abril i 15 i 31 de maig
Equip editorial: direcció compartida entre 3 redactors
Periodicitat: quinzenal
Àmbit de distribució: Barcelona
Nombre de pàgines: 52 (amb coberta de color)
Format: caixa de text de 157 mmm x 100 mm, cos de lletra de 10 punts, composició interliniada
Gènere: revista de pensament
Idioma: català
Imprempta: Valentí Torras. Rambla dels Estudis. Barcelona
El perquè de la seva importància
“Lo vertader catalá” era una expressió freqüent entre els escriptors de principi i mitjan segle XIX que després es va expressar com a catalanista. “Lo verdader catalá”, com a capçalera, és una de les primeres manifestacions de la Renaixença. Segons el filòleg i editor, Josep Maria de Casacuberta: “Lo verdader catalá és el primer òrgan periodístic de la Renaixença incipient”, una opinió que comparteixen altres estudiosos. La revista va néixer amb una vocació clara, la d'encomanar als seus lectors el sentiment nacional català. Els tres redactors intentaven el seu propòsit mitjançant quatre eixos bàsics: la defensa de la religió i els seus valors, una clara orientació política no rupturista amb l'Estat espanyol i a la vegada proteccionista, la difusió de la història de la pàtria, i l'enaltiment dels avenços tècnics de l'agricultura i la indústria. Aquesta “croada” patriòtica a banda de perseguir el desvetllament de la dignitat col·lectiva, buscava assolir el benestar del país, sobretot en termes econòmics. Les pàgines de “Lo verdader catalá” denuncien insistidament un autoavergonyiment del fet de ser catalans i enyoren una Catalunya del passat sense abandonar les tesis tradicionalistes i els principis conservadors basats, per exemple, en la prepotència de l'església, en un règim familiar tradicional o en l'organització gremial.
És la primera revista d'idees escrita en català. Les publicacions anteriors eren gasetes oficials, com el Diari de Barcelona i del govern de Catalunya, de 1810, entre d'altres. Aquesta revista va representar una manifestació avantguardista i aïllada de la premsa catalana ja que no va ser fins 25 anys després que va sortir un un periòdic amb característiques semblants, Lo Gay Saber, fundat per Francesc Pelagi el 1868.
Els redactors de Lo verdader catalá es consideraven catalanistes, però no qüestionaven la unitat d'Espanya, ben al contrari. Com Casacuberta explica: "El leitmotiv d'aquesta campanya és la reivindicació dels 'drets y prerrogativas' de Catalunya, ben compatible, això sí, amb l'absoluta adhesió dels seus promotors al principi de la unitat d'Espanya". Ells al·legaven a la conservació de la personalitat tradicional de Catalunya i a la fermesa de la unitat material i espiritual d'Espanya: Espanya és la nostra Nació, però Catalunya és la nostra Patria.
Altres aspectes remarcables són la primacia dels redactors de la prosa dins el periodisme, amb comentaris sobre l'actualitat política o vulgaritzant temes científics, la rigorositat de l'ortografia i la gramàtica, i l'èmfasi en la creença que el romanticisme va condicionar la renaixença catalana.
Socialment, “Lo verdader catalá”, va rebre moltes crítiques pel fet d'estar íntegrament escrita en català. La resposta que donen a aquesta qüestió els redactors, la trobem en les pàgines de la mateixa revista: "lo principal objecte que nos proposarem al emprender la publicació de Lo Verdader Catalá fou traure nostre hermós parlar del estat de postració i abatiment en que se troba, ostentar sas riqueses y bellesas."
Malgrat la convicció dels seus promotors de la necessitat d'un periòdic que tracés les finalitats que ells es van marcar, el ressó públic de “Lo verdader catalá” va ser escàs, i per tant l'eficàcia del seu missatge va quedar dissipada. Segons expliquen els redactors a les pàgines de l'últim número publicat de la revista, el públic va acollir la capçalera amb indiferència, i certs cercles socials la van fer diana de crítiques i d'ironies. Els redactors també van manifestar la seva contrarietat i decepció davant "la poca acceptació, per no dir menyspreu, que han merescut nostres desvetllaments", sobretot en boca d'aquells que temien i lluitaven contra la rebrotada catalanista, per això remarquen que una de les causes és l'exclusiu ús de la llengua catalana, insòlit en aquella època. A més, “Lo verdader catalá” no comptava amb una base econòmica inicial, era independent de qualsevol partit polític, i no comptava amb ajut públic tot i ser l'únic periòdic en llengua catalana i l'únic periòdic portaveu de la renaixença.
Objectius de la publicació
Els redactors fan una clara declaració d'intencions en el Prospecte de la revista on s'exposen els motius i les característiques de la publicació: “La prosperitat y gloria de nostra amada mare Patria, Catalunya, y ab ella y per ella la de tota Espanya, veheus aqui lo blanch ahont van a parar nostres escrits”.
Un dels tres redactors, JMR, es lamenta que els catalans no siguin prou conscients de les excel·lències de la seva Patria i, per això, explica en un article que la prosperitat de Catalunya, la seva gloria, el seu progrés, la defensa dels seus privilegis i el record de les seves grandeses constituiran l'objecte de la publicació. Així, el gran abast que comporta el seu objectiu condueix el periòdic a una diversitat temàtica àmplia.
Volien escriure per al públic senzill, com declaren en la Dedicatòria: Per als habitants del camp y de montanya. Perquè l'empresa que iniciaven arribés a bon port entenien que s'havien de dirigir al sector de població menys contaminat per influències estrangeres, l'estament que es mantenia més racialment català. El caràcter popular també es fa palès en que la polèmica que poden generar els seus articles no van dirigits a ningú en concret sinó als corrents antireligiosos i contra l'actuació dels partits polítics, sense particularitzar.
L'ideari que marquen els textos polítics és molt conservador, tot i que no rebutgen el sistema constitucional. Per una banda ataquen l'abús de llibertat d'impremta, el parlamentarisme modern i l'excessiu afany d'independència i d'emancipació propi de l'època, i per altra banda, admeten la licitud de l'exercici dels drets de l'home amb el seu cristià coneixement, i reconeixen la indiferència en les distintes formes de govern.
Després de l'orientació nacionalista, Lo verdader catalá atorga a l'agricultura i la indústria la rellevància com a motors per aixecar l'economia de Catalunya. Els redactors entenien que a Catalunya la qüestió econòmica era una constant històrica i un tret diferencial, i que calia fer valer aquesta aptitud com a catalans.
Dignificació de la llengua catalana
L'ús exclusiu de la llengua catalana a “Lo verdader catalá” significava pels redactors la materialització d'un dels seus objectius, i un pas més en el camí del despertar de la consciència catalana. Volien desvetllar també la consciència lingüística, i es van proposar dotar a la premsa del Principat d'una publicació periòdica en català com a una demostració de l'excel·lència de la llengua catalana i com una promoció del seu ús.
A tots els números del periòdic critiquen el menyspreu estès socialment del català, tan pels mateixos catalans com per gent de fora, i, a la vegada, van donant arguments sobre l'ús del català. Expliquen que és la parla “pròpia dels catalans”, “la nostra”, evoquen el seu prestigi és l'idioma dels nostres antics sobirans, de les lleis de la terra, de la millor producció literària de Catalunya del segle XIII ençà, i n'excel·leixen les seves qualitats no com un simple dialecte sinó com "un verdader idioma". En especial, recomanen l'ús del català en la divulgació.
Seccions
En el prospecte que van redactar per anunciar el naixement de la capçalera, els redactors exposen les directrius temàtiques de la revista: “Un article de Religió ocupará las primeras paginas (...); ne seguirá altre sobre industria, ó ciencia, o en son lloch sobre politica; lo tercer será sols per Catalunya (...).Vindran luego alguns trossos escullits de literatura, los cants del Parnás catalá, novelas morals, cuentos instructius y tot lo demés que, al pas que moralise las costums, done un rato diverti.”
Així, a cada número hi ha 5 o 6 articles, que d'acord amb el subtítol del periòdic són, per aquest ordre sobre “religió, política, indústria, ciència i literatura”. De totes maneres en 3 números no hi ha cap treball específicament polític, al costat dels articles sobre temes industrials, se’n publiquen sobre temes agraris, la part destinada a ciències, està generalment representada per la secció Catalunya (història, llengua, geografia del nostre país), i la secció literatura agrupa, en prosa i vers, textos de finalitat religiosa o patriòtica més que pròpiament literària.
La secció “Varietats y noticias” conté: el santoral de la quinzena següent a la data de publicació, les principals fires del Principat, una breu explicació sobre les festivitats religioses de la quinzena, “l'Estat meteorológich de Barcelona”, corresponent a un mes precedent, i un noticiari de fets d'actualitat, especialment polítics.
Els redactors
Seguint amb la costum de l'època els 3 redactors de “Lo verdader catalá” signen amb les inicials: J.M.R., P.R.P. i M.R.B. Segons Josep Maria de Casacuberta, les inicials responen a: Josep Maria Rodríguez, Pere Roquer Pagani i de M.R.B. no desvetlla la identitat perquè considera que no hi ha dades suficients per atribuir-les a cap nom conegut.
Dels articles publicats es desprèn que eren joves, amb altres ocupacions i amb poca experiència periodística. D'aquí les seves freqüents manifestacions d'humilitat: “Bé coneixem no ser prou digne de vosaltres lo que vos presentam”.
Bibliografia
- CASACUBERTA,J.M.: Lo verdader catalá. Primer òrgan periodístic de la Renaixença, Barcelona, editorial Barcino, 1956.