Lodranita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb el mineral lorandita.
Infotaula de rocaLodranita
Grup de meteorits
Tipusacondrita
Classeacondrita primitiva
Composicióferro meteòric, olivina i piroxè

Les lodranites són un petit grup de meteorits de la classe de les acondrites primitives, que consisteixen en ferro meteòric i minerals silicats, en què l'olivina i el piroxè constitueixen la major part d'aquests minerals silicats. Com totes les acondrites primitives, les lodranites comparteixen semblances amb les condrites i les acondrites.[1]

Història[modifica]

El grup de les lodranites porta el nom de la localitat de Lodhran, al Pakistan, a on va caure l'espècimen tipus l'1 d'octubre de 1868, a les 14:00.[2] Els testimonis oculars de la caiguda van informar d'un fort cop acompanyat d'un núvol de pols en ascens a l'est de la ciutat, que va conduir al descobriment i recuperació del meteorit.[3][4] El "meteorit de Lodran" va ser descrit per primera vegada per Gustav Tschermak von Seysenegg l'any 1870.[3] Va descriure que el meteorit "a part del níquel-ferro, són uns agregats d'olivina-bronzita d'un gènere tan excepcional que mai no s'ha trobat en un meteorit abans, només semblant a la peridotita terrestre". George Thurland Prior va ser el primer a classificar el meteor de Lodhran com l'únic membre del grup. També va veure similituds similars amb les ureilites.[5]

Cos progenitor[modifica]

Les lodranites i les acapulcoites comparteixen el mateix cos progenitor, que probablement era similar a un asteroide tipus S. Les lodranites tenen els grans més gruixuts i generen temperatures més altes amb mètodes isotòpics i, per tant, es creuen que provenen d'una majors profunditat dins del cos progenitor.[2]

El camí de refredament del cos primari es pot reconstruir mitjançant la datació radiomètrica. El sistema Hf-W en piroxens amb alt contingut de calci té una temperatura de tancament entre 975 i 1025 °C. El cos progenitor es va refredar sota aquesta temperatura entre 4563.1 i 4562.6 milions d'anys enrere. Això significa que el cos primari es va acréixer entre 1,5 i 2 milions d'anys després de la formació de CAI.[6]

Referències[modifica]

  1. «PAC Group - Primitive Achondrites». Meteorite.fr. [Consulta: 10 desembre 2012].
  2. 2,0 2,1 «PAC Group - Primitive Achondrites». Meteorite.fr. [Consulta: 3 desembre 2012].
  3. 3,0 3,1 Tschermak, M. Gustav «Der Meteorit von Lodran». Annalen der Physik und Chemie, 216, 6, 01-01-1870, pàg. 321–324. Bibcode: 1870AnP...216..321T. DOI: 10.1002/andp.18702160614 [Consulta: 3 desembre 2012].
  4. «Volume 2, Part 1». A: Records of the Geological Survey of India. Geological Survey of India, 1867, p. 20 [Consulta: 3 desembre 2012]. 
  5. Prior, George Thurland «On the genetic relationship and classification of Meteorites». Mineralogical Magazine, 18, 1916, pàg. 26–44. DOI: 10.1180/minmag.1916.018.83.04 [Consulta: 4 desembre 2012].
  6. Touboul, Mathieu; Kleine, Thorsten; Bourdon, Bernard; Van Orman, James A.; Maden, Colin «Hf–W thermochronometry: II. Accretion and thermal history of the acapulcoite–lodranite parent body». Earth and Planetary Science Letters, 284, 1-2, 31-05-2009, pàg. 168–178. Bibcode: 2009E&PSL.284..168T. DOI: 10.1016/j.epsl.2009.04.022.