Lonicera pyrenaica
 Lonicera pyrenaica | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Dipsacales |
| Família | Caprifoliaceae |
| Gènere | Lonicera |
| Espècie | Lonicera pyrenaica  L., |
El xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica) és un arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de cireretes de pastor, lligabosc, matagallina, ribes bordes o xuclamel pirinenc.[1]
Descripció[modifica]
És un arbust caducifoli, dret, amb aproximadament 1 metre d'alçada, glabre i amb les branques de color blanquinós i fràgils.
Les fulles són oposades, d'uns 2-4 cm, lanceolades, glabres i amb un pecíol molt curt.[2]
La floració té lloc entre els mesos de maig i octubre. Les seves flors són abundoses, de 12-20 mm, acampanades, de color blanc amb tons rosats i surten de 2 en 2. Tenen la corol·la en forma de campana, oberta en 5 puntes i amb 5 estams soldats a la corol·la.
Els fruits són baies, que surten de 2 en 2, de color roig ataronjat, de 5 mm, lliures o poc soldats a la base.[3]
Distribució i hàbitat[modifica]
Es pot trobar en muntanyes de la conca mediterrània occidental, meitat oriental de la península Ibèrica i les Balears on s'ha descrit la subespècie majoricensis (Gand) Browicz, que difereix pel fet de presentar fulles i flors de mida més grossa.[4]
L'epítet específic pyrenaica, al·ludeix aa la seva localització als Pirineus.
Habita en esquerdes i replans de roques calcàries a una altitud entre els 600 i els 2.400 metres. Rarament es pot trobar entre els 2.400 i els 2800 metres.[5][6]
Sinònims[modifica]
- Xylosteon pyrenaicum (L.) Dum. Cours.
- Caprifolium pyrenaicum (L.) Lam.
- Chamaecerasus pyrenaicus (L.) Billiard
- Euchylia pyrenaica (L.) Dulac
- Lonicera majoricensis Gand.
Referències[modifica]
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2011-02-26. [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 212-213. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ Guerrero Campo, J. Ecoguía del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Zaragoza:JGC, 2007. ISBN 978-84-611-7713-4.
- ↑ Galán Cela, P.; Gamarra Gamarra R., García Viñas J.I.. Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid:Jaguar, 2003. ISBN 84-95537-50-8.
- ↑ Maza, M.; Cartagena F., Navarro L. M.. Guía de flores del Pirineo. Benasque:Barrabés, 2008. ISBN 978-84-95744-59-3.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 10 gener 2016].
