Vés al contingut

Lopado­temakho­selakho­galeo­kranio­lipsano­drim­ipo­trimmato­silfio­karavo­melito­katakekhi­meno­kikhl­epi­kossifo­fato­perister­alektrion­opto­kefal·lio­kinglo­pelio­lagoio­siraio­vafe­tragano­pterígon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarLopado­temakho­selakho­galeo­kranio­lipsano­drim­ipo­trimmato­silfio­karavo­melito­katakekhi­meno­kikhl­epi­kossifo­fato­perister­alektrion­opto­kefal·lio­kinglo­pelio­lagoio­siraio­vafe­tragano­pterígon
País d'origenGrècia Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusfictional dish (en) Tradueix, paraula i mot ad hoc Modifica el valor a Wikidata
Mètode de preparaciófricassée Modifica el valor a Wikidata

El lopado­temakho­selakho­galeo­kranio­lipsano­drim­ipo­trimmato­silfio­karavo­melito­katakekhi­meno­kikhl­epi­kossifo­fato­perister­alektrion­opto­kefal·lio­kinglo­pelio­lagoio­siraio­vafe­tragano­pterígon és un plat culinari fictici esmentat en la comèdia Les assembleistes, datada de l'any 392 aC i escrita pel dramaturg i còmic grec Aristòfanes.[1]

La paraula és una transliteració del grec antic: λοπαδο­τεμαχο­σελαχο­γαλεο­κρανιο­λειψανο­δριμ­υπο­τριμματο­σιλφιο­καραβο­μελιτο­κατακεχυ­μενο­κιχλ­επι­κοσσυφο­φαττο­περιστερ­αλεκτρυον­οπτο­κεφαλλιο­κιγκλο­πελειο­λαγῳο­σιραιο­βαφη­τραγανο­πτερύγων. Consta de 171 caràcters i va aconseguir ser el mot més llarg trobat mai en la literatura segons el Guinness World Records del 1990.[2] El plat és un fricassée amb almenys 16 ingredients dolços i amargs.[3] La versió catalana de l'obra d'Aristòfanes, feta per Manuel Balasch, opta per la traducció descriptiva següent:

« […] musclos, salaó, rajades, mosteles, samfaina de deixalles de peix condimentada amb sílfium i formatge, grives banyades en mel, merles, ramers, coloms, pollastres, freginades de mújols, cueretes, colomins, llebres, pastissos en forma d'ala macerats amb vi bullit. »

El licor Ouzo ha estat citat com un altre ingredient.[4]

Notes i referències

[modifica]
  1. Aristophanes, Ecclesiazusae (editorial Eugene O'Neill, Jr.), línia 1163 (anglès)
  2. Guinness Book of World Records, 1990 ed, pg. 129 Arxivat 2020-10-07 a Wayback Machine. ISBN 0-8069-5790-5
  3. Llibre Guinness de Rècords, ed. 1990, pg. 129 ISBN 0-8069-5790-5 (anglès)
  4. Malvina G. Vogel (1980) The Big Book Of Amazing Facts Playmore Pubs. (anglès)