Los Brincos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióLos Brincos
Brincosweb.png
Dades
Tipus grup de rock
Història
Creació 1964Madrid
Activitat
Activitat 1964-actualitat
Membres Fernando Arbex
Oscar Lasprilla
Manuel González
Juan Pardo
Antonio Morales "Junior"
Ricky Morales
Vicente Jesús Martínez
Miguel Morales
Discogràfica Hispavox
Artistes relacionats Los Sírex, Los Mustang
Gènere Pop llatí, Rock llatí
Influències
Obres destacables Borracho
Lola
Con un sorbito de champán
Format per

Lloc web http://www.estrellafederal.com
Spotify: 01O7L4gnkTLgiCLcNhUAlK Musicbrainz: 73414ffa-27ce-4028-8c92-e2b11ae76a1d Songkick: 396832 Discogs: 740414
Modifica les dades a Wikidata

Los Brincos són un grup musical espanyol fundat en la dècada dels 60 i que perviuen en l'actualitat.

Història[modifica]

El grup es va crear en 1964. Els seus components van ser Fernando Arbex, Manuel González, Juan Pardo i Antonio Morales, Junior. Van ser coneguts com «Els Beatles espanyols», per aquest motiu el nom del grup se sembli fonèticament al de la banda anglesa. Al principi es va pensar a batejar al grup Las Ovejas Negras. Tots els discos de la seva primera etapa van ser número u en les llistes espanyoles.

Los Brincos van néixer a instàncies de la discogràfica espanyola Zafiro, que va tractar de repetir a Espanya l'èxit de les bandes del beat britànic, formant un conjunt que conjuminés les característiques del beat britànic amb la personalitat espanyola. Luis Sartorius va ser l'encarregat de reclutar als membres del grup, procedents de bandes pioneres del pop espanyol, com Los Estudiantes i Los Pekenikes. Sartorius va morir poc abans del llançament, però ja havia assentat les bases d'un projecte que va tenir la seva plasmació en l'estudi gràcies a la producció de Mariní Callejo, que havia format part de Los Brujos i amb el temps seria considerada com una de les grans productores del pop melòdic espanyol dels 60 i 70.

Segons Jesús Ordovás, Los Brincos no tocaven realment en els seus propis enregistraments, sinó que eren substituïts per altres músics. En realitat ells mateixos tocaven en l'estudi, però la llegenda mai es va poder canviar.[1] També va suposar un altre moment polèmic pel grup quan va ser denunciat per plagi d'un dels seus temes ("Sola") l'any 1965. Diverses revistes de l'època, com Diez Minutos, Fonorama o Disco Express es van fer ressò de la notícia.

Juan Pardo i Antonio Morales es van separar dos anys més tard per formar el duo Juan y Junior. Els nous Brincos es van recompondre sota el lideratge d'Arbex, amb les entrades de Ricky Morales i Vicente Jesús Martínez, procedents tots dos del grup Shakers.

Més tard Vicente Martínez també va abandonar la formació i el va substituir Miguel Morales, germà de Junior i de Ricky. L'última formació, a instàncies d'Arbex, es va anar decantant cap a un rock més psicodèlic, que en aquells anys estava desbancant de les preferències juvenils al beat. Així van gravar el disc conceptual Mundo, demonio, carne també editat en anglès com World, Devil, Body. La seva discreta recepció els va decidir a dissoldre el grup. Arbex formaria aviat Alacrán i posteriorment Barrabás.

En els anys 2000 van tornar a aparèixer Los Brincos, aquesta vegada de la mà de Fernando Arbex i Miguel Morales. Es dediquen a tocar els seus grans èxits en diferents gal·les i festivals.

El 5 de juliol de 2003 va morir, a l'edat de 62 anys, Fernando Arbex.

Discografia[modifica]

  • Los Brincos (1965). (Reeditat en CD en 2001, BMG)
  • Brincos II (1966).
  • Contrabando (1968) — produït per Larry Page.
  • Mundo, demonio y carne (1970).
  • World, Evil & Body (1970) — versió en anglès de l'anterior amb alguns temes diferents)
  • Eterna juventud (2000).

Algunes de les cançons més conegudes[modifica]

  • "Baila la pulga" (1965).
  • "Flamenco" (1965).
  • "Sola" (1965).
  • "Tú me dijiste adiós" (1965).
  • "Mejor" (1966).
  • "Renacerá" (1966).
  • "Un sorbito de champán" (1966).
  • "Lola" (1967) (cançó gravada després que Juan y Junior abandonessin el grup).
  • "Nadie te quiere ya" (1968).

Referències[modifica]

  1. Los Brincos a lafonoteca.net

Bibliografia[modifica]

  • Ordovás Blasco, Jesús: Historia de la música pop española, Alianza Editorial, 1987. ISBN 84-206-0224-8.
  • Pardo, José Ramón: Historia del pop español, Rama Lama Music, Madrid, 2005. ISBN 84-934307-0-6.

Enllaços externs[modifica]