Charles Louis Maucourt
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1760  Brunsvic |
| Mort | 1825 (64/65 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista, compositor, mestre de capella |
| Professors | Carl August Pesch (en)  |
| Instrument | Violí |
 | |
Charles Louis Maucourt (Brunsvic, c. 1760 - 1825), segons altres fonts Louis Charles Maucourt, fou un professor de música alemany, violinista, compositor i director de la Braunschweiger Hofkapelle, descendent d'immigrants francesos.
Biografia[modifica]
Maucourt era fill del pintor Charles Maucourt, que havia fugit a Alemanya com a anomenat "refugiat", seguidor de la fe protestant, i s'havia establert a Braunschweig.[1] Aquí el nen va rebre formació musical de Carl August Pesch, qui li va ensenyar a tocar el violí. Altres fonts afirmen que Maucourt va néixer a París i va ser tutoritzat pel seu pare, que es diu que era músic i no pintor.[2]
Ja l'any 1780, als 20 anys, era conegut com un virtuós d'aquest instrument a Alemanya. Va aprendre a compondre de manera autodidacta. Després d'editar una sèrie de duos i trios per a violí, va viatjar per Alemanya. A Braunschweig va ocupar, per primer cop, el càrrec de músic de la cort l'any 1784 i aviat es va convertir en el concertino ducal. Com a tal, va crear concerts, sonates i solos per a violí, la majoria dels quals van ser impresos per Johann André a Offenbach. Després de la dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic el 1806, es va retirar. Com que amb la pensió no en tenia prou per a viure, i els estudiants es mantenien allunyats, el 1810 va ocupar un càrrec de músic a la capella reial de Jérôme Bonaparte a Kassel.[3]
Aquest càrrec no era permanent, així que va tornar a Braunschweig el 1813. Per raons d'edat, no va aconseguir feina a la capella de nova fundació i en canvi va donar lliçons i va compondre altres peces des del 1812 fins al 1813, entre elles un quartet de corda i un trio de violins.[1] Entre els seus estudiants coneguts hi havia Joachim Nicolas Eggert i Louis Spohr.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Maucourt, Louis Charles. a: Gustav Schilling: Encyclopädie der gesammten musikalischen Wissenschaften, oder Universal-Lexicon der Tonkunst. Volum 4, editorial F. H. Köhler, Stuttgart 1837, pàg. 603 (books.google.com).
- ↑ Wilhelm Joseph von Wasielewski. «III. Frankreich und die Niederlande. – 2. Das französische Violinspiel bis zur Begründung der Pariser Schule». A: Die Violine und ihre Meister. 6a ampliada. Leipzig: Breitkopf & Härtel, 1920, p. 364. «Era fill d'un músic i va néixer a París cap al 1760. Al principi el seu pare va dirigir els seus estudis musicals, després va gaudir de les lliçons d'un tal Harranc. Després de debutar com a solista al Concert spirituel l'any 1778, va emprendre un viatge a l'estranger. El 1784 va ser contractat com a mestre de concert a l'orquestra de la cort de Braunschweig. […] El 1813, un problema de salut l'obliga a abstenir-se de qualsevol activitat artística i a retirar-se a la vida privada.»
- ↑ August Gathy. Maucourt (Louis Charles) (en alemany). Hamburg: Niemeyer, 1840, p. 296 (Musikalisches Conversations-Lexikon. Encyklopädie der gesammten Musik-Wissenschaft für Künstler, Kunstfreunde und Gebildete).
Obres (selecció)[modifica]
- Six Sonates en trio pour deux violons et une basse. (1746, gallica.bnf.fr)
- Concert pour un Violon principal accompagné de deux Clarinettes, deux Fluttes et deux Cors de Chaße deux Violons, Alte et Baße.
- Concert pour le violon accompagné de plusieurs instrumens : oeuvre III. Braunschweig (amb dedicatòria "à son Excellence Monsieur le Comte de Westphalen Grand Croix de l’Ordre de St. Joseph et Ministre d’Etat de S.M. l’Empereur.")
- Trio Brilliant pour violon, alto & violoncelle. Johann André, Offenbach s/M (Partitura musical núm. 2963, cap a 1810/11, reader.digitale-sammlungen.de).
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, pàg. 1175 (ISBN 84-239-4533-2)
- Gustav Schilling «Maucourt, Louis Charles». Encyclopädie der gesammten musikalischen Wissenschaften oder Universal-Lexicon der Tonkunst. Franz Heinrich Köhler [Stuttgart], volum 4: Irregulärer Durchgang bis Morin., 1837, pàg. 603.
- Gustav Schilling «Maucourt, Louis Charles». Musikalisches Conversations-Handlexikon, enthaltend die vollständigste Erklärung aller musikalischen Realien, wie zugleich die Biographien aller… Componisten, Virtuosen… [Augsburg], volum 2: L–Z, 2a edició, 1844, pàg. 97. «Er starb vor ungefähr 15 Jahren»
- Antoine Vidal. Les instruments à archet : les feseurs, les joueurs d’instrument, leur histoire dur le continent européen, suivi d’un Catalogue général de la musique de chambre (en francès). J. Claye, 1876, p. 304.
- Carsten Niemann: Musikerpersönlichkeiten Braunschweigs vor 1800. a: Symposium Braunschweig 2007 – Die Lehr- und frühen Meisterjahre des Komponisten, Geigers, Dirigenten und Musikpädagogen Louis Spohr in Braunschweig. Braunschweig 2014, pàgs. 36–37 (braunschweig.de PDF).