Louis Gabriel Ambroise de Bonald
  | |
| Nom original | (fr) Louis Gabriel Ambroise de Bonald (fr) Louis de Bonald |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 octubre 1754 château du Monna (França) (fr)  |
| Mort | 23 novembre 1840 (86 anys) château du Monna (França) (fr) |
| Causa de mort | Asma |
| President Consell General de l'Avairon | |
| 1825 – 1826 | |
| Parell de França | |
| 23 desembre 1823 – juliol 1830 | |
| President Consell General de l'Avairon | |
| 1821 – 1823 | |
| Député de l'Aveyron (fr) | |
| 22 agost 1815 – 23 desembre 1823 | |
| Mayor of Millau (en) | |
| 6 agost 1785 – 20 juliol 1790 | |
| Seient 30 de l'Acadèmia Francesa | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | collège de Juilly |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, escriptor, assagista, filòsof |
| Membre de | Acadèmia Francesa (1816–)
|
| Altres | |
| Títol | Vescomte |
| Família | Famille de Bonald (fr) |
| Fills | Victor de Bonald, Louis-Jacques-Maurice de Bonald |
Premis | |
Louis Gabriel Ambroise, vescomte De Bonald (Millau, 2 d'octubre del 1754 - 23 de novembre de 1840). Polític, filòsof, escriptor i publicista francès, un dels exponents més importants del pensament catòlic tradicionalista dels anys que segueixen la Revolució Francesa.
Fou un ferotge defensor de la monarquia i el catolicisme papal, esdevenint la veu principal dels ultra-legitimistes sorgits del Congrés de Viena del 1815. En les seues obres sempre va atacar tots els "invents" de la il·lustració com el Contracte social de Rousseau i les innovacions politicosocials de la Revolució com ara la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà considerant-los artificials, per apostar a una tornada a les antigues autoritats de la monarquia i la religió.
Pensament[modifica]
Bonald és considerat, junt amb De Maistre, un dels teòrics més importants del tradicionalisme reaccionari, ja que mantenia una mirada aferrada a l'Antic Règim. Segons el seu pensament, la societat troba tots els seus fonaments en el poder, que té origen Diví. La monarquia preexisteix a la societat, ja que la constitueix i la preserva gràcies als seus ineludibles valors i poders que serveixen per a definir la mateixa societat. Per això, tant les arts, com el llenguatge i els coneixements han de tenir el seu origen en les revelacions primitives de la divinitat.
La doctrina de Bonald va contribuir a sostenir el procés de Restauració borbònica que va experimentar França entre el 1815 i 1830 i en general a Europa entre els anys 1814 i 1848. Va participar en l'administració de Lluís XVIII, ocupant càrrecs de confiança i de censura i també al ressorgiment de la figura del Papat en el segle xix.
Louis de Bonald va ser una de les fonts d'inspiració d'Auguste Comte i per tant considerat un dels precursors de la sociologia.
Obres[modifica]
- 1796 : Théorie du pouvoir politique et religieux
- 1800 : Essai analytique sur les lois naturelles de l'ordre social
- 1801 : Du divorce considéré au XIXe siècle
- 1802 : Législation primitive (3 volumes)
- 1817 : Pensées sur divers sujets
- 1818 : Recherches philosophiques sur les premiers objets des connaissances morales
- 1815 : Réflexions sur l'intérêt général de l'Europe
- 1818 : Observations sur un ouvrage de Madame de Staël
- 1819 : Mélanges littéraires, politiques et philosophiques
- 1830 : Démonstration philosophique du principe constitutif de la société
- 1821 : Législation primitive considérée par les lumières de la raison (3 volumes)
- 1821 : Opinion sur la loi relative à la censure des journaux
- 1825 : De la chrétienté et du christianisme
- 1826 : De la famille agricole et de la famille industrielle
- 1834 : Discours sur la vie de Jésus-Christ
- 1840-43 et 1859 : Œuvres complètes (7 volumes)
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Gabriel Ambroise de Bonald |
- Michel Toda, Louis de Bonald, théoricien de la Contre-Révolution, éd. Clovis, Étampes, 1997, ISBN 2-903122-88-1