Louis Gabriel Ambroise de Bonald
 Louis Gabriel Ambroise de Bonald | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 | |||||
| Nom original |
(fr) Louis Gabriel Ambroise de Bonald (fr) Louis de Bonald | ||||
| Biografia | |||||
| Naixement |
2 octubre 1754 Millau | ||||
| Mort |
23 novembre 1840 (86 anys) Millau | ||||
| Causa de mort | Asma | ||||
| |||||
| Religió | Església Catòlica | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Filòsof, polític i assagista | ||||
| Altres | |||||
| Títol | Vescomte | ||||
| Premis | |||||
 | |||||
Louis Gabriel Ambroise, vescomte De Bonald (Millau, 2 d'octubre del 1754 - 23 de novembre de 1840). Polític, filòsof, escriptor i publicista francès, un dels exponents més importants del pensament catòlic tradicionalista dels anys que segueixen la Revolució Francesa.
Fou un ferotge defensor de la monarquia i el catolicisme papal, esdevenint la veu principal dels ultra-legitimistes sorgits del Congrés de Viena del 1815. En les seues obres sempre va atacar tots els "invents" de la il·lustració com el Contracte social de Rousseau i les innovacions politicosocials de la Revolució com ara la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà considerant-los artificials, per apostar a una tornada a les antigues autoritats de la monarquia i la religió.
Pensament[modifica]
Bonald és considerat, junt amb De Maistre, un dels teòrics més importants del tradicionalisme reaccionari, ja que mantenia una mirada aferrada a l'Antic Règim. Segons el seu pensament, la societat troba tots els seus fonaments en el poder, que té origen Diví. La monarquia preexisteix a la societat, ja que la constitueix i la preserva gràcies als seus ineludibles valors i poders que serveixen per a definir la mateixa societat. Per això, tant les arts, com el llenguatge i els coneixements han de tenir el seu origen en les revelacions primitives de la divinitat.
La doctrina de Bonald va contribuir a sostenir el procés de Restauració borbònica que va experimentar França entre el 1815 i 1830 i en general a Europa entre els anys 1814 i 1848. Va participar en l'administració de Lluís XVIII, ocupant càrrecs de confiança i de censura i també al ressorgiment de la figura del Papat en el segle XIX.
Louis de Bonald va ser una de les fonts d'inspiració d'Auguste Comte i per tant considerat un dels precursors de la sociologia.
Obres[modifica]
- 1796 : Théorie du pouvoir politique et religieux
- 1800 : Essai analytique sur les lois naturelles de l'ordre social
- 1801 : Du divorce considéré au XIXe siècle
- 1802 : Législation primitive (3 volumes)
- 1817 : Pensées sur divers sujets
- 1818 : Recherches philosophiques sur les premiers objets des connaissances morales
- 1815 : Réflexions sur l'intérêt général de l'Europe
- 1818 : Observations sur un ouvrage de Madame de Staël
- 1819 : Mélanges littéraires, politiques et philosophiques
- 1830 : Démonstration philosophique du principe constitutif de la société
- 1821 : Législation primitive considérée par les lumières de la raison (3 volumes)
- 1821 : Opinion sur la loi relative à la censure des journaux
- 1825 : De la chrétienté et du christianisme
- 1826 : De la famille agricole et de la famille industrielle
- 1834 : Discours sur la vie de Jésus-Christ
- 1840-43 et 1859 : Œuvres complètes (7 volumes)
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Gabriel Ambroise de Bonald  |
- Michel Toda, Louis de Bonald, théoricien de la Contre-Révolution, éd. Clovis, Étampes, 1997, ISBN 2-903122-88-1
