Jean-Jacques-Régis de Cambacérès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJean-Jacques-Régis de Cambacérès
Maurin - Cambaceres.png
Nom original Jean Jacques Régis de Cambacérès i Jean-Jacques-Régis de Cambacérès
 Diputat al Parlament Francès 


 Peer of France 


 Member of the Sénat conservateur 


 Master of the Grand Orient de France 

Dades biogràfiques
Naixement 18 d'octubre de 1753
Montpeller
Mort 8 de març de 1824 (70 anys)
París
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
Activitat professional
Ocupació jurista i polític
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Jean-Jacques Régis de Cambàceres (Montpeller, 1753 - París, 1824) fou un polític francès. De família de magistrats, fou diputat de l'Erau a la Convenció Nacional (1792), i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents. Fou membre del consell de legislació (primer projecte de codi civil, 1793) i ministre de justícia (1799) del Directori. Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol amb Paul de Barras (1799), arxicanceller de l'imperi (1804) i duc de Parma. Presidí el Senat i el consell d'estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic: tingué un paper principal en la redacció del codi civil (1801-04) i dels subsegüents codis, en els quals va despenalitzar l'homosexualitat (perquè, segons es creu, era homosexual). Desaconsellà les invasions d'Espanya i de l'Imperi Rus. A l'adveniment de la Restauració s'exilià a Brussel·les. El 1818 Lluís XVIII li permeté de tornar a França.