Louis Sclavis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLouis Sclavis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
4t arrondissement de Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Regional de Lió Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, saxofonista, músic de jazz, clarinetista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata –
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClarinet baix, saxòfon i clarinet Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficLabel Bleu Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0778555 Allocine: 47598 TMDB.org: 408568
Last fm: Louis+Sclavis Musicbrainz: d0c22d9b-fd30-4af1-b271-c8e6b566c978 Songkick: 309807 Discogs: 343820 Allmusic: mn0000828098 Modifica el valor a Wikidata

Louis Sclavis (4t arrondissement de Lió, 2 de febrer de 1953) és un músic de jazz francès. Toca clarinet, clarinet baix i saxo soprano en diversos contextos, inclosos el jazz i el free jazz.

Vida i carrera[modifica]

Sclavis va tocar amb el quartet Henri Texier.[1] Ha guanyat nombrosos premis, entre ells: el "PRIX DJANGO REINHARDT" "millor músic de jazz francès" (1988); Primer premi a la Biennal de Barcelona (1989); el premi de jazz britànic al Midem al "Millor artista estranger" (1990/91); el "DJANGO D'OR" "Millor disc de jazz francès de l'any" (1993); i el "GRAND PRIX SACEM 2009".[2][3]

Va ser un dels primers a combinar el jazz amb la música folk francesa, treballant de manera més destacada amb el intèrpret de Viola de roda Valentin Clastrier.[4]

Discografia[modifica]

  • Ad Augusta Per Argustia (Nato, 1981)
  • Clarinettes (Label Bleu, 1985)
  • Chine (Ida, 1987)
  • Chamber Music (Ida, 1989)
  • Ellington on the Air (Ida, 1991)
  • Rouge (ECM, 1991)
  • Trio de Clarinettes: Live (FMP, 1991)
  • Acoustic Quartet (ECM, 1994)
  • Carnet de Routes (Label Bleu, 1995)
  • Ceux qui veillent la nuit (JMS, 1996)
  • Danses et Autres Scenes (JMS, 1998)
  • Les Violences de Rameau (ECM, 1996)
  • Suite Africaine (Label Bleu, 1999)
  • L'Affrontement des Prétendants (ECM, 1999)
  • Dans la Nuit (ECM, 2000)
  • Napoli's Walls (ECM, 2002)
  • Bow River Falls (Koch, 2004)
  • Roman, (2004);[5]
  • African Flashback (Label Bleu, 2005)
  • mL'Imparfait des Langues (ECM, 2007)
  • Lost on the Way (ECM, 2009)
  • Eldorado Trio (Clean Feed, 2010)
  • Sources (ECM, 2012)
  • Silk and Salt Melodies (ECM, 2014)
  • Characters On A Wall (ECM, 2019)

Filmografia[modifica]

  • 1999: Ça commence aujourd'hui per Bertrand Tavernier (Sony Music France)
  • 2002: Un moment de bonheur per Antoine Santana
  • 2002: Dans la nuit per Charles Vanel (ECM)
  • 2002: Vivre me tue per Jean-Pierre Sinapi
  • 2007: Après lui per Gaël Morel
  • 2009: Plus tard tu comprendras per Amos Gitaï
  • 2009: Portraits-autoportraits per Gilles Porte
  • 2011: Roses à crédit per Amos Gitaï

Notes[modifica]

  1. ↑ Lewis, Dave. "Henri Texier: Biography". Allmusic. Consultat 2010-03-27.
  2. ↑ "Eric Linard Editions - Biographie Louis Sclavis -". www.ericlinardeditions.com (in French). Consultat 2017-12-03.
  3. ↑ "Artist – Louis Sclavis – Biography | Virgile Legrand Galerie". www.galerie-virgile-legrand.com (in French). Consultat 2017-12-03.
  4. ↑ Bwat.fr. "Hérésie Valentin Clastrier | Le Triton". www.letriton.com (in French). Consultat 2017-12-03
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.fmp-label.de/fmplabel/catalog2/fmpcd127.html

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Louis_Sclavis&oldid=33183471»