Luarsab II de Kartli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | ლუარსაბ II 1592 Tbilisi? (Geòrgia) |
| Mort | 1622 Siraz |
| Rei de kartli | |
| 1605 – 1615 ← Giorgi X de Kartli – Bagrat VII de Kartli → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa de Geòrgia |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca, reialesa |
| rei i màrtir | |
| Celebració | Església Ortodoxa de Geòrgia |
| Festivitat | 21 de juny (correspon al 4 de juliol al calendari gregorià) |
| Iconografia | Com a rei |
| Família | |
| Família | Dinastia Bagrationi |
| Pares | Giorgi X de Kartli |
Luarsab II de Kartli (1595 - 4 de juliol de 1622) fou rei de Kartli del 1605 al 1615. És considerat sant màrtir per l'Església Ortodoxa de Geòrgia.
Era el fill gran de Jordi X de Kartli. Shah Abbas el va confirmar i el va coronar en persona el 1606 a Tblisi.
El 1609 es va presentar un exèrcit turc a Trialèthia que va intentar passar a Xida Kartli, on estava el rei Luarsab (al castell de Tskhirèthia), però enganyats pel monjo Thevdoré, el rei i el seu cap militar Jordi Saakadze els van agafar per sorpresa i els van derrotar a Kvichkhéthia-Tachiskari. Jordi va rebre altes distincions com Muravi (prefecte) de Tblisi i Dvaléthia, i va ser anomenat "el gran muravi". Però denunciat per enemics polítics va haver de fugir a Pèrsia.
En 1613 va imposar Luarsab a Kartli i Teimuraz a Kakhètia com a governants titelles de l'Imperi Safàvida però el 1614 van fugir a Imerècia cercant protecció otomana. El 1614 Abbas I va enviar un fort exèrcit a Kakhètia sota comandament d'Isa Khan que va ocupar el país i després va passar a Imerècia, ocupant Grem fent milers de presoners i repoblant el país amb turcmans i tàtars.[1] Luarsab va ser fet presoner a traïció uns mesos després i el príncep musulmà Bagrat va pujar al tron, amb Jordi Saakadze com a conseller. Luarsab va ser enviat presoner a Astarabad. Va refusar convertir-se a l'islam i va ser traslladat a la fortalesa de Siraz. Es va casar amb Makrina, filla de Kiok Saakadze, governador de Tblisi i després amb la filla del mtavari de Mingrèlia.
Fou assassinat a Shiraz el 21 de juny (segons el calendari julià; correspon al 4 de juliol del calendari gregorià) de 1622.
Referències
[modifica]- ↑ Mitchell, Colin P. New Perspectives on Safavid Iran: Empire and Society (en anglès). Taylor & Francis, 2011, p. 70. ISBN 9781136991943.
Bibliografia
[modifica]- Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.