Luc Boltanski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuc Boltanski
Biografia
Naixement4 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Director de tesiPierre Ansart Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole des hautes études en sciences sociales Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJeanne Lazarus, Arnaud Esquerre, Isabelle Astier (en) Tradueix, Antoine Hennion, Francis Chateauraynaud, Cyril Lemieux, Irène Pereira, Laura Gherardi (en) Tradueix, Cyprien Tasset (en) Tradueix i Jean-Louis Derouet Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsChristophe Boltanski Modifica el valor a Wikidata
GermansChristian Boltanski i Jean-Élie Boltanski Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webboltanski.chez-alice.fr Modifica el valor a Wikidata

Luc Boltanski (París, 1949) és sociòleg i escriptor, director d'estudis a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, on va crear el Groupe de Sociologie Politique et Morale (GSPM). Considerat una de les figures més rellevants del pensament crític i de l'anomenat pragmatisme sociològic francès, el seu treball ha influït àmpliament en la sociologia, l'economia política i social i la història econòmica. La seva investigació dels últims anys gira al voltant de les expressions actuals de la crítica del capitalisme. D'altra banda, estudia també les repercussions dels canvis del capitalisme sobre el funcionament del món de l'art. En aquest context s'insereixen les seves reflexions sobre la determinació del valor i els modes de valoració. Entre les seves obres, destaquen El nuevo espíritu del capitalismo (amb Ève Chiapello, Akal, 2002), La producción de la ideología dominante (coeditat amb Pierre Bourdieu, Nueva Visión, 2009), Enigmes et complots. Une enquête à propos d'enquêtes (Gallimard, 2012) i De la crítica: compendio de sociología de la emancipación (Akal, 2014).[1]

Referències[modifica]

  1. Pendre la Paraula. Debat de Barcelona. CCCB, gener de 2015