Luigi Antonio Calegari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuigi Antonio Calegari
Biografia
Naixement 1780
Pàdua
Mort 1849 (68/69 anys)
Venècia
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Òpera i música clàssica
Família
Pare Francesco Antonio Calegari
Modifica les dades a Wikidata

Luigi Antonio Calegari (Pàdua, 1780 - Venècia, 1849) fou un compositor d'òpera italià.

Era nebot d'Antonio Calegari (1757-1828)[1] i, possiblement relacionat amb altres compositors de la família Calegari de Pàdua, com Francesco Antonio Calegari (1656-1742) i Giuseppe Calegari, compositor d'una Betulia Liberata (1771). A Pàdua va tenir entre altres alumnes en Francesco Antonio Vallotti.[2] Va morir a Venècia.

Òperes[modifica]

  • Il matrimonio scoperto ossia Le polpette (1804, Pàdua)
  • Erminia (1805, Venècia)
  • La serenata (1806, Pàdua)
  • Amor soldato (1807, Pàdua)
  • Irene e Filandro (1808, Venècia)
  • La giardiniera (1808, Roma)
  • Raoul di Crequi (1808, Pàdua)
  • Il prigioniero (1810, Venècia)
  • Omaggio del cuore (1815, Piacenza)
  • Saul (1821, Venècia) - inspirat en l'oratori de Vittorio Alfieri.

Referències[modifica]

  1. The Harvard biographical dictionary of music Don Michael Randel - 1996 "Calegari, Antonio (b. Padua, 17 Feb. 1757; d. there, 22 or 28 July 1828)."
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 66, pàg. 1134 (ISBN 84-239-4566-9)