Luigi Federico Menabrea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuigi Federico Menabrea
Luigi Federico Menabrea.gif
Biografia
Naixement (fr) Louis-Frédéric Ménabréa
4 de setembre de 1809
Chambéry, Estats de Savoia; avui França
Mort 24 de maig de 1896(1896-05-24) (als 86 anys)
Saint-Cassin, França
Grand sceau de la République Française image001.gif  Ambassador of Italy Tradueix França

11 novembre 1882 – 9 febrer 1891
Reverse of the Great Seal of the Realm 1953.jpg  Ambassador of Italy Tradueix Regne Unit

14 abril 1876 – 1882
  Minister of the Navy of the Kingdom of Italy Tradueix 

27 octubre 1867 – 18 novembre 1867
← Federico PescettoGiacinto Provana di Collegno →
  Primer Ministre del Regne d'Itàlia 

27 octubre 1867 – 14 desembre 1869
← Urbà RattazziGiovanni Lanza →
  Ministre d'Afers Exteriors del Regne d'Itàlia 

27 octubre 1867 – 14 desembre 1869
← Pompeo Di Campello TradueixEmilio Visconti Venosta →
  Minister of the Navy of the Kingdom of Italy Tradueix 

22 gener 1863 – 25 gener 1863
← Giovanni RicciOrazio Di Negro →
  Minister of Public Works of the Kingdom of Italy Tradueix 

8 desembre 1862 – 28 setembre 1864
← Agostino DepretisStefano Jacini →
  Minister of the Navy of the Kingdom of Italy Tradueix 

12 juny 1861 – 3 març 1862
← Camillo Benso di CavourCarlo Pellion di Persano →
  Diputat del Regne de Sardenya 

14 desembre 1857 – 21 gener 1860
  Diputat del Regne de Sardenya 

19 desembre 1853 – 25 octubre 1857
  Diputat del Regne de Sardenya 

20 desembre 1849 – 20 novembre 1853
  Diputat del Regne de Sardenya 

30 juliol 1849 – 20 novembre 1849
  Diputat del Regne de Sardenya 

1r febrer 1849 – 30 març 1849
  Diputat del Regne de Sardenya 

8 maig 1848 – 30 desembre 1848
  Senator of the Kingdom of Sardinia Tradueix 

Dades personals
Religió Catolicisme
Educació Universitat de Torí
Es coneix per Setè Primer Ministre d'Itàlia (1867-1869)
Activitat
Ocupació Política
Militar
Matemàtiques
Partit Dreta Històrica
Influències en Ada Lovelace
Branca militar Royal Sardinian Army Tradueix
Rang militar Tinent General
Conflicte Primera guerra d'independència italiana
Altres
Títol Marquès
Germans Léon Ménabréa
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Luigi Federico Menabrea (1809-1896) fou un estadista, militar i científic italià que va ser el setè Primer Ministre del Regne d'Itàlia.

Vida i Obra[modifica]

Menabrea va néixer a Chambèry (Savoia), aleshores part del Regne de Sardenya-Piemont. Va estudiar enginyeria i arquitectura a la universitat de Torí, on va tenir de professor Giorgio Bidone. Fa la seva formació militar al fort de Bard i els anys següents viatja a París (1840), Magúncia (1851), Anglaterra (1851) i Bèlgica (1854), per estudiar les fortificacions militars.[1] Mentre és a Itàlia fa projectes per la defensa d'Alessandria i projecta unes cavallerisses militars i un hospital a Torí.

El 1852, amb el grau de coronel, és membre del Consell d'Artilleria del regne. El 1859, amb el grau de general, projecta la defensa de Torí. El 1860, amb el grau de tinent general, esdevé comandant superior d'artilleria i professor a la universitat de Torí.[2]

A partir de 1864, com a membre de la Comissió General per la Defensa de l'Estat, porta a terme una classificació general de les fortificacions italianes i n'estableix el seu desenvolupament.[3] De 1867 a 1869, és primer ministre del regne, ministre d'afers estrangers i ajudant de camp de sa majestat.[4]

En dimitir de primer ministres en perdre la majoria parlamentària, el seu successor, Giovanni Lanza, el va enviar d'ambaixador a Londres. El 1875 va ser nomenat comte de Valdora i el 1888 va passar a ser ambaixador a París. El 1892 es va retirar de la vida pública i se'n va anar a viure a la seva terra natal, Chambèry, on va morir uns anys més tard.

Abans de morir, va escriure unes Memòries, en part en francès i en part en italià, que no van ser editades fins al 1971.

La seva obra científica es va desenvolupar en el càlcul de pressions i tensions dels sistemes elàstics,[5] àmbit en el que existeix un contestat teorema que porta el seu nom.[6]

Però, potser, la seva obra més coneguda, i que passa per ser el primer article científic de la història de la informàtica, és un llarg article en francès titulat Notions sur la machine analytique de M. Charles Babbage (1842), que va ser traduït a l'anglès per Ada Lovelace, ampliant-lo considerablement: Sketch of the analytical engine invented by Charles Babbage, Esq.[7]

Referències[modifica]

  1. Fara [2009], pàgina 319.
  2. Fara [2009], pàgina 320.
  3. Fara [2009], pàgina 321.
  4. Fara [2009], pàgina 326.
  5. Rechenmann, pàgina 1.
  6. Capecchi & Ruta, pàgines 200 i ss.
  7. Rechenmann, pàgines 2 i ss.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Federico Menabrea Modifica l'enllaç a Wikidata