Luigi Federico Menabrea

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLuigi Federico Menabrea
Luigi Federico Menabrea.gif
 Prime Minister of the Kingdom of Italy 

27 octubre 1867 - 14 desembre 1869
Urbà Rattazzi - Giovanni Lanza
 Minister of Foreign Affairs of the Kingdom of Italy 

27 octubre 1867 - 14 desembre 1869
Pompeo Di Campello - Emilio Visconti Venosta
 Minister of the Navy of the Kingdom of Italy 

27 octubre 1867 - 18 novembre 1867
Federico Pescetto - Giacinto Provana di Collegno
 Minister of the Navy of the Kingdom of Italy 

22 gener 1863 - 25 gener 1863
Giovanni Ricci - Orazio Di Negro
 Minister of Public Works of the Kingdom of Italy 

8 desembre 1862 - 28 setembre 1864
Agostino Depretis - Stefano Jacini
 Minister of the Navy of the Kingdom of Italy 

12 juny 1861 - 3 març 1862
Camillo Benso di Cavour - Carlo Pellion di Persano
Dades biogràfiques
Naixement 4 de setembre de 1809
Chambéry, Estats de Savoia; avui França
Mort 24 de maig de 1896(1896-05-24) (als 86 anys)
Saint-Cassin, França
Religió Catolicisme
Alma mater Universitat de Torí
Es coneix per Setè Primer Ministre d'Itàlia (1867-1869)
Activitat professional
Ocupació Política
Militar
Matemàtiques
Va influir a Ada Lovelace
Rang Tinent General
Batalles/guerres Primera guerra d'independència italiana
Altres dades
Partit polític Dreta Històrica
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Luigi Federico Menabrea (1809-1896) fou un estadista, militar i científic italià que va ser el setè Primer Ministre del Regne d'Itàlia.

Vida i Obra[modifica | modifica el codi]

Menabrea va néixer a Chambèry (Savoia), aleshores part del Regne de Sardenya-Piemont. Va estudiar enginyeria i arquitectura a la universitat de Torí, on va tenir de professor Giorgio Bidone. Fa la seva formació militar al fort de Bard i els anys següents viatja a París (1840), Magúncia (1851), Anglaterra (1851) i Bèlgica (1854), per estudiar les fortificacions militars.[1] Mentre és a Itàlia fa projectes per la defensa d'Alessandria i projecta unes cavallerisses militars i un hospital a Torí.

El 1852, amb el grau de coronel, és membre del Consell d'Artilleria del regne. El 1859, amb el grau de general, projecta la defensa de Torí. El 1860, amb el grau de tinent general, esdevé comandant superior d'artilleria i professor a la universitat de Torí.[2]

A partir de 1864, com a membre de la Comissió General per la Defensa de l'Estat, porta a terme una classificació general de les fortificacions italianes i n'estableix el seu desenvolupament.[3] De 1867 a 1869, és primer ministre del regne, ministre d'afers estrangers i ajudant de camp de sa majestat.[4]

En dimitir de primer ministres en perdre la majoria parlamentària, el seu successor, Giovanni Lanza, el va enviar d'ambaixador a Londres. El 1875 va ser nomenat comte de Valdora i el 1888 va passar a ser ambaixador a París. El 1892 es va retirar de la vida pública i se'n va anar a viure a la seva terra natal, Chambèry, on va morir uns anys més tard.

Abans de morir, va escriure unes Memòries, en part en francès i en part en italià, que no van ser editades fins al 1971.

La seva obra científica es va desenvolupar en el càlcul de pressions i tensions dels sistemes elàstics,[5] àmbit en el que existeix un contestat teorema que porta el seu nom.[6]

Però, potser, la seva obra més coneguda, i que passa per ser el primer article científic de la història de la informàtica, és un llarg article en francès titulat Notions sur la machine analytique de M. Charles Babbage (1842), que va ser traduït a l'anglès per Ada Lovelace, ampliant-lo considerablement: Sketch of the analytical engine invented by Charles Babbage, Esq.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fara [2009], pàgina 319.
  2. Fara [2009], pàgina 320.
  3. Fara [2009], pàgina 321.
  4. Fara [2009], pàgina 326.
  5. Rechenmann, pàgina 1.
  6. Capecchi & Ruta, pàgines 200 i ss.
  7. Rechenmann, pàgines 2 i ss.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Federico Menabrea Modifica l'enllaç a Wikidata