Luigi Marletta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuigi Marletta
Biografia
Naixement1895 Modifica el valor a Wikidata
Cella Monte (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Itàlia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCamilla Rota Modifica el valor a Wikidata

Luigi Marletta (Cella Monte,[1] prop d'Alessandria,[2] Piemont, 1895 - Itàlia, ?) fou un tenor italià.

Biografia[modifica]

Després de ser alumne del mestre Vallaro a Casale Monferrato, va estudiar cant al Conservatori de Milà amb Vincenzo Pintorno. El 1923 va debutar com a Manrico a Il Trovatore al Teatro Carcano de Milà.[2] El 1924 va cantar aquesta mateixa obra al Teatro Verdi de Ferrara.[3]

Va actuar als principals teatres d'òpera italians: Torí (Teatro Regio), Venècia (Teatro La Fenice), Nàpols (Teatro San Carlo), Gènova (Teatro Carlo Felice) i Parlem (Teatro Massimo). Va actuar com a convidat a Sud-amèrica, particularment a Rio de Janeiro i Buenos Aires. També va cantar a La Monnaie a Brussel·les, a Malta i va participar en les gires a través d'Itàlia de la companyia d'òpera Carro di Tespi. Directors com Arturo Toscanini i Tullio Serafin el van incloure sovint en el seu elenc. La Temporada 1934-1935 va cantar un Radamès pletòric de facultats a Aida al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.[4]

El 1927 es va casar amb la contralt Camilla Rota, amb la qual cantaria en múltiples funcions.[5]

Se sap que encara cantava després del final de la Segona Guerra Mundial,[2] així l'any 1942 va cantar Calaf de Turandot a Càller[6] i l'última funció de la qual se'n té constància seria el 22 de setembre de 1942 cantant a I Pagliacci de Leoncavallo.[7]

Referències[modifica]

  1. Buscaiolo (coord.), Pier Luigi. «La Guida del Monferrato» (pdf) (en italià) p. 80. Il Monferrato, 2000. [Consulta: 2 setembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Luigi Marletta - Biographical notes» (en anglès). Historical Tenors. [Consulta: 2 setembre 2021].
  3. «Le stagione liriche di Canervale - Ferrara» (subscripció). Corriere della Sera, 24-12-1924, pàg. 6.
  4. «Crítica representació d'Aida» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 2 setembre 2021].
  5. Opera. Rolls House Publishing Company, 1977, p. 1184. 
  6. «Històric de Turandot a Càller». teatroliricodicagliari.it. [Consulta: 1r febrer 2022].
  7. «Informació d'aquesta funció» (en italià). fondazionelanari.it. [Consulta: 2 setembre 2021].