Luigi Morbioli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBeat Luigi Morbioli
Biografia
Naixement1433 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1485 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Pietro (Bolonya), en lloc desconegut 
penitent
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióAntiga; confirmació del culte: 1843 nomenat per Gregori XVI
PelegrinatgeBolonya
Festivitat9 de novembre
IconografiaHàbit blanc o bru, sostenint un estendard amb un crucifix

Luigi Morbioli (Bolonya, 1433 - 9 de novembre de 1485) fou un laic que predicà la penitència i la continència en la regió de Bolonya. És venerat com a beat per l'Església Catòlica.

Vida[modifica]

Luigi Morbioli nasqué i visqué a Bolonya en època de la senyoria dels Bentivoglio. Durant la seva joventut portà una vida desordenada: era un seductor, bevedor i jugador, amb un caràcter colèric i violent. Es casà amb Lucia Tura, filla d'un conegut de son pare. En 1462, durant un viatge a Venècia emmalaltí greument i s'hostatjà en un hospital dels Canonges Regulars de Sant Salvador. La convalescència i el tracte dels canonges el van fer reflexionar i va decidir canviar de vida.

Tornà a Bolonya com a penitent, amb un hàbit bru i portant un crucifix i predicant la penitència als carrers. Passà la resta de la vida retirat, demanant almoina que després repartia entre els pobres i fent pregària silenciosa. Recorregué pobles de la regió predicant, sempre acompanyat de la creu i fomentava la penitència i la continència. Vivia als porxos o sota coberts al carrer; a Bolonya visqué sota una escala del palau Lùpari (Via Dal Luzzo, 4), que es convertí en un oratori.

Va predir el dia que moriria, al novembre de 1485: hi morí estès a terra, nu, donant testimoni de la pobresa que havia de conrear el cristià.

Veneració[modifica]

Tingué fama de santedat i fou sebollit a la catedral de San Pietro de Bolonya. De la tomba, però, se'n perdé la memòria arran de les obres que s'hi feren; es creu que deu ésser en l'interior d'algun mur. Des de la seva mort, el culte és local, a Bolonya i la rodalia.

Durant les obres de restauració de la catedral, entre 1566 i 1597, se'n trobaren les restes, que s'havien perdut. El culte se'n revifà i la diòcesi de Bolonya el va introduir en el seu santoral com a beat propi. El procés de canonització començà en 1654, però quedà interromput: continuà, doncs, un culte local com a beat. En la revisió dels calendaris litúrgics del segle xix, es considerà que el culte era tradicional, ja que tenia més d'un segle, i el papa Gregori XVI en confirmà el culte per a la diòcesi de Bolonya.

Com que vestí també un hàbit blanc, la iconografia corresponent va fer que se'l confongués amb un terciari carmelita, i en alguns santorals carmelites apareixia així, tot i que no ho era, fins que en fou eliminat després del Concili Vaticà II.

Bibliografia[modifica]