Luis Alejandre Sintes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuis Alejandre Sintes
Biografia
Naixement1941 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of the Spanish Infantry Academy.svg  Director de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo
1996 – 1997
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (1997-2002).svg  Capità general de la Regió Militar Pirinenca
28 d'octubre de 2000 – 17 de gener de 2003
Coat of Arms of the General Staff of the Spanish Army.svg  Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra
17 de gener de 2003 – 20 de juny de 2004
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 juliol 2018Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Premis

Luis Alejandre Sintes (Maó, 4 de juny de 1941) és un militar menorquí, general de l'exèrcit espanyol. Va ingressar a l'Acadèmia General Militar el 1959. En 1963 va ascendir a tinent i des d'aleshores fins 1972 va formar part de la Brigada d'infanteria lleugera paracaigudista. En 1976 es va graduar a l'Escola d'Estat Major. En 1980 fou ascendit a comandant i de 1984 a 1986 fou professor a l'Escola d'Estat Major.

També ha estudiat ciències polítiques i cursa actualment el doctorat en la matèria. Entre altres funcions militars, va intervenir en missions de pau amb l'ONU (ONUCA i ONUSAL) a Nicaragua, El Salvador i Guatemala, i va fer de mitjancer entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (Colòmbia).

El 1997 fou nomenat director general del Gabinet Tècnic del ministre de Defensa. El 1998 ascendí a general de Divisió i el 2000 fou nomenat general cap de la Regió Militar Pirenaica.[1] En el 2003 és nomenat Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, però deixà el càrrec el 2004 després del sinistre del Yakolev 42[2] enmig de crítiques als aleshores ministres de defensa Federico Trillo i José Bono.[3] Per aquest motiu se li va obrir un expedient que finalment fou arxivat en 2006.[4]

Ha obtengut múltiples condecoracions entre les quals destaquen les grans creus de la Real y Militar Orde de Sant Hermenegild, del Mèrit Naval amb distintiu Blanc i del Mèrit Militar amb distintiu Blanc, a més del premi de la Real Fundación de Toledo, per contribuir a la protecció i revitalització del patrimoni històric i cultural de la ciutat. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.[5] El 2018 signà un manifest en defensa del general Francisco Franco.[6]

Obres[modifica]

  • La guerra de la Cochinchina, cuando los españoles conquistaron Vietnam (2006)[7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]