Luis Melián Lafinur
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 gener 1850 Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 27 febrer 1939 (89 anys) |
| Formació | Universitat de Buenos Aires |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, diplomàtic, polític, periodista |
| Nom de ploma | John Mac-kanna Antar |
Luis Melián Lafinur (10 de gener de 1850 - 1939) fou un jurista, assagista, diplomàtic, professor i polític uruguaià.
Biografia
[modifica]Era fill de Bernardo Melián i de Florencia Lafinur.
Va obtenir el seu títol d'advocat a la Universitat de Buenos Aires el 1870. Va participar en dos aixecaments armats: la Revolució del Quebracho el 1886 i novament a la Revolució de 1904.[1] Conjuntament amb Carlos María de Pena va fundar la Unió Liberal el 1891.[2]
Va representar l'Uruguai a la Conferència Panamericana de 1906 a Rio de Janeiro, i al mateix temps va ser nomenat Ministre Plenipotenciari davant els Estats Units, Mèxic i Cuba.
En la seva activitat periodística va arribar a ser editor de dos periòdics, El Plata i La Razón.[1]
En el període 1908-1909 va presidir l'Ateneu de Montevideo.[3]
Era l'oncle de l'autor argentí Jorge Luis Borges,[4] qui parla d'ell en la seva narrativa Funes, el memorioso i al poema The Dagger.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Parker, William Belmont. Uruguayans of Today. The Hispanic Society of America, 1921, p. 339-341.
- ↑ Cuando el "Unicato" se fue (castellà)
- ↑ Luis Melián Lafinur en el Ateneo de Montevideo Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Woodall, James. «Borges: A Life, Chapter One», 01-12-1998. [Consulta: 19 juny 2007].
Enllaços externs
[modifica]
- Funes, the Memorious Arxivat 2007-07-03 a Wayback Machine. - La col·lecció de Borges a la llibreria de la Universitat de Virgínia. Text complet.