Luis Ortiz Muñoz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuis Ortiz Muñoz
Biografia
Naixement14 març 1905 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1975 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949
Subsecretari d'Educació Popular
1946 – 1951
Procurador a Corts
16 març 1943 – 1r maig 1946
Procurador a Corts
1943 – 1951
Director general d'Ensenyança Mitjana
1942 – 1951
← José Pemartín SanjuánJosé María Sánchez de Muniáin Gil → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, polític, professor d'educació secundària, propagandista, llatinista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Luis Ortiz Muñoz (Sevilla, 14 de març de 1905-Madrid 14 de juny de 1975) va ser un periodista, propagandista catòlic i catedràtic d'ensenyament secundari espanyol, director general d'Ensenyament Mitjà i sotssecretari d'Educació Popular durant la dictadura franquista.

Biografia[modifica]

Nascut el 14 de març de 1905 a la ciutat andalusa de Sevilla, va estudiar filosofia i lletres a Sevilla i Granada, doctorant-se a Madrid.[1] Va col·laborar en mitjans com El Correo de Andalucía i El Debate.[1]

En 1939 va guanyar per oposició la càtedra de grec de l'Institut Nacional d'Ensenyament Mitjà «Ramiro de Maeztu» del qual immediatament va ser designat director, càrrec en el qual va romandre fins a la seva jubilació.[1] Va demostrar un gran interès en les germandats sevillanes,[2] i en 1943 va ser pregoner de la Setmana Santa a Sevilla.[3]

En 1942 es va convertir en director general d'Ensenyament Mitjà del Ministerio de Educación Nacional (MEN), reemplaçant en funcions a José Pemartín i simultanejant el càrrec amb el de secretari del Servicio Español del Profesorado de Enseñanza Media (SEPEM).[4] En 1946 es va convertir en el subsecretari de la nova Subsecretaria d'Educació Popular del ministeri,[5] que recollia les competències de la dissolta Subsecretaría de Educación Popular de FET y de las JONS i les seves corresponents delegacions nacionals. Això suposava que el control de la premsa i propaganda en el règim passava dels falangistes a «catòlics» membres de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes com el mateix Ortiz o Tomás Cerro Corrochano.[6]

Va exercir el càrrec fins a 1951, any en què les competències de la subsecretaria van passar al seu torn al Ministeri d'Informació i Turisme, de nova creació. També en 1951 va cessar com a procurador a les Corts franquistes, càrrec que exercia des de 1943.[7]

Falleció el 14 de juny de 1975 en Madrid.[1]

Distincions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Los restos mortales de don Luis Ortiz Muñoz recibirán cristiana sepultura mañana en nuestra ciudad». ABC [Sevilla], pàg. 31-32.
  2. Colón, 2008.
  3. Delgado Granados, 2005, p. 134.
  4. Canales Serrano, 2012, p. 223.
  5. Rodríguez Puértolas, 2008, p. 990.
  6. Gilabert Ortega 1991-1992, p. 71; Rodríguez Mateos 2008, p. 14; Moreno Andrés 2016, p. 92
  7. «Ortiz Muñoz, Luis». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  8. Ministerio de Asuntos Exteriores: «Decretos de 18 de julio de 1946 por los que se concede el Collar de la Orden de Isabel la Católica a Su Eminencia don Enrique Pla y Deniel, Cardenal Primado de España; la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica, a don Antonio Goicoechea y Cosculluela, don Eduardo Marquina, don Nicolás Franco Bahamonde, don Tomás Suñer Ferrer, don Manuel Gómez y García Barzanallana, don José Ruiz de Arana y Baüer, don Eduardo Callejo de la Cuesta, don Luis Jordana de Pozas, don Fernando María Castiella Maiz, don Wenceslao Fernández Flórez y don José Martínez Ruiz, y la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil a don Francisco García Escámez, don Luis Ortiz Muñoz, don Luis Antonio Bolín, don Rodrigo Vivar Téllez, don José María de Peñaranda y Barea y don José Luis del Corral Saiz». Boletín Oficial del Estado núm. 200, de 19 de julio de 1946, pàg. 5712-5713. ISSN: 0212-033X.
  9. Ministerio de Asuntos Exteriores: «DECRETO de 18 de julio de 1947 por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Luis Ortiz Muñoz». Boletín Oficial del Estado núm. 213, de 1 de agosto de 1947, pàg. 4347. ISSN: 0212-033X.
  10. Ministerio de Marina: «Decretos de 13 de octubre de 1948 por los que se concede la Gran Cruz del Mérito Naval, con distintivo blanco, al Subsecretario de Educación Popular, don Luis Ortiz Muñoz; Presidente de la Diputación Provincial de Vizcaya, don Javier Ibarra y Bergé y Alcaldes de las ciudades de Bilbao, Burgos y Sevilla, don Joaquín de Zuazagoitia Ascorra, don Carlos Quintana Palacios y don José María Piñar Miura, respectivamente». Boletín Oficial del Estado núm. 309, de 4 de noviembre de 1948, pàg. 5070. ISSN: 0212-033X.
  11. Ministerio de Educación Nacional: «Decreto de 18 de julio de 1951 por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a don Luis Ortiz Muñoz». Boletín Oficial del Estado núm. 202, de 21 de julio de 1951, pàg. 3472. ISSN: 0212-033X.
  12. Jefatura del Estado: «Decreto 2434/1963, de 1 de octubre, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas a don Luis Ortiz Muñoz». Boletín Oficial del Estado núm. 235, de 1 de octubre de 1963, pàg. 14073. ISSN: 0212-033X.
  13. Presidencia del Gobierno: «Decreto 8/1965, de 6 de enero, por el que se concede la Orden de África, con la categoría del Gran Oficial, a don Luis Ortiz Muñoz». Boletín Oficial del Estado núm. 5, de 6 de enero de 1965, pàg. 268. ISSN: 0212-033X.
  14. Ministerio de Asuntos Exteriores: «Decreto 620/1975, de 29 de marzo, por el que se concede la Gran Cruz de la Real y Muy Distinguida Orden de Carlos III a don Luis Ortiz Muñoz». Boletín Oficial del Estado núm. 78, de 1 de abril de 1975, pàg. 6594. ISSN: 0212-033X.

Bibliografia[modifica]