Vés al contingut

Luis Urteaga Iturrioz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:11, 20 gen 2018 amb l'última edició de Llumeureka (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaLuis Urteaga Iturrioz
Nom original(es) Luis José Urteaga Iturrioz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 desembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Ordizia (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1960 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista, compositor, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatorio profesional de música Francisco Escudero (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica religiosa Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJuan Urteaga, Jesús Urteaga Modifica el valor a Wikidata
Premis


Discogs: 5078855 Modifica el valor a Wikidata

Luis Urteaga Iturrioz (Ordizia, 5 de desembre de 1882 - Donostia, 11 d'abril de 1960) fou un organista i compositor de música religiosa guipuscoana.

Biografia

Va ser un autor molt prolífic, que va transmetre moltes obres religioses, encara que també va cultivar la música profana per a cor i les composicions per a txistu.[1] Des de ben petit va pertànyer al cor parroquial. L'organista i director, Francisco Garate, li va ensenyar els primers coneixements de solfeig i cant. El 1899, amb 17 anys, fou impulsat pel seu pare a ampliar els seus coneixements musicals, desplaçant-se per això a Sant Sebastià, on va tenir per professor al català José Rodoreda, director de la Banda de Sant Sebastià i professor de l'Acadèmia Municipal, amb qui va estudiar harmonia i composició. Va ser deixeble de Martín Rodríguez a Balmaseda, de qui va rebre formació en contrapunt, fuga i orgue. Fou organista de Berastegi el 1904, i de Zumaia entre 1905 i 1919.[2] L'any 1920 va ocupar el càrrec d'organista de la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià, càrrec que va conservar fins al final dels seus dies. En aquest moment inicià la seva etapa més important de músic professional, que abastaria les facetes d'intèrpret, compositor i també de professor. Així, durant 28 anys va pertànyer al claustre de professors del Conservatori Municipal de Música de Sant Sebastià. Va ser un autor molt prolífic i va transmetre moltes obres religioses, encara que també va cultivar la música profana per a cor i les composicions per a txistu. Un dels seus últims treballs, que realitzava per l'any 1958, van ser uns acompanyaments per a la Col·lecció Cants per a la Santa Missa que, amb text en basc i castellà, acabava de publicar el Seminari Diocesà de Sant Sebastià. La música de Luis Urteaga abasta obres per a orgue o harmònium, destinades a la seva interpretació en el servei litúrgic. Moltes d'elles basades en temes gregorians.[1][3]

Reconeixements

El 19 de gener de 1954, fou condecorat en el saló de Plens de l'Ajuntament de Sant Sebastià amb la Medalla de Plata de la ciutat. En el banquet oficial, que va seguir a continuació, el senyor Federico Sopeña, director del Reial Conservatori de Madrid, representant al Ministeri espanyol, li va imposar l'Encomana d'Alfonso X el Savi.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 Elizondo Iriarte, Esteban «La obra para órgano de Luis Urteaga Iturrioz (1882-1960)». Revista de musicología, Vol. 28, Núm. 1 [Ejemplar dedicado a: Actas del VI Congreso de la Sociedad Española de Musicología (Oviedo, 17-20 de noviembre de 2004)], 2005, pàg. 328-344. DOI: 10.2307/20798076. ISSN: 0210-1459 [Consulta: 20 gener 2018].
  2. 2,0 2,1 Requena, José Manuel «Presentación del disco 'Obras para órgano de Luis Urteaga'». Diario Vasco, 01-09-2006 [Consulta: 20 gener 2018].
  3. Sagardia Sagardia, Ángel «Urteaga Iturrioz, Luis». Auñamendi Eusko Entziklopedia-Fondo Bernardo Estornés Lasa. Eusko Ikaskuntza - Sociedad de Estudios Vascos, EI-SEV [Consulta: 2 desembre 2017].

Bibliografia