Lycaenodon longiceps
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Eotetrapodiformes |
| Gènere | Lycaenodon |
| Espècie | Lycaenodon longiceps  Broom, 1925 |
Lycaenodon longiceps és una espècie de sinàpsid extint del clade dels biarmosucs que visqué durant el Permià superior en allò que avui en dia és Sud-àfrica. Es tracta de l'única del gènere Lycaenodon.[1] Formava part del grup més basal de teràpsids i, per tant, era força semblant a sinàpsids poc mamiferoides més primitius, com ara el dimetrodont.[2] El seu nom genèric, Lycaenodon, significa 'dent de llop' en llatí, mentre que el seu nom específic, longiceps, vol dir 'cap llarg'.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Lycaenodon longiceps» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Sidor, C. A. «The Naris and Palate of Lycaenodon longiceps (Therapsida: Biarmosuchia), with Comments on Their Early Evolution in the Therapsida» (en anglès). Journal of Paleontology, 77, 5, 2003, pàg. 977-984. DOI: 10.1666/0022-3360(2003)077<0977:TNAPOL>2.0.CO;2.