Sinàpsid

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sinàpsids
(Carbonífer – recent)
Esquelet de Dimetrodon grandis
Esquelet de Dimetrodon grandis
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Synapsida
Ordres i subordres
Crani generalitzat d'un sinàpsid, on s'observa una única obertura darrera l'òrbita.
j: jugal, p: parietal, po: postorbital, q: quadrat, qj: quadratojugal, sq: escamós

Els sinàpsids (Synapsida, gr. 'arc fusionat'), tradicionalment coneguts com a «rèptils mamiferoides», són un clade de vertebrats amniotes que van desenvolupar una obertura al crani, la fossa temporal, darrere de cada ull. Van viure des de fa uns 320 milions d'anys fins fa uns 220 milions d'anys, durant el final del Paleozoic i principis del Mesozoic, tot i que, recentment, unes restes trobades el 1915 a Austràlia pertanyen suposadament a un dicinodont en sediments del Cretaci inferior.

Classificacions canviants[modifica | modifica el codi]

Els sinàpsids, primer foren definits, al segle XX, com una de les cinc classes de rèptils, basant-se en la seva distintiva obertura temporal. Aquestes obertures eren, suposadament, per permetre la unió dels forts músculs de la mandíbula, i així fer mossegades més fortes. Els sinàpsids van representar el llinatge reptilià que desembocà en els mamífers, i gradualment van evolucionar incrementat les característiques mamíferes, per la qual cosa se'ls anomena «rèptils mamiferoides».

La classificació tradicional continuà fins a la dècada del 1980 (vegeu Carroll 1988). Als anys 1990 aquesta consideració va trontollar per la cladística, basant-se en el fet que els grups vàlids només són aquells que inclouen els ancestres comuns i els descendents. Com que els sinàpsids van evolucionar en mamífers, els mamífers són inclosos sota el clade Synapsida, i alhora, aquests ja no es consideren rèptils.

Una teoria recent (Benton, 2004) proposa que la classe Synapsida és un grup parafilètic.

Història evolutiva[modifica | modifica el codi]

Archaeothyris és el sinàpsid més primitiu conegut. Va pertànyer al grup anomenat Pelycosauria i visqué al Pennsylvanià del Carbonífer. Els pelicosaures van ésser el primer grup reeixit d'amniotes, escampant-se i diversificant-se fins que van esdevenir els animals terrestres dominants a finals del període Carbonífer i principis del Permià. Són dividits en dos clades, Caseasauria i els Eupelycosauria. Eren allargats, voluminosos, de sang freda, amb cervells petits i eren els majors animals terrestres del seu temps. Molts d'ells, com Dimetrodon, tenien grans veles les quals les haurien ajudat a termoregular-se. Dos grups van sobreviure fins a les acaballes del permià.

Els teràpsids, un grup més avençat de sinàpsids, van aparèixer a la primera meitat del permià, i també van esdevenir els animals terrestres dominants durant l'altra meitat del període. Eren els animals més diversos i abundosos des del permià mitjà fins al tardà, incloent-hi un ampli ventall d'herbívors i carnívors, oscil·lant entre animals de la mida d'una rata, fins a voluminosos herbívors d'una tona o més. Després de prosperar durant molts milions d'anys, aquells exitosos animals foren gairebé tots esborrats de la faç de la terra a l'extinció massiva del Permià-Triàsic, fa 250 milions d'anys, la major extinció a la història de la terra, la qual hauria estat relacionada amb les massives erupcions volcàniques a Sibèria i els enormes asteroides caiguts a l'índic i l'Antàrtida.

Només un parell de teràpsids, però no pas pelicosaures, van sobreviure a la gran extinció, i tornaren a aconseguir èxit al nou paisatge triàsic; el Lystrosaurus, i el Cynognathus. Però ara també hi havia els primerencs arcosaures (coneguts antigament com a tecodonts, tot i que aquest terme ja no s'empra), alguns dels quals, com l'Euparkeria, eren petits i de constitució lleugera, i altres com Erythrosuchus eren tan grans o més com els majors teràpsids.

Els teràpsids del Triàsic inclouen dos grups, els herbívors especialitzats amb bec coneguts com els Dicynodontia (com el Lystrosaurus i els seus descendents, Kannemeyeriidae), alguns dels quals van arribar a ésser enormes; els cada cop més freqüents rèptils semblants als mamífers, herbívors, carnívors i insectívors cinodonts (incloent-hi els eucinodonts, un representant primerenc del Cynognathus; i els terocèfals, els quals només van sobreviure al començament del Triàsic.

A diferència dels dicinodonts, els quals van romandre grans, els cinodonts esdevingueren progressivament més petits i més semblants als mamífers a mesura que passava el Triàsic. Dels cinodonts més avençats i petits (de la mida d'una musaranya) van evolucionar els precursors dels mamífers, al Triàsic tardà, fa uns 220 milions d'anys

Durant la successió evolutiva dels primers teràpsids als cinodonts, d'aquests als eucinodonts, i aquests darrers als mamífers, la mandíbula inferior, gradualment, esdevingué un sol os, llarg, amb diversos dels ossos mandibulars més petits migrant cap a l'oïda i permetent un sentit de l'oïda molt sofisticat.

Ja fos per canvis climàtics o de la vegetació, competició ecològica o una combinació de diferents factors la majoria dels grans cinodonts i dicinodonts desaparegueren al període Norià, fins i tot abans de la gran extinció. Els nínxols ecològics foren ràpidament ocupats pels arcosaures,entre ells els dinosaures. Aquests dominarien tots els ecosistemes terrestres per la resta del Mesozoic. Els pocs sinàpsids mesozoics eren petits, oscil·lant entre la mida d'una musaranya i la d'un teixó.

Avui en dia, les 4.500 espècies vivents de sinàpsids són els animals terrestres dominants, i també s'hi han d'incloure les balenes, als mars, i les ratapinyades, al cel. A més a més, el major animal conegut de la història de la terra és un sinàpsid, la balena blava.

Els sinàpsids han dominat dues eres geològiques al llarg de la seua història i encara avui ho fan, la primera, al permià, i avui dia, el Cenozoic.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Filogènia[modifica | modifica el codi]

Segonsn Tree of Life,[1] les relacions filogenètiques dels sinàpsids amb la resta d'amniotes són les següents:

Amniota

Synapsida


Sauropsida

Anapsida



Diapsida




La filogènia interna de los sinàpsids és, segons Tree of Life:[2]

Synapsida

Ceseasauria


Eupelycosauria

Varanopseidae


            

Ophiacodontidae


            

Edaphosauridae


Sphenacodontia

Haptodus


            

Palaeohatteria


            

Pantelosaurus


            

Cutleria


Sphenacodontoidea

Sphenacodontidae



Therapsida (mamífers i els seus ancestres directes)











Cal destacar que els pelicosaures (de Ceseasauria fins Sphenacodontidae) són un grup parafilètic que inclou tots els sinàpsids que no són teràpsids.


Synapsida
|-Caseasauria
`-Eupelycosauria
|-Varanopseidae
`-+-Ophiacodontidae
`-+-Edaphosauridae
`-Sphenacodontia
|-Sphenacodontidae
`-Therapsida
|-Biarmosuchia
| `-Eotitanosuchus
`-Eutherapsida
|-Dinocephalia
`-Neotherapsida
|-Anomodontia
`-Theriodontia
|-Gorgonopsia
`-Eutheriodontia
|-Therocephalia
`-Cynodontia
|- + -Dvinia
| `--Procynosuchus
`- Epicynodontia
|-Thrinaxodon
`-Eucynodontia
|- + -Cynognathus
| `- + -Tritylodontidae
| `- Traversodontidae 
`-Probainognathia
|- + - Tritheledontidae
| `--Chiniquodontidae 
`- + - Prozostrodon
`- Mammaliaformes
`-Mammalia

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sinàpsid Modifica l'enllaç a Wikidata