László Kalmár
_Hungarian_mathematician.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 març 1905 Edde (Imperi austrohongarès) |
| Mort | 2 agost 1976 (71 anys) Mátraháza (Hongria) |
| Sepultura | Cementiri Belvárosi, XVII-D, row 2 num. 23-24 46° 15′ 32″ N, 20° 06′ 21″ E / 46.259004°N,20.105914°E |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Universitat de Göttingen (1929–1929) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1922–1927) |
| Tesi acadèmica | Az interpolációról (1926 ) |
| Director de tesi | Lipót Fejér |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lògica matemàtica |
| Ocupació | matemàtic, lògic, filòsof, informàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Szeged (1928–1975) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | András Hajnal, Géza Fodor i György Révész |
| Família | |
| Cònjuge | Erzsébet Arvay |
| Fills | Éva Kalmár (en)  |
| Pares | Zsigmond Kalmár i Rósa Krausz |
Premis | |
 | |
László Kalmár (Edde, 27 de març de 1905 - Mátraháza, 2 d'agost de 1976) va ser un matemàtic hongarès.
Vida i Obra[modifica]
Kalmár va néixer en una família d'ascendència jueva[1] en una població propera al llac Balaton. El seu pare, agutzil, va morir quan ell era molt petit, i la mare es va traslladar a Budapest amb ell. Va fer la seva escolarització a Budapest destacant pel seu talent. El 1922, quan entrava a la universitat de Budapest, va morir la seva mare. A la universitat, va coincidir amb Rózsa Péter, amb qui va mantenir una amistat i col·laboració duradora.[2] Es va graduar el 1927 i, l'any següent, va ser nomenat assistent d'Alfred Haar i de Frigyes Riesz a la universitat de Szeged. Una visita el 1929 a la universitat de Göttingen i el contacte amb David Hilbert el va fer especialitzar-se en el camp de la lògica matemàtica.[3]
Kañmár va fer tota la seva carrera acadèmica a la universitat de Szeged, en la qual es va jubilar el 1975 i a la qual va contribuir establint el departament de cibernètica i muntant els seus sistemes de computació i informàtics.[4] Des de mitjans dels anys 50 va investigar les matemàtiques de la computació i programació d'ordinadors electrònics. Es va ocupar d'adaptar el llenguatge de les fórmules matemàtiques habituals amb els llenguatges de programació i d'altres qüestions de lingüística matemàtica.[5] A més, va escriure articles sobre la definició del camp de la cibernètica, l'ús d'ordinadors i l'aplicabilitat de les idees cibernètiques en diverses ciències. Per les seves contribucions va rebre nombrosos honors, entre els quals destaquen el seu nomenament de membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria el 1949 i el Premi d'Estat Hongarès el 1975.
Va publicar més d'un centenar d'articles científics,[6] entre els quals destaquen els dedicats a la tecnologia de la informació,[7] als problemes de decidibilitat,[8] a les funcions recursives elementals[9] i a la filosofia de les matemàtiques.[10] També va escriure i publicar diversos llibres de text sobre teoria de conjunts, anàlisi matemàtica, fonaments de la matemàtica i lògica matemàtica.
Referències[modifica]
- ↑ Hersh i John-Steiner, 1993, p. 18.
- ↑ Szabó, 2015, p. 344.
- ↑ Hajnal, 2007, p. 7.
- ↑ Kovács, 2012, p. 302-303.
- ↑ Szabó, 2019, p. 44-48.
- ↑ Ádám i Dömösi, 2007, p. 15-22.
- ↑ Makai, 2007, p. 9-14.
- ↑ Szabó, 2015, p. 343 i ss.
- ↑ Szabó, 2019, p. 43.
- ↑ Gurka, 2006, p. 268-271.
Bibliografia[modifica]
- Ádám, András; Dömösi, Pál «Publications of László Kalmár» (en anglès). Acta Cybernetica, Vol. 18, Num. 1, 2007, pàg. 15-22. ISSN: 0324-721X.
- Gurka, Dezsó «A Missing Link: The Influence of László Kalmár's Empirical View on Lakatos' Philosophy of Mathematics» (en anglès). Perspectives on Science, Vol. 14, Num. 3, 2006, pàg. 263-281. DOI: 10.1162/posc.2006.14.3.263. ISSN: 1063-6145.
- Hajnal, András «In memory of László Kalmár» (en anglès). Acta Cybernetica, Vol. 18, Num. 1, 2007, pàg. 7-8. ISSN: 0324-721X.
- Hersh, Reuben; John-Steiner, Vera «A visit to Hungarian mathematics» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 15, Num. 2, 1993, pàg. 13-26. DOI: 10.1007/BF03024187. ISSN: 0343-6993.
- Kovács, Gyözö. «Hungarian Scientists in Information Technology». A: Arthur Tatnall (ed.). Reflections on the History of Computing (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-3-662-33898-4.
- Makai, Arpád «The activities of László Kalmár in the world of information technology» (en anglès). Acta Cybernetica, Vol. 18, Num. 1, 2007, pàg. 9-14. ISSN: 0324-721X.
- Szabó, Máté. «Kalmár and Péter: Undecidability as a Consequence of Incompleteness». A: Arnold Beckmann, Victor Mitrana, Mariya Soskova (eds.). Evolving Computability (en anglès). Springer, 2015, p. 343-352. ISBN 978-3-319-20028-6.
- Szabó, Máté «Kalmár's Argument Against the Plausibility of Church's Thesis» (en anglès). History and Philosophy of Logic, Vol. 39, Num. 2, 2018, pàg. 140-157. DOI: 10.1080/01445340.2017.1396520. ISSN: 0144-5340.
- Szabó, Máté. «László Kalmár and the first University-Level Programming and Computer Science Training in Hungary». A: Christopher Leslie, Martin Schmitt (eds.). Histories of Computing in Eastern Europe (en anglès). Springer, 2019, p. 40-70. ISBN 978-3-030-29159-4.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: László Kalmár |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «László Kalmár» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Ádám, András. «Kalmár, László». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 setembre 2021]. (anglès)
- «Laszlo Kalmár». IEEE Computer Society. [Consulta: 26 setembre 2021]. (anglès)