Mélidore et Phrosine

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióMélidore et Phrosine
Forma musical drame lyrique Tradueix i òpera
Compositor Étienne Nicolas Méhul
Llibretista Antoine-Vincent Arnault
Idioma francès
Basat en mite d'Hero i Leandre ()
Data de publicació segle XVIII
Gènere artístic opéra-comique
Moviment Romanticisme musical
Estrena
Data d'estrena 6 de maig de 1794
Lloc de la primera representació Théâtre Favart de París,
Director musical Henri Munten Berton
Modifica les dades a Wikidata

Mélidore et Phrosine és una òpera (drame lyrique) en tres actes amb música d'Étienne Nicolas Méhul i llibret en francès d'Antoine-Vincent Arnault, basat vagament en el mite d'Hero i Leandre. Es va estrenar al Théâtre Favart de París el 6 de maig de 1794.

Història[modifica]

Arnault va basar el seu llibret en el poema narratiu Phrosine et Mélidore de Gentil-Bernard. En les seves memòries, descriu les dificultats que va trobar amb la censura revolucionària de l'època. Va sotmetre el llibret al censor Jean-Baptiste Baudrais, qui va jutjar que no hi havia «res innocent en ell». Baudrais explica: «No n'hi ha prou que la teva òpera no estigui en contra nostra, és que ha d'estar a favor. L'esperit de la vostra òpera no és republicà; la moral dels vostres personatges no és republicana; la paraula llibertat! no es pronuncia ni una sola vegada. Necessitem que la vostra òpera harmonitzi amb les nostres institucions.»

Afortunadament, Arnault va rebre el suport de l'escriptor Gabriel-Marie Legouvé, qui va afegir algunes línies al llibret, perquè contingués suficients referències a la llibertat i acontentés a Baudrais. Per llavors, Méhul i Arnault van compondre i van produir ràpidament l'òpera Horatius Coclès, molt més marcada políticament, per millorar la seva reputació davant la censura, la qual cosa va facilitar que els permetessin estrenar Mélidore et Phrosine.

Personatges[modifica]

Personatge Tessitura
Repartiment de l'estrena, 6 de maig de 1794Director: Henri Munten Berton


Mélidore Haute-contre
Phrosine soprano Jeanne-Charlotte Saint-Aubin
Jule tenor Jean-Pierre Solié
Aimar baríton
Camperols, mariners,... Cor

Enregistraments[modifica]

  • Méhul: Overtures. Stefan Sanderling. Orchestre de Bretagne. 2003. ASV. CDDCA1140[1]

Referències[modifica]

  1. «Dades de l'enregistrament» (en castellà). Presto Classical. [Consulta: 10 desembre 2016].