M2 Hyde

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'armaU.S. Submachinegun, Caliber .45, M2[1]
Inland-Hyde M2 .45ACP.jpg
Una M2 Hyde en un esbós
Tipus subfusell
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Història de servei
Guerres Segona Guerra Mundial
Història de producció
Dissenyador George Hyde,[1][2] Frederick Sampson[2]
Fabricant Marlin Firearms Tradueix
Especificacions
Pes 4,19 kg
Munició 12,1 mm
Calibre .45 ACP
Velocitat de la bala 292 m/s
Carregador Carregador de 20 o 30 bales (carregador de Thompson)
Mires Metàl·liques
Modifica les dades a Wikidata

El Hyde-Inland M2 era un disseny de subfusell dels Estats Units enviats al camp de proves d'Aberdeen, per provar-lo, en febrer de 1941. Treballant per la companyia de General Motors, l'enginyer George Hyde va dissenyar aquesta nova arma. El seu disseny va ser designat com a U.S. Submachinegun, Caliber .45, M2 , com un intent per a reemplaçar el subfusell Thompson en abril de 1942. Com la major part de la companyia Inland estava destinada a produir les carrabines M1, l’exèrcit dels EUA va contractar a Marlin Firearms en juny de 1942.[1] Marlin va començar a produir-les en maig de 1943; però el contracte original de Marlin de produir 164.450 M2 va ser cancel·lat el 1943, per l’adopció del subfusell M3.[3] La M2 utilitzava la munició de calibre .45 ACP i el mateix carregador de 20 o 30 bales de la Thompson. Tenia una cadència de foc d’unes 525 bales/minut. Només es van produir unes 400, i cap d’aquestes va ser mai subministrada a cap branca de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica.

Disseny[modifica]

La M2 es un disseny simple de blowback, encara que era difícil de fer. La recamara estava construïda a partir d’un tub d’acer, el qual era molt difícil de fer, i per això, l’exèrcit va decidir adoptar la M3, amb unes característiques més simples i fàcils de fer en massa. Igual que el disseny americà de la Thompson i la Suomi KP/-31 finesa, la M2 operava des de la part de darrera de l'arma. Al contrari que la M3, que era totalment metàl·lica, la M2 tenia algunes troços de fusta a la empunyadura i la culata.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Canfield, Bruce N. American Rifleman (August 2008) p.52
  2. 2,0 2,1 «patent».
  3. Frank Iannamico, American Thunder: the Military Thompson Submachine Guns, Moose Lake Publishing, 2000, p. 149.
  4. Hogg, Ian & Weeks, John. "Military Small Arms of the 20th Century". Krause Publications (2000). ISBN 0-87341-824-7

Enllaços externs[modifica]