Macari l'Armeni

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Sant Macari».
Infotaula de personasant Macari l'Armeni
SaintMacaireFlandes.jpg
S. Macari atenent els malalts de pesta de Gant, per Jacob von Oost el Jove, 1673 (París, Louvre)
Biografia
Naixement Μακάδριος (Makárdrios)
Mitjan segle X
Antioquia de Pisídia (província d'Isparta, actual Turquia)
Mort 10 d'abril de 1012
Gant (Flandes, actual Bèlgica)
Lloc d'enterrament Catedral de Sant Bavó (Gant), cripta; Sainte-Waudru (Mons, Bèlgica) 
bisbe
Celebració Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Anglicana
Canonització 1067 , Gant nomenat per Bisbes de Noyon i Cambrai
Pelegrinatge Sant Bavó (Gant)
Festivitat 10 d'abril; 9 de maig (a Flandes, translació de les restes)
Esdeveniment significatiu Bisbe d'Antioqia de Pisídia
Iconografia Com a bisbe
Modifica dades a Wikidata

Macari d'Antioquia d'Armènia (Macarius, Μακάδριος ) o Macari l'Armeni (Antioquia de Pisídia, actual Turquia, segona meitat del s. X - Gant, 1012) fou un religiós probablement armeni, bisbe i pelegrí. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Segons la vida més antiga que se'n conserva, fou arquebisbe d'Antioquia d'Armènia (o Antioquia de Pisídia, avui lloc deshabitat de la província d'Isparta, Turquia). Després de governar la seu amb encert, va dimitir del càrrec per anar en pelegrinatge a Jerusalem i continuà pelegrinant per diverses ciutats de l'est i el centre d'Europa, on adquirí fama de taumaturg. En 1010 havia arribat a Flandes i era a Tournai, on va pacificar la ciutat en un conflicte entre partidaris de Balduí IV de Flandes i altres nobles.

Va demanar d'ingressar a l'abadia benedictina de Sant Bavó de Gant; poc temps després volgué tornar a la seva pàtria, però un torçament del peu li ho impedí, sanant al monestir de Gant. Hi morí en 1012, com havia predit, en una epidèmia de pesta. Va demanar que, un cop mort, l'afaitessin i enviessin una part de la barba a la seva mare en Antioquia.

Veneració[modifica]

Aviat començaren a atribuir-se-li miracles a la seva intercessió. El mateix Balduí IV va ésser testimoni del guariment d'una noia cega a la tomba de Macari, que el va fer popular. És enterrat a la Catedral de Sant Bavó de Gant.

Va ésser canonitzat, mitjançant una elevatio, en 1067, i cap al 1073 se'n redactà la Vita. Se celebra el 10 d'abril i a Flandes, també el 9 de maig, aniversari del trasllat de les relíquies, i ha donat nom a un barri de Gant.