Balduí IV de Flandes

Balduí IV de Flandes

Nom original	(fr) Baudouin IV le Barbu
Biografia
Naixement	980
Mort	30 maig 1035 (Gregorià) (54/55 anys)
Sepultura	Abadia de Sant Pere
Activitat
Ocupació	polític
Altres
Títol	Comte
Família	Casa de Flandes
Cònjuge	Ogiva de Luxemburg (1005 (Gregorià)–) Éléonore de Normandie (1031 (Gregorià)–)
Fills	Balduí V de Flandes  ( Ogiva de Luxemburg) Ermengarde van Vlaanderen (en)  ( Ogiva de Luxemburg) Judit de Flandes  ( Éléonore de Normandie) unknown daughter de Vlaanderen (en)  ( Ogiva de Luxemburg)
Pares	Arnold II de Flandes   i Susanna d'Itàlia

Balduí IV de Flandes, dit Balduí el Barbut o Balduí Bella Barba (980 - † 30 de maig de 1035.) fou comte de Flandes (987 - 1035). Era fill del comte Arnold II de Flandes i de Rozala d'Ivrea (vers 950 - 1003)

El seu malnom és degut a la seva morena i ampla barba, meravellosament bonica i ben decent. Balduí IV era encara menor a la mort del seu pare. La seva àvia Matilde Billung († 1008) va assegurar la regència. El castellà de Gant, Gilbod, ho va aprofitar per proclamar-se comte independent. La revolta serà sufocada una vegada el comte de Flandes fou major d'edat. Balduí es va preocupar particularment per l'est i pel nord del seu comtat, deixant la part meridional a les mans dels seus vassalls, els comtes de Guines, d'Hesdin, i de Saint-Pol-sur-Ternoise.

Als voltants de l'any 1000, l'emperador Otó III havia creat una marca militar a Anvers per oposar-se a les expedicions militars flamenques dirigides cap a l'est. El sobirà germànic Enric II va entrar en lluita cap al 1006/ 1007 contra Balduí IV, que va prendre partit pels comtes de Lovaina i de Namur, els quals refusaven la sobirania feudal, imposada per Enric II, del duc de Baixa Lotaríngia Godofreu II de les Ardennes. Balduí es va apoderar de Valenciennes, i s'hi va mantenir malgrat un setge sostingut per Enric II i els seus aliats, el rei de França Robert II i el duc de Normandia Ricard II. La vinguda de l'hivern els va obligar a aixecar el setge.

Canviant d'objectiu, Enric II va agafar a la primavera següent Gant i es va apoderar d'un important botí, tant material com humà. Balduí es va veure obligat a entregar Valenciennes i a sotmetre's a Aquisgrà, el que va acceptar encara més fàcilment Enric II a causa del fet que el poder del comte de Flandes era un seriós contrapès de cara als comtes de Namur i de Lovaina. Cap a 1012 - 1015, el sobirà germànic li va remetre en feu Valenciennes i diverses illes de Zelanda (Walcheren, Borssele, Noord-Beveland i Zuid-Beveland, i Wolphaartsdijk).

Després d'haver fet casar al seu fill Balduí amb Adela de França, filla del rei Robert II, va haver de sufocar una revolta del seu fill que es va posar al capdavant dels barons descontents. Balduí IV fou expulsat del seu comtat i es va haver de refugiar a Normandia. Amb el poderós suport del seu protector, el duc Robert I de Normandia, va recuperar molt ràpidament les seves possessions i va sufocar la rebel·lió sotmetent al seu fill a Oudenaarde, el 12 de setembre de 1028.

Sota el seu govern fou fundada Duinkerke; Bruges va rebre les primeres llibertats municipals de Flandes i les muralles començaren a voltar la ciutat de Lilla. Balduí IV va haver de fer de cara al perill d'esbocinament feudal, qui havia afectat a un nivell menys important a tot l'imperi carolingi al segle precedent. Va afirmar la seva autoritat en els seus estats de dues maneres: d'una manera molt ferma sobre la seva regió de base, és a dir els països de Gant, de Bruges, de Lille i de Saint-Omer; i d'una manera més discreta sobre la resta del territori. Es veu així l'emergència de diverses famílies nobles (Aubigny, Béthune, Faucquembergue, Houdain, Lens, Lillers, Pas, Phalempin, Wavrin): vers el 993- 994, Balduí IV va instituir en efecte els "comitati" (comtats), en origen quatre circumscripcions administratives, que, fraccionant-se, donaran a llum al segle XI a les castellanies, de les quals les famílies mencionades tenien la responsabilitat, sense ser senyors de la terra. Un mitjà per al comte de guardar el control sobre el conjunt del seu territori, sense haver d'actuar directament sobre cadascun dels seus elements.

Va imposar igualment la Treva de Déu a les diòcesis d'Arràs i de Tournai. Balduí IV fou el verdader fundador de la potència flamenca en els seus límits històrics.

Ascendència

16. Balduí II de Flandes

8. Arnold I de Flandes

17. Ælfthryth

4. Balduí III de Flandes

18. Heribert II de Vermandois

9. Adela o Alix de Vermandois

19. Adela de França

2. Arnold II de Flandes

20. Billung IV de Saxònia

10. Herman I de Saxònia

21. Ermengarda de Nantes

5. Matilde Billung

11. Hildegarda de Westerburg

1. Balduí IV de Flandes

24. Anscari I d'Ivrea

12. Adalbert I d'Ivrea

25. Volsia de Susa

6. Berenguer II d'Itàlia

26. Berenguer I de Friül

13. Gisela de Friül

27. Bertila de Spoleto

3. Susanna d'Itàlia

28. Teobald d'Arle

14. Bosó d'Arle

29. Berta

7. Wil·la d'Arle

30. Rodolf I de Borgonya

15. Wil·la de Borgonya

31. Wil·la de Provença

Matrimoni i fills

Vers el 1012 es va casar en primeres noces amb Ogiva de Luxemburg (vers 990 † 1030), filla de Frederic de Luxemburg, comte al Moselgau, i va tenir dos fills:

• Balduí V (1012 † 1067), comte de Flandes
• Ermengarda, casada amb Adalbert († 1032), comte de Gant.

Vidu, es va casar de nou l'abril de 1031 amb Elionor de Normandia (v. 1010 † vers 1071), filla de Ricard II, Duc de Normandia, i de Judith de Bretanya, i van tenir:

• Judit de Flandes (1037 † 1094), casada el 1058 amb Tostig Godwinson († 1066), Comte de Northúmbria, i després vers el 1071 amb Güelf I, duc de Baviera († 1101).
• Una filla, casada amb Renyer de Lovaina, castellà a Ename el 1033/1034, fill del comte Lambert I de Lovaina.

Bibliografia

• de Smet, J.J.. «Baudouin IV». A: Biographie Nationale de Belgique. volum 1. 
• Le Glay, Edward. Histoire des comtes de Flandre jusqu'à l'avènement de la maison de Bourgogne (eBook gratuït) (en francès). Brussel·les: A. Vandale, 1843. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balduí IV de Flandes